ESTIC MALALT !!!!

·
·
·

Sí, estic malalt. Una malaltia que fa molts anys que em té 'atrapat'. I no em deixa. No em deixa.

Fins i tot, amb els anys, s'ha fet més forta, s'ha aguditzat.

Porto temps rumiant-hi, buscant un diagnòstic, perseguint una etiqueta que pugui descriure el que em passa, que pugui copsar amb claredat allò que tinc i que les persones que m'envolten em puguin entendre i se'n puguin fer càrrec. Mereixo comprensió i 'carinyo' .... estic malalt...

Després de donar moltes voltes (els psicòlegs ja ho tenim, això!) he arribat a un diagnòstic força encertat: Síndrome de Cinefàgia Consumista i Col·leccionista amb brots de Mitomania.

Sí, és això. Tal cual.

"Síndrome" en tant que es tracta d'un "conjunt simptomàtic amb cert significat".
"Cinefàgia" en tant que sóc capaç d'empassar-me qualsevol cosa, de forma compulsiva, ja sigui cinema d'autor, gore, fantàstic, porno, animació, .... (fins i tot, l'Albert Serra!!) ...
"Consumista" en tant que no em limito només a 'empassar' sinó a la necessitat de tenir-lo, de tocar-lo... res de tecnologia P2P... comprat, adquirit...

"Col·leccionista" en tant que valorem i perseguim les edicions especials, com més DVD millor... 2, 3, 4 ... molts, més !!!

"brots de mitomania" en tant que sovint necessito adquirir alguna cosa perquè és del director que és, i punt! és igual si aquesta és dolenta i no està a l'alçada d'altres produccions seves, és seu, no??? doncs ho volem!!!

Aquest quadre clínic té moltes conseqüències, eh? moltes!. Provoca que hagi dissenyat una base de dades amb Access on -des de 1997- enregistro tots els VHS o DVD que gravo o adquireixo (a més dels llibres... però aquest és un altre tema...). En aquests moments disposo de 1.510 registres en la base de dades, amb films que van des de 1915 a 2008.... sí, podria muntar un videoclub si no fos perquè pateixo molt quan deixo alguna cosa... (els que tenim aquesta malaltia ja ho tenim això !).

El Síndrome provoca tenir (perquè la necessitava!!!!) la maleta Blade Runner que veieu a la fotografia: 5 DVD, material gràfic, la nau de joguina,.... IM-PRES-SIO-NANT!!!. Provoca tenir l'edició especial del Sol del Membrillo o Cronos de 2 DVD; el Mago de Oz, The Host, La Habitación del Pánico, El Pianista, Re-animator totes amb 3 DVD o 'Agárrame a esos fantasmas' del Peter Jackson de 4 DVD, les versions exteses de El Señor de los Anillos, el Padrino amb 5 DVD o 'la Caja Dorada. Edició definitiva de Twin Peaks' o Superman Ultimate Collection de 13 DVDs!!!!... i la darrera compra: les edicions especials de 'Alas de Mariposa' y 'La Madre Muerta' les obres mestres de Juanma Bajo Ulloa abans de perdre's irremediablement... les tenia gravades en VHS i no existia l'edició en DVD, però recentment l'han llençat en una edició de 3 DVD cada una: audiocomentaris, curtmetratges... i la Banda Sonora!!!!! (una perla de Bingen Mendizábal)... ho havia de tenir... ho necessitava... ho podeu entendre???? ... si realment m'estimeu, regaleu-me una edició especial... és igual de què???

Què? Com ho veieu?
'¿es grave, doctor?'

·

·

SR. MEDEM: PRINCIPI RoomInRome

El sr. Julio Medem ens agrada! Sí! Molt! el que passa és que últimament no l'entenen massa, pobre!! i Caótica Ana (2007) va rebre un bofetada de crítica i públic i -pel que es digué pels mitjans- el sr. Medem quasibé caigué en un depressió .... si tenim en compte el pal que rebé en la seva anterior peli: 'La Pelota Vasca' (2003), doncs, no és estrany que el pobre esitigui un pél enfonsat...

A principis de gener d'aquest any el sr. Medem fèu la presentació de l'inici del rodatge del seu nou film: 'RoomInRome'...

Es tracta del film número 9 del director, té com a protagonistes a: ELENA ANAYA (Alba)(què ens agrada l'Elena!!!), NATASHA YAROVENKO (Natasha), ENRICO LO VERSO (Max), NAJWA NIMRI (Edurne)(com ens fascina la Nimri!!!). Serà el primer film que el basc rodi íntegrament en anglès, tot i que també escoltarem el rus, l'italià i l'espanyol. L'argument, segons la web del director és: "Una habitación de hotel en el centro de Roma es el escenario interior en el que dos mujeres jóvenes que se acaban de conocer, una española y otra rusa, se internan juntas en una aventura física que les tocará el alma"... sí, argument suggeridor, com tot el que fa aquest home! Es tracta, però, d'un remake lliure de la pel·lícula xilena 'En la cama' (de Matías Bize, 2006). Un dels molts atractius del film és la participació del grup Russian Red (un fenòmen del que hem de parlar un dia d'aquests).

Mentres esperem aquest film, que tot just comença a filmar ara, i amb l'esperança de que tothom estimi una mica més al pobre Medem, us deixo amb 2 curts d'ell:

Concha (2008), es tracta d'una videocreació que el director oferí i instal·là a l'expo de Saragossa 2008, un vídeo dividit en dues pantalles una a terra i l'altra vertical com podeu veure en la fotografia adjunta... aconseguint un efecte molt interesssant!! (sí, li hem de posar imaginació, però d'això en tenim, no???). Una peça que ens parla del pas del temps, personal i metereològic, un clar homenatge a Donosti, 6 minuts marcadament Medem!!

EN LAS RAMA DE ANA (2007) Es tracta d'un curt filmat en vídeo digital i que s'emmarca en un projecte col·lectiu anomenat N_ature Movies (organitzat per Nokia i Fotogramas) en el que s'encarregà a 5 directors (Isabel Coixet, Nacho Vigalondo, Daniel Sánchez Arévalo, Borja Cobeaga y Julio Medem) que realitzessin un curt, gravat amb un telèfon mòbil, en defensa del medi ambient per animar a que gent anònima fes el mateix i ho pengés a la web http://www.naturemovies.es/ . Julio ens mostra a la seva filla, Ana, com a única protagonista (4 anys) i ens parla de la seva amiga, la fada Itzíar.... tendra i dolça...

SR. JAMIE -Tintín- BELL

Ja fa temps que no sabem res del sr. Steven Spielberg, pel que sembla està capficat en portar a la pantalla gran les aventures de Tintín. Aquest any el personatge de còmic fa 80 anys i aquest director pensa que és una bona forma de celebrar-ho.

La principal i més coneguda obra d'Hergé no ha tingut massa sort en el cinema, les produccions realitzades han fet que els fans anyoressin el Tintín de paper imprès. El 1947 els belgues João B. Michiels i Claude Misonne filmaren una pel·lícula d'animació 'stop motion' inspirada en El cranc de les pinces d'or. No serà fins al 1961 quan es veié el primer Tintín de carn i ossos a 'El misterio del Toisón de oro' . La segona peli fou estrenada el 1964 amb 'Tintín y las naranjas azules' ... cap d'elles massa reixida. Millor èxit tingueren les diferents pelis de dibuixos animats.

Peter Jackson (sí, el del 'senyor dels anells', l'enamorat de les trilogies) i Steven Spielberg han unit esforços per a portar-nos una trilogia de Tintín. Ja en el 2007 apareixia la notícia i Spielberg deia al respecte: “Queremos que las aventuras de Tintín tengan el realismo de una película de acción con personajes de carne y hueso, aunque Peter y yo creemos que filmarla en un formato tradicional no haría honor a la apariencia característica de los personajes y el mundo que Hergé creó”.... després de 2 anys sabem que la primera peli de la trilogia serà 'Las aventuras de Tintín: El secreto del Unicornio', la dirigirà en 3D el mateix Spielberg i s'estrenarà -finalment- al 2011. La segona i tercera part la dirigirà Jackson.

Aquest gener s'aclaria un dels primers misteris del projecte: qui seria Tintín? i la resposta és: Jamie Bell... sí, aquell nen que escapava del destí proletari de la seva família per a fer-se ballarí a Billy Elliot (Stepehn Daldry, 2008). El sr. Bell s'ha fet gran però les seves eleccions d'interpretació no han estat massa encertades... molt probablement aquest projecte l'enlairarà al firmament Hollywood. Altres actors del 'cast' són: Daniel Craig (com a Rackham el Rojo), Andy Serkis (el Gollum), Toby Jones (El desafío, Frost contra Nixon) i Mackenzie Crook (Piratas del Caribe: El cofre del hombre muerto).... i el compositor de la música ('cómo no'! tractant-se d'Spielberg) serà John Williams.

·

·

Serà aquest l'aspecte de Milú?

AMOR AL PALAU DE LA LLUNA...

·

·

"En cierto sentido, eso altera la realidad de lo que experimenté. Yo había saltado desde el borde del acantilado y justo cuando estaba a punto de dar contra el fondo, ocurrió un hecho extraordinario: me enteré de que había gente que me quería. Que le quieran a uno de ese modo lo cambia todo. No disminuye el terror de la caída, pero te da una nueva perspectiva de lo que significa ese terror. Yo había saltado desde el borde y entonces, en el último instante, algo me cogió en el aire. Ese algo es lo que defino como amor. Es la única cosa que puede detener la caída de un hombre, la única cosa lo bastante poderosa como para invalidar las leyes de la gravedad"

Paul Auster (1990)

El Palacio de la luna

·

·

·

PEEEEEEEE !!!!!

·
·

Sí, Pe ha guanyat !, ja és seu ! ens caurà millor, ens caurà pitjor, però el primer Oscar a una actriu espanyola ja és seu!!! I a mi m'agrada que li hagin donat!!! Òbviament, a Pe encara no li ha arribat el paper de la seva vida i no és -ni molt menys- aquest, però jo crec que és un premi que es mereix després de donar-se cops contra l'aparador de Hollywood per a 'colar-se' a dins ... i s'hi ha colat!!!! Els més benevolents diran que a força de treballar, aguantar i pulir-se s'ha guanyat un lloc... els més malevolents diran que a força de 'tirar-se' al qui s'havia de tirar ha anat escalant posicions per a aconseguir les simpaties dels companys (i suposo que alguna companya) que és del que es tracta a l'hora de voler guanyar un Oscar...

I pel que respecta a la 'Quiniela Oscar'09', doncs com a futuròleg no em puc guanyar la vida, 'desde luego', hem encertat 5 de 8 .... una mica més de la meitat; el Ciutadà K ha fallat en la millor pel·lícula, millor direcció i millor pel·lícula estrangera.... La raó tota, tota, per al Salva, aquest any tocava castigar a David Fincher, que de 13 nominacions només s'ha endut 3.... que amb el carinyo que li tenim al sr. Fincher, hem de cridar que no es just... dir si una pel·lícula és la millor de l'any o no, és molt difícil, però que els sr. Fincher té una de les filmografies més sòlides, personals i sense 'batacazos' és un fet, i mereixia reconeixemnt.... més que el sr. Boyle de trajectòria errant i al que li plouen crítiques des de la Índia de 'post-colonialista', entre 'otras lindezas'.... Tot i això, s'ha d'afirmar que 'Slumdog Millonaire' s'ha emportat moooooolts premis, 8 en total (de les 10 nominacions que tenia).. . (si voleu veure tots els premis, clickeu aquí)

La pena, tornat al 'tema Pe' (que ja us podeu imaginar és EL tema del dia, de la setmana...i de l'any!), és que no es mantingués la 'tradició Oscar' i no s'encarregués el millor actor secundari de l'any passat de donar el premi, ja que haguéssim vist al Bardem entregant l'Oscar a la Pe.... momento más ibérico en la vida !!!!! (però no ens ho han permés, nye!)

Aquí us deixo amb el discurs de la Pe a l'hora de rebre el premi, amb un discurs ben pensat, es nota que la xicota s'ho esperava: molt agraït, molt emocionat, amb anglès però també amb espanyol.... com dirien a Antena 3: 'Penélope Cruz ha hecho Historia...'

QUINIELA OSCAR'09

Aquest diumenge 22 de febrer s'entreguen els Oscar... ja sabem que, generalment, els resultats no són -ni molt menys!- els més merescuts, ni justos, ni res!! Ja sé que em direu que moltes pelis encara no les hem vist, però això és com Eurovision: pots endevinar el resultat sense haver escoltat les cançons!! I sinó, sempre ens quedarà l'atzar....

·
Així que aquí teniu les principals 8 categories, fèu la vostra quiniela!!!

Millor Pel·lícula:

Slumdog Millonaire

El desafío: Frost contra Nixon

El curioso caso de Benjamin Button

Mi nombre es Harvey Milk

Millor Director:

Ron Howard (per El Desafío: Frost contra Nixon)

Danny Boyle (per Slumdog Millonaire)

Gus Van Sant (per Mi nombre es Havey Milk)

Stephen Daldry (per El Lector)

David Fincher (per El curioso caso de Benjamin Button)

Millor Actor Principal:

Sean Penn (per Mi nombre es Harvey Milk)

Mickey Rourke (per El luchador)

Frank Langella (per El desafío: Frost contra Nixon)

Richard Jenkins (per The Visitor)

Brad Pitt (per El curioso caso de Benjamin Button)

Millor Actriu Principal:

Anne Hathaway (per La Boda de Rachel)

Meryl Streep (per La Duda)

Kate Winslet (per El Lector)

Melissa Leo (per Frozen River)

Angelina Jolie (per El Intercambio)

Millor Actor Secundari:

Josh Brolin (per Mi nombre es Harvey Milk)

Michael Shannon (per Revolutionary Road)

Heath Ledger (per El Caballero Oscuro)

Phillip Seymour Hoffman (per La Duda)

Robert Downey Jr. (per Tropic Thunder)

Millor Actriu Secundària:

Marisa Tomei (per El Luchador)

Taraji P. Henson (per El curioso caso de Benjamin Button)

Viola Davis (per La Duda)

Penelope Cruz (per Vicky Cristina Barcelona)

Amy Adams (per La Duda)

Millor Pel·lícula Estrangera:

La Clase

Waltz with Bashir

Revanche

The Baader-Meinhof Komplex

Departures

Millor Pel·lícula d'Animació:

Bolt (Disney-Pixar)

Wall-e (Pixar)

Kung-Fu Panda (Dreamworks)

Qualsevol ocassió és bona per a provar les noves tecnologies i les eines que ens ofereix la web 2.0, així que aquí teniu un joc, es tracta de que endevineu la meva quiniela, clickeu i deixeu-vos portar... Preparados, listos... ¡ya!

Quiniela Oscar'09

SR. DEREK JARMAN

1942-1994

Avui fa 14 anys que va morir aquest -per a la gran majoria- desconegut director de cinema, en particular i artista, en general. Estendard i abanderat del 'queer cinema', el sr. Derek Jarman mereix que no l'oblidem i que recordem la seva obra....

Un 31 de gener de 1942 a Northwood, Middlesex (Anglaterra) va nèixer Michael Derek Elworthy Jarman, més conegut com a Derek Jarman. La seva mare procedia de la Índia i el seu pare era neozelandés i treballava a la RAF (Royal Air Force), això fèu que el petit Derek es passés la infantesa de base militar a base militar i 'tiro porque me toca, arribant a viure alguna temporada a Ìtàlia o a la Índia. Es va graduar en història, anglès i art en el King's College de Londes i va estudiar pintura en Slade School entre 1963 i 1967 ... va realitzar la primera exposició col·lectiva el 1968. En els seus inicis realitzà el vestuari i el disseny per al Royal Ballet, dedicació que no abandonà. El sr. Jarman fou artista: escriptor, poeta, actor, escenógraf, dissenyador, pintor... i cineasta.

En el cinema, la seva primera feina fou com a dissenyador de producció en el film The Devils (Los Demonios, 1970) de Ken Russel. Els seus inicis com a director foren en curtmetratges, però la seva primera pel·lícula ja és tota una reinvidicació en relació a la seva identitat i activisme homosexual, que en farà motiu de reivindicació durant tota la seva carrera cinematogràfica, es tracta de Sebastiane (1975) (patró de la comunitat gai), una impactant versió de la vida d'aquest esclau, defensor del cristianisme, que morí acribillat per fletxes (de plaer! si jutgem les expressions amb les que l'han representat) i transformat en sant, parlada totalment en llatí. Aquell mateix any filma un concert en directe del Sex Pistols: Number One (1976). En el festival de Cannes de 1977 presentà el segon llarg: Jubilee; després vindria La Tempestad (sobre l'obra de Shakespeare) presentada a la Berlinale de 1979. Aquest any filmà un clip preciós per a Marianne Faithfull, The Ballad of Lucy Jordan (1979).

La Berlinale de 1986 s'inaugurà amb Caravaggio, que el sr. Jarman trigà 7 anys en concloure però que li proporcionà un reconeixement mundial, sobretot als EEUU. L'any següent realitzà el llibre i la pel·lícula The Last of England, aconseguint el premi de la Crítica de Los Ángeles. Durant aquesta època dirigí un curt amb cançons dels The Smiths del LP The Queen Is Dead (1986).

El 22 de desembre de 1987 dos fets (negatiu i positiu) marcaran la seva vida personal i artística, se'l diagnosticà portador del VIH, i es fixà dos objectius clars: fer pública la seva condició de seropositiu (i lluitar per a que fos assumida per la societat) i sobreviure a Margaret Thatcher... el primer objectiu l'aconseguí (certament, eren anys de 'molta estima' cap a la 'dama de ferro')... a partir d'aquí queda reafirmada la seva vocació de 'queer cinema'. I, el fet positiu, és que aquell any en un Festival de cinema coneix al que serà la seva parella fins al final dels seus dies i el cuidà un cop la malaltia estigué molt avançada: Kevin Collins, de 21 anys; i que protagonitzà molts dels seus films. Junts es feren activistes en favor del reconeixement i la defensa dels homosexuals.... El 1987 dirigeix els clips It's a sin i Rent dels Pet Shop Boys.

El 1988 dirigeix War Requiem, la darrera interpretació de Laurence Olivier. Un any després dirigí la Gira Mundial dels Pet Shop Boys i el 1990, The Garden, on hi plasma des del jardí de casa, la seva lluita contra els fantasmes personals, els efectes del VIH i molt d'imaginari religiós cristià... de fet, la comparació entre el Jesús perseguit i els malalts del VIH són més que subtils. Aquest film, fou una de les primeres pelis que el Ciutadà K veié en el Festival de Sitges... la recordo super-experimental, críptica, a voltes marejadora... i mitja platea abandonant el local... Sí, el cinema del Sr. Jarman pot ser moltes coses però consevador i familiar, no és!.

La malaltia s'aguditzava, però en comptes de significar el final de la seva trajectòria realitzà 3 films més... a quin més sorprenent, a quin més arriscat, a quin més impactant.

