EL BANY
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,que en jo tocar-lo es fa més plena encara.M'hi encavalco.Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem,
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excès d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
Joan Vinyoli (2014:280). Poesia completa.
(imatge generada per IA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada