PARLANT DEL SR. MANEL RAGA I LA SEVA SESSIO AL 'VICTORIA & SAVOY'

Som fans del sr. Manel Raga des de que un juliol de l'any 2014 l'amic Vicent Fibla ens va projectar LA GALLINA en 35 mil·límetres a Lo Pati. Aquell curt havia estat seleccionat per al Festival de Venezia i també en el de Valladolid, Mèxic, els Emirats Àrabs, entre molts altres. El curt basat lliurement en el conte de la sra. Mercè Rodoreda ens oferia una atmosfera en un impecable blanc i negre, rodat a Bel (Rossell) amb uns paisatges hipnòtics, sense diàlegs però amb una música de Carles Santos i Pep Gimeno 'botifarra' que ens colpia des del primer segon.

El director d'aquest curt era una jove de 29 anys ben preparat amb una llicenciatura en Comunicació Audio-visual per la Blanquerna-Ramon Llull, amb un Màster en Direcció de Cinema per l'ESCAC, amb una experiència laboral com a realitzador a La Fura dels Baus i, en direferents projectes, com a operador de càmera, assistent de direcció o director de fotografia... un jove ben preparat!. 

Acabat el recorregut del seu primer curt en solitari marxa a Sarajevo, en un centre de formació el Film.Factory dirigit per tot una llegenda del cinema d'autor europeu: el sr. Bela Tarr; allà obtindrà el Doctorat en Direcció de Cinema i s'hi està vivint 4 anys. Aquella estança educativa li permet gaudir de seminaris amb personalitats com Gus Van Sant, Weerasethakul, Victor Erice, Lav Diaz, Abel Ferrara o Juliette Binoche entres molts altres. Té l'oportunitat de participar en el film col·lectiu 'Lost in Bosnia' amb la seva peça Ulldecona-Umoljani (2014). Aquest treball asseu la base del que serà un tret de la posterior obra cinematogràfica del sr. Raga: el diàleg amb el seu lloc de naixença, la presència del seu poble i la seva gent encara que ell estiguès a més de 2.000 kilòmetres de distància. Tants anys a Sarajevo amb el projecte d'un film que no acabava de materialitzar-se (tot i haver dedicat mesos de treball i rodatge) el sentiment de nostàlgia es va evidet en el seu següent treball com a director: 'Manel viu a Sarajevo' (2017), on l'aspecte autobigràfic i la presència en el relat del seu avi li dóna un atmosfera íntima i enyorada inqüestionable. El curt és presentat al DocLisboa. Manel està a Sarajevo però té molt present la seva gent. 

El pèndol Sarajevo-Ulldecona està present en el següent treball del director: Grbavica (2018), basat lliurement en el conte 'Un fratricidi' de Franz Kafka. Curt programat en el Festival de Locarno d'aquell any. Aquell sentiment de nostàlgia i re-vincle amb el seu poble hi torna amb 'Homenatge a Judes' (2021) que respira etnografia i, gairebé, folclorisme en aspectes de la seva Ulldecona nadiua: la Passió, la Setmana Santa religiosa... amb un repartiment de persones del poble, en el curt hi trobem, un altre cop, un Manel Raga autobiogràfic, fent un pas més després de 'Manel viu a Sarajevo': si en aquell era un jo més íntim, en aquest ja hi és la comunitat i el seu passat (reconstruït) de la població del Montsià. El darrer curt del sr. Manel Raga fou programat al Documenta Madrid i guanyà el Premi al Millor Curtmetratge en el DocLisboa.

El sr. Raga es troba en la post-producció del seu nou treball, el migmetratge 'Kao Mali List', filmat a Sarajevo i adaptació del conte Cop de lluna de Mercè Rodoreda

Com a programador de mónFILMAT, des del 2018 hem comptat, gairebé cada any, amb la presència de Manel Raga i el seu 'nou treball'. Accessible, sempre ha vingut a presentar cadascun de les seves produccions: Uldecona-Umoljani, Manel viu a Sarajevo, Grbavica i Homenatge a Judes. El sr. Raga és un amic i farà 'coses grans', temps al temps.

Doncs bé, avui dimecres a les 20:00 a l'Orfeó d'Ulldecona podem gaudir dels 'treballs més falduts' del sr. Raga: La Gallina, Manel viu a Sarajevo i Homenatge a Judes. Amb un servidor com a moderador i la presència de veïns del poble com Joan Vizcarro, Jordi Carapuig, Vicent Albiol, Pablo Messeguer el repartiment del darrer curt del director que ens permetrà fer un col·loqui ben enriquidor. El cicle 'Victoria & Savoy' és una iniciativa engegada pel sr. Raga amb l'organització de l'Ajuntmanet d'Ulldecona del que ja us en vam parlar en el seu moment aquí.

Us hi esperem!

BON NADAL !!!!

 

¡QUE BELLO ES VIVIR! AL CINECLUB LA RAPITA

No podíem obrir la porta al Nadal de la millor forma possible en el CineClub La Ràpita que amb una pel·lícula que dóna sentit a la paraula clàssic. Aquest dijous en pantalla gran i en VOSE podríem gaudir de 'It's a wonderful life' o el que és el mateix: '¡Qué bello es vivir!'. Als EEUU no poden celebrar el Nadal si no veuen aquesta peli (i no exagero).

Es una d'aquelles pelis que canten al positivisme, a l'optimisme a la bondat per sobre de l'avarícia i la corrupció. ¡Qué bello es vivir!' es va estrenar recent acabada la II Guerra Mundial (1946), en un moment que els EEUU i el món necessitava recuperar l'esperança i l'il·lusió després de 7 anys de foscor i guerra, de l'holocaust i de la mort de milions de persones. Calia parlar de que l'ésser humà també podia ser bo, calia parlar de la família, de l'amistat; calia fer un cant a la Vida!. I en va parlar el director que en va fer estil de tot plegat, el mateix Frank Capra es va definir a ell mateix dient: "El arte de Frank Capra es muy sencillo: es el amor a la gente, a la libertad de cada individuo y a la igualdad de todos los hombres".

La història de "¡Qué bello es vivir!" és molt semblant al clàssic conte de Charles Dickens de 'El cuento de Navidad', amb un Mr. Scrooge que és l'àvar Potter, els esperits del Nadal que en aquest cas és l'àngel sense ales Clarence Odbody. La història d'un suïcida que el destí li fa veure que passaria si ell no haguès existit mai, just en el moment que està a punt d'acabar amb la seva vida és una bona forma de valoritzar la Vida, el present i saber gaudir d'allò que tenim. Sí, un punt conservador, un punt tradicional i, fins i tot, un punt cursi... però és bonic el puntet melodramàtic i de llagrimeta que et deixa el film quan arriba al final.

Així que deixeu-vos portar per l'esperit nadalenc i veniu a l'Auditori Sixto Mir a gaudir de ¡Qué bello es vivir!' en pantalla gran.

DESCOBRINT L'OBRA DEL SR. JORDI FORNAS

He tingut sempre l'obra del sr. Fornas a prop i no n'he estat conscient. El sr. Jordi Fornas Martínez va morir fa 10 anys i havia nascut en fa 94. Fou pintor, grafista, fotògraf i escultor; s'havia format a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i estigué una temporada formant-se a París. La seva obra destaca, sobretot, pel grafisme, i quan deia que havia tingut sempre a prop l'obra em referia a la feina per la qual el sr. Fornas fou més conegut i reconegut: la imatge gràfica d'Edicions 62, però també de la Gran Enciclopèdia Catalana, de la revista 'Serra d'Or' o de la discogràfica Edigsa. Emblemàtics són els dissenys de les portades dels llibres de la col·lecció 'La cua de palla' (que dirigia Manuel de Pedrolo). 

El sr. Fornas havia intentat guanyar-se la vida com a pintor, però fou l'empresa de sabates esportivas Meyba el que li va proporcionar un treball com a dissenyador que el portà a d'altres feina com el primer disc de Raimon, el 1963, i les primeres portades de l'esmentada 'La cua de palla'. El seu estil de colors i formes contrastades, en les que alternava la fotografia i el dibuix es transformà en l'estil de referència del disseny dels anys '60 del segle passat.

L'any 1975, el sr. Fornas va deixar el disseny gràfic i es centrà completament en la seva gran vocació: la pintura, activitat per la que ell es sentia més satisfet. Tot i això, el seu disseny inconfundible és el que ha transcendit de la seva obra i va proporcionar la 'imatge' d'una època.

VIRTUTS DEL SOFA

 

De la notícia que dona el 3/24, el que primer em descol·loca és el titular: "Les aules del futur diuen adeu als pupitres". Em descol·loca perquè em pensava que els pupitres ja eren cosa del passat i que el que encara queda són aquests escriptors individuals que consisteixen  en una estructura de tub metàl·lic amb respatller i reposabraços, s'eixampla perquè l'estudiant prengui notes.

Però també aquests desapareixeran. El que hi haurà són taules portàtils i les aules passaran a considerar-se "espais polivalents". L'objectiu és facilitar l'aprenentatge (diuen, com si abans l'aprenentatge fos dificilíssim), i tot plegat s'engloba en un projecte del UOC que porta per títol Smart Classroom. Amb un nom en anglès, òbviament és superxulo. La reportera, Iacma Monterde, parla d'un dels centres on ja s'ha posat en marxa: l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí. Diu Monterde: "En arribar a l'aula, el primer que fan alumnes i mestres és descalçar-se. La idea és que quan passin la porta se sentin com a casa". És una apreciació interessant, perquè implica que a cada tots els nens i tots els mestres van descalços. A veure: n'hi ha que a casa es descalcen, però n'hi ha molts d'altres que continuen amb les sabates posades. Continua la descripció: "Sembla com una sala d'estar" , comenta Hugo Vogas Carnicero, alumne de 5è. "L'ambient és de colors neutres, amb parets completament buides -sense cap mena d'estímul que pugui distreure-, amb llum càlida i regulable i també un sofà". 

Un sofà a classe! (Perdó: a l'espai polivalent'). Com m'hauria agradat tenir-ne un quan estudiava  i, a l'aula, m'havia d'asseure en un pupitre amb una superfície abatible que amagava un calaix per desar-hi els llibres i poder gaudir de l'escriptori sense res que hi fes nosa. Hi havia també tinters, i hi sucaves el tremp per poder escriure. Al pupitre que vaig tenir a l'institut Ausiàs March ja no hi havia tinters d'aquests, però sí un ordre inviolable que feia que haguessis de memoritzar-ne el número. El meu era el 27; moriré i encara me'n recordaré. L'única peculiaritat d'aquell pupitre era que just davant meu tenia  -tot el dia!- el clatell d'un nen que es deia Guasch (en aquella època no ens dèiem pel nom). L'emprenyava a base de discrtes calbots; amb el temps es va convertir en el prestigiós periodista Quique Guasch. Però de sofà no en teníem. Ves si no ens ho haguèssim passat bé, Guasch, tenint-ne un a disposició nostra, en una aula "com una sala d'estar".

Quim Monzó, a
La Vanguardia del 03/04/21

EL PASSAPORT

 

Primer dia que s'ha d'ensenyar el certificat covid per poder entrar a bars i restaurants. Sona el despertador, em llevo, em dutxo, em vesteixo i surto de casa amb el meu al damunt. En dos formats: en paper a la butxaca i en PDF al mòbil. (A l'agost, per entrar a un restaurant de Perpinyà me'l van demanar, just a la porta del local i, com que van veure  que estava en regla, en van deixar accedir-hi sense problemes). Doncs ara, exactament el mateix a Barcelona.

Quan entro al bar on esmorzo habitualment, el mostro i el que n'obtinc és una riota generalitzada. Els que són a les taules -ens coneixem de cada dia- fan befa del meu gest. L'amo del local me'l dona per bo perquè no sap quina és l'aplicació necessària per verificar-lo. Li dic que és un photoshop i que, de fet, el QR que li mostro l'he falsificat. És mentida, però ni així reacciona. 

La gent entra, demana el que li ve de gust, s'hi està una estona, encabat paga i finalment se'n va. Ningú no ensenya certificat de cap mena.

Llavors arriben  els mossos d'esquadra. Avui són només tres, però generalment en són sis. Crec que són de la comissaria de la plaça Espanya, que des de fa unes setmanes s'han fet habituals del local. Acostumen a demanar truita de patates. Els ensenyo el certificat covid:

- Vale, vale.

Però no semblen interessats a verificar-lo. Suposo que no és part de la seva feina. Tampoc ells n'ensenyen  el seu. S'asseuen a la taula del fons, demanen truites i es posen a parlar de les seves coses. Va entrant gent i més gent i el protocol suposadament estipulat continua absent. Faig un cafè, pago i me'n vaig al bar que tinc un carrer més enllà; tampoc no el demanen. Volto durant el matí i a tots els bars i restaurants la situació és la mateixa: conya generalitzada. Començo a pensar que això del passaport covid ha estat un somni que he tingut aquesta nit.

Quim Monzó, a La Vanguardia 

de 27/11/21

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA92

SR. STEPHEN SONDHEIM

(1930-2021)

Els passat divendres 26 de novembre moria el sr. Stephen Sondheim. Em sorprén que no se n'hagi fet massa ressó, tenint en compte que estem parlant d'un dels més grans compositors de musicals, sinó el més gran. Les obres memorables del sr. Sondheim són nombroses.

El sr. Sondheim va nèixer a Manhattan, els seus pares es van divorciar i va viure en una granja de Pennsilvània. Va crèixer en una familia acomodada i es va graduar en l'acadèmia militar. Als 9 anys va veure el seu primer musical i va quedar impactat, la relació amb la seva mare no va ser bona; de fet, son pare va demanar la custòdia però no la va aconseguir. Als 10 anys, que era l¡època del divorci del seus pares es va fer amic de Jimmy Hammerstein, fill del reconegut escriptor Oscar Hammerstein II (autor de les lletres de 'Sonrisas y lágrimas'; aquest es comportà com un pare per al petit Sondheim i com a mestre de l'escriptura musical. Aprofundir en la composició  estudiant i graduant-se cum laude l'any 1950, amb 20 anys. Es va aproximar a Hollywood i va escriure alguns guions, a més de lletres per a musicals. Però la seva gran oportunitat li arribà amb només 25 anys, quan li van encarregar les lletres del musicsal West Side Story, espectacle de Broadway representat més de 700 vegades. Després fèu les lletres de l'espectacle Gypsy, també en volia fer la música però se n'encarregà el sr. Ethel Merman. Però l'any 1962 s'estrenà la primera obra muysical en la que ell signpa lletra i mñusica: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (Golfus de Roma), es representà 964 vegades. Durant els '60 va escriure i compondre diversos espectacles fins arribar l'innovadora proposat musical conceptual que fou Company (1970); després arribà Follies (1971) i el lúcid ús de la polifonia, amb un cor de 5 personatges, com una mena de cor grec llueix a A Little Night Music (1973), musical basat en la pel·lícula d'Ingmar Bergam El somnni d'una nit d'estiu, per a molta gent questa fou la seva obra culminant, gràcies a l'impacte de la cançó Send in the clowns.

L'any 1976 explora l'oocidentalització del Japó a Pacific Overtures i a Sweeney Todd (1979)  ens aporta el seu treball mñes operístic. Recordo meravellat la versió que en fèu a Catalunya Mario Gas amb un immens sr. Constantino Romero en el paper principal.

El fracàs de l'obra posterior: Merrily We Roll Along (1981) el va fer plantejar deixar els musicals i Broadway. Però no ho fèu, aconseguí un col·laborador, amb cert aire avantaguardista: Jame Paine i van realitzar Sunday in the Park with George (1984), l'innovació de la peça els fèu guanyar el Premi Pullitzer. La col·laboració Sondheim-Lapine prouduiren nous espectacles com Into the Woods (1987) i Passion (1994).

A finals del '90 escrigué Wise Guys, que no s'arribà a estrenar i fou rebatejada a  com a Bounce i estrenada el 2003 a Chicago i Washignton, però les males crítiques no li permeteren estrenar-la a Boradway.

A partir dels 2000 l'activitat anà minvant, arribant a declarar que no trobava idees noves en les que treballar

Va rebre un nombre considerable de premis: 1 Oscar, 9 Tony, diversos Grammy i un Pullitzer. Va morir en 91 anys.

El sr. Sondheim representa el musical modern i el seu talent és innegable. Gaudir de les seves peces pot ser el millor homenatge que li podem fer.

'DOWN N'HI DO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

'Down n'hi do. La cámara bailarina' és un film documental de 2018, dirigit per Mireia Ros i que sorgí d'un taller de cinema que va impartir a 8 joves (6 amb Síndrome de Down i 2 amb discapacitat intel·lectual); l'experiència motivà prou a la directora com per a continuar treballant amb aquest grup durant dos anys per a realitzar un curtmetratge i del procès de creació d'aquest projecte audiovisual és del què ens parla el film. La intenció és humanitzà un col·lectiu carregat de prejudicis mitjançant unes interpretracions plenes de naturalitat, espontaneïtat i sentit de l'humor.

La directora Mireia Ros -com a actriu en els seus inicis- ha estat la responsablde de films com La Monyos (1996) i guanyadora del Premi Gaudi al Millor Documental per Barcelona, abans que del temps ho esborri (2012).

'Down n'hi do', que fou presentat en el Festival de Málaga d'aquell any, fou un repte pel que respecta al procès i també un homenatge al germà de la directora que tenia Síndrome de Down i és a qui dedica el film. 72 hores d'imatges mentre el grup realitzava el seu curt reduïts a 55 minuts de cinema que transmet veritat en cadascun dels seus fotogrames.

Es tracta d'aquells films petits però immens en el missatge i el contingut i el podrem gaudir a l'Auditori Sixto Mir aquest diumenge a les 18:30. És la nostra aportació al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el dissabte 04 de desembre.

Us hi esperem !!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA91

FEMME IN ARTS 2021

 

Un any més, al voltant del 25N -Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones- arriba una edició més de Femme In Arts. Tot i que ahir va tenir una primera activitat prèvia amb les Lorquians i el seu recital Roca, llet i pluja i el col·loqui Maternarratives literàries i digitals (amb Fuensanta López, Teresa Domingo  i Tamara Arasa i la paerticipació d'Helena Herranz-Llibreria La Romàntica) avui , a les 19:00 tindrà lloc la inauguració d'aquest projecte que vol visualitzar la lluita de gènere des d'una perspectiva artística.

El Femme In Arts 2021 -del 25 al 28 de novembre a Lo Pati- acull propostes musicals, cinematogràfiques, poètiques i de dansa al voltant de la deconstrucció dels estereotips sobre la maternitat; amb  un suggerent cartell que fa referència al concepte (xungo) de 'passar-se l'arròs' el projecte vol reflexionar i fer-nos reflexionar sobre els valors morals patriarcals associats al fet de ser mare, o al fet de no ser-ho.

Divendres 26/11/21 

    19:00: Inauguració oficial del Femme In Arts amb l'espectacle de dansa Exabrupte de Maria Garriga. Intimitat, resistència i fragilitat d'una dona que es vol mostrar tal com és davant del públic. A l'acabar, espai de diàleg amb l'artista.

Dissabte 27/11/21 

    17:00 Pel·lícula 'Madres verdaderas', la darrera proposta de la japonesa Naomi Kawase que va tancar el Festival de Cannes 2020, una potent reflexió al voltant de la maternitat.

       19:30 Pel·lícula documental 'Tiempos de deseo' de Raquel Marques

     20:30 Concert 'Lu Rois' presentarà el seu darrer treball discogràfic 'Microcosmos', la compositora aprofundeix de forma poètica sobre la seva recent maternitat. Veu, música i poesia.

Diumenge 28/11/21

 11:00 Taula diàleg 'Transmaternitat: dones de postguerra, babyboomers, X i millennials'. Trobada intergeneracional sobre les pressions i els estereotips de la maternitat ... des del franquisme fins l'actualitat.

     12:00  Performancde 'Monòlegs a la plaça Mari Chordà', una crida a l'alletament en públic

    19:00  Teatre '360º' d'Ada Vilaró, proposta teatral íntima al voltant del cos de la dona. Única activitat fora de Lo Pati: a l'Auditori de la Unió Filharmònica i única activitat de pagament (6€)

El menú és complet i suggerent: reflexió, debat, literatura, música, teatre, poesia, cinema .... FemmeInArts ens espera!

EXPOSICIO 'L'ERMITA SOTA L'AIGUA' COMISSARIADA PEL SR. JAUME VIDAL

L'amic Jaume Vidal, a més d'artista, DJ, persona inquieta, motor creatiu i tio més que majo, també és comissari i avui a les 19:00, al Museu de Tortosa, s'inaugura la nova exposició on hi ha dipositat el seu 'savoir faire'.

'L'Ermita sota l'aigua' és una ocassió perfecta per a descobrir què s'està creant a les Terres de l'Ebre en els darrers anys des de diferents disciplines artístiques. Es tracta d'una exposició col·lectiva ambiciosa que vol revaloritzar el talent del territori però també revindicar el caràcter de cruïlla i terra d'acollida que té el nostre territori....així, doncs, el gran valor afegit de l'exposició no és -només- mostrar artistes del 'terreno' -què els hi ha!- sinó aquelles persones que han vingut de fora i s'hi han quedat o els d'aquí que han marxat han madurat fora i han tornat a l'Ebre. 

La llista d'artistes que inclou 'l'Ermita sota l'aigua' és espectacular: Alba G. Corral, Antònia Ripoll, FMG, Rainer G Schumacher, Sabala i Sergi Ramírez, Aura Roig, Ignasi Blanch, Joan Salvadó, Mari Chordà i Núria Arias, Cinta Sabaté, Jaume Rocamora i Pilar Lanau. Sense dubte podem afirmar que es tracta d'una de les exposicions més rellevants de la província. 

L'exposició inclou obres 'anteriors' de les persones artistes convocades però també inèdites o 'in situ' com l'obra de l'il·lustrador Ignasi Blanch, per exemple.

A banda d'animar-vos a anar a visitar-la, el dia de la inauguració o quan vulgueu/pugueu, m'agradaria ressaltar-vos un treball paral·lel del sr. Josep Piñol, unes càpsules audiovisuals que donen veu a les persones artistes participants, entrevistes clarificadores i molt suggerents que permeten amplificar la tesis de 'l'Ermita sota l'aigua'. Podeu accedir-hi en el seu canal de yotube (que us animo a suscriure-vos) tot i que tindreu el codi Q/R en el Museu de Tortosa. Canal aquí. 

Finalment, cal destacar un darrer objectiu, -important en un territori sovint menystingut, sovint maltractat- el de la trobada d'aquest col·lectiu, el de servir de 'meeting point'. No s'ha buscat una selecció exhaustiva d'artistes però el que hi són, són rellevants per al relat que ens proposa l'exposició

Per acabar, us trio el vídeo del comissari, molt clarificador dels objectius que cerca l'exposició i us animo a trobar-nos avui a les 19:00 al Museu de Tortosa

'LA PIEL QUEMADA' AL CINECLUB LA RAPITA

El passat 03 d'octubre moria el director de cinema català Josep Maria Forn. I el CineClub La Ràpita li ret homenatge projectat un dels seus films més interessants. No es tractava d'un director massa conegut pel gran públic però la seva vida està lligada a la Històrai del Cinema català. En el cinema des de 1948 (en diferents llocs tècnics) debuta l'any 1954 com a director amb el curtmetratge 'Gaudí' i després vingué el seu salt al llargmetratge amb 'Yo maté' (1955) i continuaria la seva trajectòria a la indústria amb films com: 'Muerte al amanecer' (1960), ¿Pena de muerte? (1961), Companys, procès a Catalunya (1979), el Coronel Macià (2006) i el darrer film El somni català (2015). Com podreu comprovar, només pels títols, no fou una amic del regim franquista en el que desenvolupà bona part de la seva feina en la indústria del cinema.

Va començar en el cinema negre però poc a poc va anar virant cap un cinema més històric -vinculat a la causa catalana- i amb algun apunt autoral... com és el cas del film que ens ocupa i que podeu veure i recuperar -gràcies al projecte FilmoXarxa- a l'Auditori Sixto Mir demà a les 20:00.

'La piel quemada' (1966) és una de les pelis més d'autor del sr. Forn en la que ens radiografia l'Espanya de l'explosió del turisme ibèric. Del contrast entre una població reprimida i rància amb la moderna i avançada Europa. Les turistes desnhibides enlluernen el 'mascle ibèric'. Però també parla de l'immigració interior per motius laborals, qüetió massa oblidada ara que veiem com ciutadans d'altres països volen obtenir una millor vida fugint del seu lloc de naixença. 

Turisme i immigració, doncs, una radiografia dels '60 del segle passat a la península ibèrica... això ens proposa el sr. Forn.

Us hi esperem !!

NESTFLIX, LA PLATAFORMA DE SERIES FALSES DINS DE SERIES AUTENTIQUES

Aquest és un d'aquells projectes esbojarrats. Es tracta d'un portal que simula Netflix però que el seu catàleg està format per sèries falses, és a dir, aquelles sèries o tràilers de sèries que veiem dins de sèries reals. Per exemple, el 'Show de Rasca i Pica' dins dels Simpson o el Hamlet de Schawrzenegger a Last Action Hero o Simple Jack, el personatge del personatge de Ben Stiller a Trophic Thunder. Passant per 'Angels with filthy souls' la peli que el nen de Solo en Casa mirava a la televisió o les pelis de sèries B que protagonitza el personatge de Leonardo DiCaprio a 'Erase una vez en Hollywood'.

Es tracta d'un projecte de la sra. Lynn Fischer. Malauradament, encara que tingui aspecte de plataforma d'streaming (simulant Netflix)  es tracta només d'un website de registre. En paraules de la creadora "Nestflix és un wiki disfressat de plataforma de transmissió que cataloga pel·lícules i programes de televisió de ficció dins de pel·lícules i programes de televisió reals". Així doncs, aquest portal farà les delícies de les persones completistes que volen saber

Ara mateix està formada per més de 500 registres i estan receptius a rebre noves aportacions de qualsevol que pugui aportar descripció de la sèrie dins de la sèrie en qüestió.  Podeu entrar clicant aquí.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA90

'MALDITOS' AL CINECLUB LA RAPITA

Aquest any, el CineClub La Ràpita també col·labora amb el festival Choreoscope, Barcelona Dance Film Festival. Un festival de cinema al voltant de la dansa. 

El film que ens proposen enguany és 'Malditos', un documental de l'any passat dirigit per Angel Esteban i Elena Goatelli. Un film que barreja realitat i ficció al voltant d'una competició de ball. Conceptes com rivalitat, èxit, somni, fracàs, treball individual i col·lectiu.

Se'ns fa inevitable no pensar en el clàssic de Sidney Pollack: 'Danzad, danzad malditos' (1969), amb una jove Jane Fonda i guanyadora de diversos premis de l'època. 

La història és suggerent: un grup d'actors i actrius són escollit per a un espectacle teatral a Madrid sense guió però amb la pauta de ser una marató de ball, una competició. Durant 80 actuacions durant 3 anys, aquest grup s'ha d'enfrontar amb ell mateix i es van emportar el rodatge 'a casa', és a dir, els directors del film els van demanar als protagonistes que es gravessin en la seva vida quotidiana per a deixar enregistrat com els estava afectat del procès.... estem, doncs, davant d'un experiment cinematogràfic, amb aires de 'reality show' i amb vocació de transmetre què significa la Vida d'un ballarí/ina. 

Comptarem amb la presència d'Angel Esteban i Elena Goatelli, direcció del film.

Proposta interessant aquest diumenge 14/11/21 a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

PER MOLTS ANYS, MAIOL !!!

 

JUEGO DE SOMBRAS (IAN CURTIS/ EDUARDO MARGARETTO)

 

JUEGO DE SOMBRAS

Hacia el centro de la ciudad donde

todas las calles se cruzan, esperándote

Hacia las profundidades del océano donde

todas las esperanzas se disipan, buscándote

Me movía en el silencio sin moverme

Esperándote

En una habitación sin ventana

en una esquina encontré la verdad.

En el juego de sombras representando tu

propia muerte, sin saber nada más

Mientras los asesinos agrupados en

cuatro filas, bailando sobre el pavimento

Y con el olor de las navajas en sus cuerpos

Se movieron para unirse

Yo solo pude mirar con incredulidad

Mientras toda la gente se marchaba.

Hice todo, todo

lo que quería hacer

Dejé que te usaran para 

lo que quisieran

Hacia el centro de la ciudad de noche 

Esperándote 

Hacia el centro de la ciudad de noche

esperándote.

(Shadowplay, traducción Eduardo Margaretto, 

inclòs a Transmission (2021) d'Alessandro Angeli)

REIVINDICANT AL SR. SEGUNDO DE CHOMON A LES BIBLIOTEQUES

 

El Ciutadà K té un nou projecte, es tracta de conduir un seguit de sessions dedicades al sr. Segundo de Chomón en 4 biblioteques: Amposta, Cambrils, Mòra la Nova i Mollerussa. L'objectiu és aproximar al públic en general la importància del sr. Chomón en la Història el Cinema.

Per fi, a nivell institucional es reconeix la figura d'un dels creadors del Cinema. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 17 d'octubre com al 'Dia del Segundo de Chomón', data del naixement d'aquest professional polivalent; és el primer cineasta en aconseguir un efèmeride. Enguany és el 150è. aniversari del naixement del sr. Chomón.

El 'tour Chomón' que començo aquest dijous a les 19:30 a la Biblioteca d'Amposta proposa el visionat de 13 curtrmetratges del director amb una petita xerrada sobre aquells aspectes més rellevants la biografia del cineasta. Es tracta de resituar-lo en el lloc que es mereix, a la mateixa alçada que un Melies, un Pathé o uns Lumiére. Parlar del sr. Chomón ens permet trencar amb el relat de la Història individualista, meritocràtica i linial; quan es trtacta d'entendre el naixement i desenvolupament d'un disciplina artística com el Cinema, la Història d'aquesta s'ha de plantejar com a quelcom col·lectiu, discontinu i ple de fracassos ... a vegades, més que d'èxits.

El sr. Chomón va estar en el moment i lloc adequat, en el París en el que es va construir i escampar el Cinema però no va tenir la sort d'altes noms propis que han tingut un lloc privilegiat en la Història del Cinema. Al sr. Chomón sovint se l'ha anomenat el 'Melies espanyol' però recuperant la seva obra -com ho porta fent la Filmoteca de Catalunya des de 1992- ens adonem del munt d'aportacions tècniques i artístiques que va donar aquest senyor nascut a Teruel en el Cinema.

El sr. Segundo de Chomón fou una persona molt creativa i polivalent pintor, càmera, productor, guionista i, sobretot, creador d'efectes especials. Ell fou el creador del 'pas de manivela', la prehistòria de la tècnica de l'stop motion, ell va proposar el 'carreto' precursor del travelling, ell va innovar a l'hora de proporcionar color en el films.

El sr. Chomón va treballar a les principals productores de l'època: amb George Melies, amb Pathé, amb Italia Film ... deixant la seva empremta i professionalitat fent d'operador o especialista en efectes especials.

Títols com La Casa encantada (1907), Els Kiriki (1907) i, sobretot, 'El Hotel Eléctrico' (1908) són una bona nostra de la capacitat creadora del sr. Chomón.

Un dels seus darrers treballs (tot i que no consti el seu nom en els crèdits) fou participar en la monumental 'Napoleó' (1917) d'Abel Gance, peça imprescindible en la Història del Cinema, les aportacions de Chomón estan, per exemple, en els primers plans, en la càmera subjectiva, en la càmera sota l'aigua, en el travelling a cavall...  El seu últim projecte era filmar a Africa, va anar a Marroc i va agafar una malaltia de la que no es va recuperar. Va morir a París amb només 57 anys, l'any 1934 el van posar en una fosa comuna per no pagar la permanència en la seva tomba. 

Sense dubte, el sr. Segundo de Chomón, ha d'estar al costat de George Melies o de Charles Pathé ... és un dels pioners de la Història del Cinema.

Si el voleu descobrir, veniu demà a la Bibliteca d'Amposta, a les 19:30.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA89

'ONE CUT OF THE DEAD' AL 4RT ANIVERSARI DEL CINECLUB LA RAPITA

Aquest any hem volgut fer coincidir el 4rt aniversari del CineClub La Ràpita amb 'Castanyalloween' i així que ens hem animat a programar una peli tremenda. Aquest diumenge us oferim 'una de zombies' ... però no són zombies qualsevol. 

'One cut of the dead' va ser una autèntica sensació quan va desembarcar al Festival de Sitges 2017, no només per la peli, sinó perquè vinguè acompanyada de tot l'equip que va fer possible el film, una 'horda' de japonesos engrescats i entusiastes que va enamorar al públic.

El film ens explica el rodatge d'una peli de zombis de sèrie B que es veu afectada per una autèntica apocalipsis zombi real. Cinema dins del cinema i realitat i ficció ens barregen de forma delirant. Perquè 'One cut of the dead' és una peli molt divertida, original, trencadora i inesperada. Que sí surt sang i mossegades però en la que xalareu moltíssim.

Serà diumenge a les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir. A més, a les persones que vinguin disfressades tenen entrada gratuïta!

Per molts anys al CineClub La Ràpita !!!
Veniu a celebrar-lo amb nosaltres?

'VIDA EN SOMBRAS' + 'VICTORIA & SAVOY' AL CINECLUB LA RAPITA

Demà tenim sessió especial al CineClub La Ràpita; d'una banda, farem ressó d'un projecte cinematogràfic nou al territori, 'Victoria & Savoy' és un cicle de projeccions cinematogràfiques que el sr. Manel Raga (director de La Gallina) ha ideat amb el suport de l'Ajuntament d'Ulldecona. Demà vindrà a l'Auditori Sixto Mir per a parlar-ne i ho farà acompanyat de la directora mexicana Marta Hernaiz Pidal que serà l'encarregada d'obrir el cicle amb el film 'La caótica vida de Nada Kadic', seleccionada en el Festival de Berlin.

I, lògicament, també tindrem sessió de peli, amb un film clàssic de 1948 que podem veure gaire al projecte FilmoXarxa. 'Vida en sombras' (dirigida per Llorenç Llobet-Gràcia) no és un film normal, per començar és l'únic llargmetratge del seu director i que fou abocat a l'ostracisme per la censura de l'epoca (es va reralitzar en ple franquisme); davant d'aquesta censura el productor en va fer una versió sense tenir en compte l'opinió del director en la que eliminava la majoria de d'innovacions artístiques que afegí el sr. Llobet-Gràcia en la versió inicial. Afortunadament, la Filmoteca de Catalunya, l'any 2012 va restaurar la versió original (que és la que veurem avui) on es poden veure el fascinants moviments de càmara, el virtuosos pla seqüència i el sorprenent joc de pantalles... tot plegat ofereix al film un aire de modernitat poc habitual per l'època en que fou filmada. El sr. Almódovar va tenir en compte el final de 'Vida en sombras' per al seu 'Dolor y gloria'.

El film vol ser una declaració d'amor al cinema mitjançant la història d'un jove que somia dedicar-se la món del cinema, un alter ego del mateix director que permet barrejar realitat i ficció en un joc visual complex i elaborat. En ella gaudirem d'homenatges a films com Romeu i Julieta, Rebeca o a directors com Hitchcock o Cukor però també gaudirem d'una declaració antibelicista mostrant-nos una Guerra Espanyola del '36 que el règim franquista no va veure en bons ulls i la censura fou implicable. Si el sr. Llobet-Gràcia no va poder dirigir cap altre film fou perquè caiguè en la ruïna després d'aquest film.

Un film sobre la guerra, la mort i el desig, un film experimental que compta amb la presència de Fernando Fernán Gomez i Dolores Pradera en el seu repartiment.

Demà tindrem ocassió de gaudir d'un dels grans films oblidats de la Història del Cinema de la península ibèrica i ho farem en pantalla gran.

Demà a les 20:00, a l'Auditoti Sixto Mir.

'VICTORIA & SAVOY', CICLE CINEMATOGRÀFIC A ULLDECONA

El director més internacional de les TTE, Manel Raga organitza un nou projecte cinematogràfic a Ulldecona, el seu poble. Es tracta de Victoria & Savoy, un cicle cinematògrafic que de forma periòdica projectarà films d’autor i algunes sessions comptaran amb la presència dels directors/es. El cicle es diu Victoria & Savoy perquè eren els 2 cinemes que tenia el poble d’Ulldecona el segle passat, que com molts altres van desaparèixer. Divendres que ve (29/10) tenim la primera sessió: La caòtica vida de Nada Kadic, de Marta Hernaiz Pidal, directora mexicana que estarà a Ulldecona presentant el film. Un film que es va estrenar al festival de Berlin. 

Altres films que formen el cicle: Pedra patria de Macia Forit, vist a mónFILMAT 2021; Un soroll que em parla de Kaori Oda; La escopeta nacional de Luis Garcia Berlanga; Alumbramiento de Víctor Erice; On esta la casa del meu amic d’Abbas Kiarostami. I tancarà el cicle un sessió dedicada al director i organitzador de 'Victoria & Savoy' amb la projecció de La Gallina + Homenatge a Judes .

Una nova proposta que plena el nostre territori de més cinema en pantalla gran. Benvingut sigui !!!

DESORDEN (IAN CURTIS/EDUARDO MARGARETTO)

 

DESORDEN

He estado esperando que llegase una guía

y me cogieses de la mano

¿podrían estas sensaciones hacerme sentir

los placeres de un hombre normal?

Nuevas sensaciones que apenas me interesan

para un nuevo día

Tengo ese espíritu, pierdo el sentido

Llévate este temblor.

Se hace más rápido, se mueve más rápido

ahora se me va de las manos

En el décimo piso, bajo lo oculto

En tierra de nadie

Las luces destellan, los coches se estrellan

Con mucha frecuencia ahora

Tengo ese espíritu, pierdo el sentido

Lo dejo salir de algún modo.

Qué significa para ti, qué significa para mí,

y nos volveremos a encontrar

Te estoy mirando, la miro a ella

Oh, ninguno de tus amigos me compadece

Quién tiene razón quién puede saber

Y a quién le importa ahora.

Hasta que una nueva sensación se apodere del espíritu,

entonces sabrás

Hasta que una nueva sensación se apodere del espíritu,

entonces sabrás

Hasta que una nueva sensación se apodere del espíritu,

entonces sabrás.

Que tengo el espíritu

pero he perdido el sentido

Que tengo el espíritu

pero he perdido el sentido

El sentido, el sentido

El sentido, el sentido

El sentido, el sentido

El sentido.

(Disorder, traducción Eduardo Margaretto, 

inclòs a Transmission (2021) d'Alessandro Angeli)

PRESENTEM 'TRANSMISSION' TRADUIT PER MR. MARGARETTO A LA ROMÁNTICA

El sr. Eduardo Margaretto em va demanar que l'acompanyés en la presentació del nou llibre que ha traduït de l'italià i que enceta una col·lecció (Marquee Moon) de llibres vinculats a la música. El sr. Margeretto és un fenomen, persona imprescindible en el panorama cultural de La Ràpita -en particular- i Terres de l'Ebre -en general-; nascut a València, ha viscut a Barcelona, a Madrid (on va viure de primera mà la 'movida madrileña'). Crític musical, poeta, traductor (amb llibres sobre Battiato, Elvis Costello, Passolini, Alan Riding...), escriptor (amb llibres sobre John Fante) i editor. Es una autèntic 'home orquestra' de valor incalculable.

El darrer llibre que ha traduït és 'Transmission' d'Alessandro Angeli. No cal que us digui que aquesta petició de que l'acompanyi en la presentació la rebo com un gran honor, tractant-se d'un llibre dedicat a la figura d'Ian Curtis/Joy Division. Cal reivindicar el gran llegat dels Joy Division !!!.

'Transmission' és una biografia novel·lada de l'ànima dels Joy Division, el sr. Ian Curtis, que amb només 23 anys va ser capaç d'encentar el gir cap al post-punk amb les seves cançons tristes, melancòliques i nostàlgiques a finals dels anys '70. Molts grups musicals tenen un deute amb la tasca del sr. Curtis i els Joy Division, com The Cure, Depeche Mode, The killers, Radiohead...

Si veniu a la Llibreria La Romàntica d'Amposta aquest dissabte 25/10 a l'hora del vermut (12:00) ens podreu escoltar parlant del llegat d'Ian Curtis i escoltarem música dels Joy Division ... estan més vius que mai !!

Veniu i ballarem !!!

'WATER'S SOUL', UN JAUME PLENSA A NOVA YORK

L'obra del sr. Jaume Plensa continua escampant-se pel món, la darrera s'ha instal·lat a Jersey, davant del port de Nova York. L'escultura porta per títol 'Water's soul' i és la més alta que ha fet mai el sr. Plensa: 24,3 metres. 

El cap d'una persona amb el dit a la boca, en actitud de demanar silenci, vol ser un homenatge al riu Hudson, lloc amb un passat comercial intens i un espai que transmet l'esperança col·lectiva de construir un món millor.

'Water's soul' s'inaugura demà i quedarà permanentment situat a la costa de New Jersey

SITGES 2021 #3: CONNEXIO SITGES'21 - EN CONSTRUCCIO

SITGES 2021 #2: CAP A SITGES !!

Avui dia 7 i fins al diumenge 17 arrenca el 54 Sitges- Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Amb el leitmotiv de l'home llop i la bèstia interior ens esperen 169 títols per a gaudir del millor cinema fantàstic del món.

Un any més estem acreditats com a col·laborador d'Amposta Ràdio, així que tindrem la clàssica connexió telefònica a peu de canó.

La programació d'enguany està farcida de noms propis com Sion Sono, Ben Wheatley, Juli Ducournou, Alex de la Iglesia, Paco Plaza, Juan Giménez, Tommy Wirkola, Ari Folman, Edgar Wright, Alexander Bustillo i Julien Maury, Takashi Miike, Ani Lily Amirpour, George A. Romero, Phil Tippett, Zhang Yimou, ...