• Edward II (1991), esteticista, preciosa, post-moderna m'atreviria a dir (tot i que aquesta etiqueta estava naixent), barrejant estètica medieval i moderna, en ella hi apareix cantant Annie Lennox. Aquest 1991 també dirigeix el clip per al R.E.M.: Losing my religion ...
• Wittgenstein (1992) sobre la figura del genial filòsof, fer un film sobre el treball del filòsof té mèrit!
• Blue (1993), en la que durant tota la durada del film només es veu una pantalla en blau (Jarman s'havia quedat cec) i els actors parlen en veu en off: ell i Tilda Swinton. Aquesta actriu estigué molt lligada a l'obra del sr. Jarman, de fet el seu debut com actriu fou a Caravaggio (1986) i després vingueren The Last of England, War Requiem, The Garden, Edward II, Wittgenstein i Blue.... la sra. Swinton li ha d'estar agraïda per força. L'any 2008, Tilda, escriví un documental sobre la seva vida dirigit per Isaac Julien, titolat Derek.

....Derek Jarman va morir el 19 de febrer de 1994 a Londres...

Com hem pogut veure en el seu treball, la seva obra va lligada a l'explosió de la cultura gai dels '80 del segle passat, envoltat sempre de les icones 'pop' d'aquell moviment. Sí, Jarman era un director de cinema eminentment i combativament homosexual.... i la bellesa i vigència de les seves obres hauria de ser obligatòriament reivindicada.

POST-BERLINALE 2009 !!!!

Aquest diumenge finalitzà la darrera edició del Festival de Cinema de Berlín, conegut com a Berlinale, en la seva edició 59, i amb el final arribaren els premis...

Com ja vam comentar en el dia de la inauguració, el Festival d’aquest any estava més ple d’actualitat que mai (ja amb el film d’inauguració The International i les seves conspiracions bancàries, que no va convèncer massa a la crítica) però també d’anàlisi de l’Alemanya nazi a The Reader (El Lector) d’Stephen Daldry, peli fora de concurs i que sí emocionà .... en una història que escapa de l’habitual forma de mostrar-nos la Història nazi, per a parlar-nos de secrets, silencis, sentiments de culpa i redempcions en l’enllaç de tres generacions de la Història ‘post-Guerra Mundial’ alemanya.... un film que ens parla de moltes més coses de les que diu i ens mostra i que, inevitablement, et remou la consciència. I sí amb una genial Kate Winslet!

Allò més destacat del Festival fou:

• Ricky, el nou film de François Ozon que deixa aparcat la seva vocació d''enfant terrible' d'anteriors pel·ícules seves per a oferir-nos la història d'una parella a la que al seu fill li creixen ales, amb la presència del francès d'adopció Sergi López.
• In the electric mist, del veterà Bertrand Tavernier sobre el profund sud dels EEUU i la presència -inevitablement ianqui- de Tommy Lee Jones.
• Storm, de Hans-Christian Schmid -el director de Requiem- que ara ens parla dels judicis internacionals contra els crims de guerra de Bòsnia... en to documental sense ser-ho.
• Gigante, d'Adrian Biniez, un dels films més aplaudits; en co-producció d'Uruguai-Argentina i la seva història d'un enorme guarda-jurat de supermercat que s'enamora d'una empleada de veure-la per les TV de seguretat.
• Rage, de la interessant Sally Potter amb un Jude Law transvestit com a model Minx i que fou l'únic reclam d'una pel·lícula decepcionant tot i l'intent d'oferir una crítica sangnant del món de la moda i divinitats vàries (aquí teniu una foto, com ho veus Polita?)
• Bellamy, de l'incombustible Claude Chabrol amb Gerard Depardieu i al que donaren el premi honorífic Berlinale Kamera per la seva trajectòria (a Chabrol, eh??)
• The Messenger, d'Oren Moverman sobre la dura tasca de dos veterans de la guerra d'Irak encarregats de visitar les famílies que han perdut un fill a la guerra per a donar-los la notícia.
• The Shock Doctrine, de Michael Winterbottom sobre l’adaptació del llibre La doctrina del Shock Naomi Klein sobre com les crisis social faciliten l’entrada en vigor de mesures econòmiques gens populars, al treure profit de l’anulació de la voluntat dels ciutadans.... fora de concurs. ... el món és neoliberalista!!!
• Cheri de Stephen Frears amb Michelle Pfeiffer (últimament una mica perduda) en una història situada a principis del segle XX i molts vincles amb Les Amistats Perilloses (del mateix director i actriu) ja que comparteix guionista i tracta dels perills del joc de l'amor i ens mostra una Pfeiffer en primeríssims plans com Frears ja fèu amb Glenn Close en aquella de 1988.
• London River de Rachid Bouchareb sobre la recerca desesperada de dos pares dels seus fills en els atemptats a Londres del 2005; els pares patidors, emocionats i emocionants són els creïbles Brenda Blethyn (aquesta senyora ha vingut al món a patir) i Sotigui Kouyate. Film colpidor.
• The Dust of Time de Theo Angelopoulos. La nova lliçó de cinema del mestre grec en aquesta segona peli d'una trilogia que es transformarà en el seu inevitable testament. Per a molts un director pedant, llarg i avorridament profund... per a mi, un geni i punto!.
• La teta asustada de Claudia Llosa sobre la dura història de les dones violades a Perú en els temps de guerra i terrorisme a finals del segle XX i que traumatitzaven als seus fills al donar-los el pit. Una d'aquestes filles fruit de la violació és el paper que interpreta Magaly Soler que es posa una patata a la vagina per no haver de passar pel mateix que la seva mare (com a mesura anticonceptiva eficaç ha de ser, 'desde luego'!!!). Un dia abans de l'entrega oficial de premis rebé el Premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI).... un premi premonitori !!
  

I els Premis:

Aquí teniu el moment en el que la presidenta del jurat, Tilda Swinton, entrega l'Ós d'or a La Teta Asustada, llàgrimes, emocions i crits... és el que tenen els premis!!:

GLOBUS !!!!!!

Avui el tema va de globus... de globus de molts colors!!!!

aquesta és la pròxima meravella de Pixar, que s'estrenarà el 29 de maig d'aquest any i, com heu vist, porta per títol Up i -amb la direcció de Peter Docter (director de 'Monstruos, S.A.')- la millor companyia d'animació del món mundial pretén reivindicar el paper de la vellesa en la nostra societat mitjançant la història d'un vell de 70 anys que fuig de tot i tothom volant amb milers de globus amb la casa incorporada .... el que ell no sap és que algú se li ha enganxat a la casa: un jovenet boy-scout que provocarà l'inevitable contrast generacional tot vivint aventures aèries i enfrontant-se a un i mil perills.... Sí, nens i nenes jo l'espero en candeletes!!!!

I sense canviar de tema, aquí teniu unes diapositives espectaculars precisament d'això, de GLOBUS !!!! (gràcies per l'enviament, Cristina !!!)

"un globooooo, dos globooooos, tres globooooooos....la luna es un globo que se me escapóóóóóóóóóó"

PER MOLTS ANYS, PATS !!!!

·

Sí, tieta Patri, sí. És ell. Està aquí. Ha vingut a cantar-te el 'cumpleaños feliz' a cau d'orella... bueno, a cau d'orella no massa, la veritat... més aviat es tracta de gresca, xerinola i disbauxa frenètica ... no pot cridar més fort, el xaval!!!

·

PER MOLTS ANYS !!!

t'estimem !!!!

La Família K

SRA. ZOE LEONARD

Darrerament quan parlo d'alguna dona és fotògrafa.... hauré d'auto-analitzar aquesta situació curiosa ...

El treball de la sra. Zoe Leonard (1961) fa anys que reb reconeixement 'around the world', el seus treballs van des de la fotografia conceptual (amb detalls d'una porta o un tros de paret), al realisme més cru i, a voltes, descarnat passant per l'activisme de gènere (i lesbianisme militant).

En els seus darrers treballs, aquesta fotògrafa té especial interès en els constrastos que ens proporciona la nostra vida contemporània: civilització/naturalesa o manufacturat/industrial; i, també, en la globalització capitalista inevitable i imparable en la que estem abocats, com s'evidencia en el seu projecte Analogue 1998-2007 on ha fotografiat 400 botigues de Nova York (on resideix) i altres ciutats... una fotògrafa de la vida quotidiana!

Podem veure un intereressant exposició seva al Museu Reina Sofia (Madrid) fins al 16 de febrer (si aquest cap de setmana aneu a Madrid, ja ho sabeu!). Es tracta de la primera retrospectiva d'aquesta artista que podem veure a l'Estat Espanyol.

SR. HANS BECK I LA FAMILIA CLIC

1929-2009

·

Hi havia una vegada un fuster de professió que va trucar a la porta d'una empresa joguetera per a aconseguir una feina. El fuster és deia Hans Beck havia nascut l'any 1929 a Turingia (Alemanya) i li agradava l'aeromodelisme i la construcció de maquetes, dedicació que li permeté que el sr. Horst Brandstätter -propietari de l'empresa- li donés una oportunitat... des del 1958 treballà en el disseny i construcció de maquetes d'avions i automòbils. El 1971 li ofereixen un càrrec: Cap de Desenvolupament i un encàrrec! El sr. Brandstätter li demanà que dissenyés cotxes de plàstic en els que s'hi poguessin asseure figures senzilles de forma humana... El fuster reciclat en jogater trigà 3 anys en acabar la proposta i en la fira de joguines de Núremberg presentà figures de plàstic de 7,5 cm., segons Hans, el tamany perfecte per a que el pogués amagar un nen en la seva mà ... en aquella fira presentaren la serie del 'Salvatge Oest' i els 'cavallers medievals'.... s'havient inventat els playmobils! havien nascut els clics!!
·

Des del 1974 l'expansió no ha parat (el Ciutadà tenia 1 any!!) tot i que el públic objectiu eren els infants, des del primer moment es convertí en una peça valorada pels adults, arribant al col·leccionisme. Des de llavors, s'han produit modificacions i ampliacions: apareixen les figures femenines (el 1976), nens i bebès (el 1981).

Per al sr. Beck, la gran creació Playmobil fou el gran vaixell pirata -el 1978- amb canons, tresor i tripulació mixta de blancs i negres (ara ens sona 'tonto' però en aquella època tenia el seu valor!).

·
En 35 anys ha conquerit més de 70 països, 2.200 milions de clics han sortit de la seva fàbrica, la Geobra Branstätter actualment té 3.000 empleats... i les seves creacions detallistes i impressionants no tenen fi: l'espai, el zoo, la granja, la casa de camp, l'aeroport... per al sr. Beck res d'incorporar sons, ni sirenes, ni innovacions tècniques... res d'horror o violència en primer pla, res de modes passatgeres .... i tot això han transformat els CLICKS EN UN CLÀSSIC!!!

·
El Ciutadà K, de ben petit, va crèixer envoltat de clics: el fuerte de l'Oest (amb els indis i els vaquers), els castell medieval, el safari, els astronautes.... i ara, la tasca continua amb la inherent reproducció cultural: sí, els petits de la família K creixen envoltats de clics: caçadors de dinosaures, l'avió, la casa de nines (l'hauríeu de veure! és impressionant: amb la seva cuina equipada, el seu w.c., l'habitació dels nens,...aquí teniu dues fotos).... jo, sincerament, babejo i flipo amb cada nova adquisició!!!!

Els clicks estan tristos, el seu 'papa' els ha deixat ...

·

Aquí teniu uns videos molt creatius....

ESPERANT LA NIT...

Avui he acabat els diaris dels darrers anys de Sandor Marai (Diarios 1984-1989) ... el sr. Marai ens apassiona i és difícil explicar per què ja que els seus no són grans relats, grans històries ni grans gestes; no es tracten de llibres 'best-seller' ... sinó d'històries senzilles que obren petites escletxes per a mostrar-nos la Història. A voltes teatral però sempre carregat de sentiment, d'emocions. De descripcions precises, realistes. Un autor plenament del segle passat però de plena vigència .... d'aquí poc és el seu aniversari i li dedicarem un post com es mereix .... (estem enganxats a Marai com una droga i la Palas és el meu estimat camell)

El seu darrer llibre publicat són els seus darrers dies, explicats en primera persona, en forma de diari. I tots sabem com poden ser els darrers dies després de viure 89 anys... totes les persones pròximes van morint i ell espera com a testimoni a que li arribi l'hora. La forma com ens exposa, dia a dia, com es va apagant la persona -Lola, la seva dona- que ha estimat i amb la que ha compartit la vida durant més de 60 anys -"éramos uno"- és de les coses més belles que he llegit mai ... a ell només li queda esperar, vell, malalt, voluntàriament sol ... fins que -cansat d'esperar- anà a cercar la mort: "Ha llegado la hora". Un llibre sobre la mort, sobre el final que inexorablement ha d'arribar... "que lento muero", repetia la seva dona els dies abans de morir...

No sé perquè el final del llibre s'ha enllaçat amb una cançó antiga dels Depeche Mode 'pescada' al Spotify.... 'Waiting for the night', del Violator. Aquesta cançó la vaig arribar a escoltar infinitat de vegades quan era jove, quan els 'Depeche' no rascaven tan la guitarra i apostaven per uns sintetitzadors atmosfèrics...

“No resulta fácil comprender

el hecho de que en la vida

el mayor misterio no es la muerte,

sino el morir.

Y todo ars moriendi

es fantasmagórico, tal arte no existe”.

(Sandor Marai)

SR. SHEPARD FAIREY

No hi ha immunitat que valgui!! per molt que hagis estat el responsable gràfic del darrer guanyador a ocupar la 'Casa Blanca' ... si et dediques a 'embrutar' o 'decorar artísticament' (depén que com entenguis el tema 'graffiti') el mobiliari urbà et detenen com a qualsevol 'fill de veí'.

L'artista de carrer Shepard Fairey (conegut com Obey Giant) fou el dissenyador del que s'ha convertit en tot un logo, el que veieu més amunt, per a la campanya de Barack Obama ... el diumenge passat el sr. Fairey fou detingut a Boston per fer allò que l'ha fet famós: un graffiti. Anava 'txino txano' cap a l'acte d'inauguració de la seva primera exposició en solitari i li van venir unes ganes irrefrenables de 'crear'. Els artistes són així. Les muses venen quan venen i s'ha d'aprofitar. Ni 'corto ni perezoso' en sentir la necessitat de pintar, desenfundà l'sprai... i ho fèu !!!!

Ja ens ho deia la Pats en un post del seu blog... l'artista de carrer és un incomprés!!! El sr. Fairey ja arrossega un problema legal amb Associated Press, entitat que l'acusa d'utilitzar un fotografia seva del sr. Obama per ha fet el muntatge colorista en qüestió ... que sí que sí que la propietat intel·lectual s'ha de respectar i bla, bla, bla, bla.... però, ¡¡¡ 'un poco de por favor' !!!! (amb la cara de bon minyó que fa!!)

Aquí teniu més 'coses' d'ell ...

LA SANG DEL MES QUE VE

LA SANG DEL MES QUE VE

Durant el regnat del bon rei Herodes viu a l’aspre poble de Nazaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.

Un matí magnífic de primavera l’arcàngel Gabriel visita la dona i diu: “Déu t’ha concedit la seva gràcia, Maria; el senyor és amb tu”.

Les paraules de l’alat l’atorrollen. ¿Per què saluda amb tan de protocol? L’arcàngel parla: "Dèu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús".

A Maria li costa d’entendre què vol dir i per això l’arcàngel li repeteix: “Cap por, Maria. Dèu t’ha concedit la gràcia d’un filll; li diràs Jesús".

Però la Maria s’hi nega en rodó. "¿Com que no?", es desconcerta l’arcàngel. La Maria no es fa enrere: "Ni parlar-ne. No hi estic d’acord. No tindré aquest fill".

Quim Monzó,

Mil Cretins, 2008

DE VIDA (9): CONCENTRACIÓ PRO-PALESTINA !!!

Gener'09

·

I AVUI ARRIBA ....

·
·

SRA. BERLINALE 2009

·

·

Avui amb la primera projecció de les 19:45, comença el 59è. Festival de Cinema de Berlín que acabarà el 15 de febrer. Aquest és el festival de cinema europeu per excel·lència, el més professional dels festivals, això no vol dir que els altres festivals no ho siguin (ni europeus ni professionals), però com que aquest el tenim al cor geogràfic d'Europa (tot i el relatiu que és això!), la seva programació es preocupa de mostrar cinema majoritàriament europeu i, a més, està elaborat sota el criteri organitzatiu germànic... doncs, s'ha guanyat la fama que té. Cannes representa el glamour i els flaixos... Berlín, l'autoria i l'actualitat.... I l'actualitat té un nom: CRISIS.

·

Així és, les pel·lícules que es projectaran estaran barnissades amb aquest fenòmen de proporcions mundials... "Este año, la realidad ha alcanzado a la ficción. La crisis financiera tiene efectos en el programa de la Berlinale", comentà el director del festival Dieter Kosslick, en la presentació oficial. El cinema com a fugida, "la gente está harta de problemas. Quiere dejarlos atrás. Meterse en el cine y olvidarse de todo", afegeix el 'dire'.

·

El film inaugural d'avui és The International, de Tom Tykwer (el de Lola, corre, Lola o El Perfume) amb Clive Owen i Naomi Watts i ens parla dels 'xanxullos' més foscos de la banca... una mostra clara de l'actualitat del que dèiem...

·

Competeixen 18 pel·lícules, entre elles: In the Electric Mist (de Bertrand Tavernier) amb Tommy Lee Jones; Tatarak (de Andrzej Wajda); Cheri (de Stephen Frears) amb Michelle Pfeiffer; La teta asustada (de Claudia Llosa); Ricky (de François Ozon) amb Sergi López; Rage (de Sally Potter) amb Jude Law (transvestit, Polita, transvestit) ....

·

En el jurat, entre d'altres: Tilda Swinton (la sra. Presidenta)(què ens agrada!), Wayne Wang o Isabel Coixet (brrrr!).

·

La secció Panorama inclou alguna pel·lícla amb producció espanyola, com Ander (Roberto Castón), Sólo quiero caminar (Agustí Díaz Yanes), Coyote (Chema Rodríguez) i El niño pez (Lucía Puenzo). En el cicle de cinema i cuina Joaquin Oristrell presentarà Dieta Mediterrania. Fora de concurs, Manoel de Oliveira -i els seus 100 anys- presentaran la darrera peli amb co-producció barcelonesa: Singularidades de una chica rubia; i també es veurà El lector (Stephen Daldry, el de Las Horas) amb Kate Winslet; recuperarem a Theo Angelopoulus -després de 5 anys desparegut- amb The Dust of Time, tenint com a protagonistes a Irene Jacob (què guapa!), Michel Piccoli i Willem Dafoe. S'ha de destacar, també, l'os d'or honorífic que s'entregarà al GRAN compositor Maurice Jarre (sí, el papa de Jean-Michel Jarre) per la seva llarga i brillant trajectòria en el món de les BSO: Lawrence d'Arabia, Único testigo, Doctor Zhivago, Ghost (el millor de la peli!),... són mostres dels seu talent!
·

Que el Festival de Cannes tingui més glamour no vol dir que a Berlín no hi vagin estrelles, aquest any han confirmat la seva assistència: Kate Winslet, Willem Dafoe, Keanu Reeves, Winona Ryder (ai, què mona!), Demi Moore, Gael García Bernal, Leonardo di Caprio,...