Tenim la peli d'inauguració: Mona Lisa and the blood moon de la interessant directora Ani Lily Amirpour i de Cloenda: The Green Knight de David Lowery; tenim un llarga llista de films d'homes llops i la recuperació de Historias para no dormir amb treballs de Rodrigo Cortés, Rodrigo Sorogoyen, Paco Plaza o Paula Ortiz; i tenim premiats i premiades de l'alçada de: Mamoru Hosoda, Belen Rueda, Carlos Saure, Neill Blomkamp, Alice Krige, Nick Atosca, Roque Baños, Emilio Gutiérrez Caba i Lucile Hadzihalilovic.

Ganes de gaudir de mooooltes hores de cinema. Aquesta és la meva llista de programació, una selecció de 32 films:

- Llanto maldito

- El páramo

- Mad God

- Tres

- Belle

- Where is Anne Frank?

- The innocents

- Barbaque

- Warning

- Mayday

- Junk Head

- Inexorable

- The Dawn

- Antlers

- Last night in Soho

- A glitch in the Matrix

- Here Before

- She will

- Freaks out

- The Deer King

- The taking

- The blazing world

- Nitram

- Chucky 

- Demonic

- Prisoners of the Ghostland

- Tide

- Y todos arderán

- Earwig´

- La abuela

- Let the wrong one in

- The Green Knight

Ens veiem a Sitges !!!!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA87

Ara, la meva col·laboració quinzenal a Amposta Ràdio també està en 'movimiento' al youtube ....

'APOLLO 11' + CINEFORUM MODERAT PEL CIUTADA K

 

Al CineClub La Ràpita ens han convidat a participar en la 6ena. Jornada del Science Needs You!. Es tracta d'un esdeveniment de divulgació científica promogut per l'Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC). Des del 2017 -i engegat des de Figueres- aquest projecte dedica cada Jornada a una temàtica concreta. Des de fa 2 anys, compta amb seu a les Terres de l'Ebre. 

La temàtica del Science Needs You! (SNY) 2021 és "L'exploració de l'Espai: Noves oportunitats per a la Ciència i la Tècnica"; i es tractaran temes com la nova indústria de l'espai, les perspectives per a la colonització de Mart i l'exploració de l'Univers de l'Observatori Astronòmic Austral. La jornada principal serà el proper dissabte 02/10 de 09: 30 a 14:00 a l'Observatori de les Terres de l'Ebre. 

Els dies previs a la jornada principal es realitzaran diverses activitats: com la presentació del llibre "El meu primer llibre del cosmos", de Sheddad Kaid-Salah Ferrón a la Biblioteca de Roquetes ahir dimarts 28/09 a la Biblioteca de Roquetes i demà dijous 30/09 a le 18:00 a l'Ocine de Roquetes projecció del documental 'Apollo 11' (2019) -en el que veurem la crònica cinematogràfica més detallada i exhaustiva del projecte espacial amb el que es van posar els peus a la lluna per primer cop a la Història-, posteriorment es farà un cinefòrum amb la sra. Estefania Blanch -professora i científica de l'Observatori de l'Ebre que investiga en l'àmbit de les ciències de l'espai- i el Ciutadà K com a representant del CineClub La Ràpita. Estem encantats de que hagin confiat en nosaltres per a donar el toc cinematogràfic a la jornada científica organitzada per l'ACDIC.

Podeu consultar el programa d'activitats complet clicant aquí.

AMB LA POLLA I AMB L'OU

 

La polla catalana vuelve a tener problemas. Cuando en el año 2007 Quim Monzó pronunció el discurso inaugural de la Feria del Libro de Frankfurt, a algunas mentes lingüísticamente limitadas les hizo mucha gracia,  o no, que el escritor barcelonés dijera la palabra polla en su parlamento. Monzó la pronunció dentro del trabalenguas Una polla xica, haciendo referencia a Dalí, que solía usar este juego infantil de manera periódica como si pronunciara un encendido discurso militar o cuando le pedían una prueba de voz ante un micrófono.

La polla de Dalí y de Monzó es una gallina joven, tal como define el DIEC. Esta palabra no aparece en ningún diccionario catalán de uso general como palabra vulgar para el pene, sentido que sí tiene en castellano. En catalán, si se quiere usar una palabra coloquial  se puede decir cigala, tita, titola, cuca, pardal, carall, mànec, semaler, piu... Pero polla, no.

Pues, bien, aquella mentes lingüísticamente limitadas, o sus descendientes, deben de haber acabado trabajando en Apple Music, según de desprende de cómo han reproducido el título de la canción que Roger Mas ha adelantado de su nuevo disco, Totes les flors. A raíz de que en el 2012 la chef Carme Ruscalleda incluyera en la carta de su restaurante Sant Pau, de Sant Pol de Mar, un plato denominado Roger Mas, el cantautor de Solsona le ha querido dar ahora las gracias dedicándole una rumba. 

La canción hacer referencia a todos los orígenes  -¿qué fue antes, el huevo o la gallina?-, un modo de loar la cocina creativa de Ruscalleda . Pero Mas no ha usado la palabra gallina, sino su sinónimo, el mismo que aparece en el trabalenguas infantil con que jugaba Dalí, y que Monzó recuperó en la Feria de Frankfurt. La canción, que se titula Amb la polla i amb l'ou, habla de la creación original, de Ruscalleda como creadora de un nuevo concepto gastronómico. Y el verso en cuestión, a ritmo de rumba, se repite una veintena de veces.

Los estadounidenses en lugar de escribir shit o fuck (dos palabras malsonantes que significan mierda y follar o, como exclamación, coño o cojones), escriben s**t y f**k, o bien, para no decirlas en voz alta, se refieren a ellas como "la palabra de cuatro letras". Son eufemismos de poca monta que responden a una moral falsa  que cae a las primeras de cambio. Pues bien, a partir de estos criterios, desconociendo la lengua catalana y confundiéndola con la castellana , las ment4es de Apple Music han incluido la canción de Mas en su catálogo recurriendo a los asteriscos: "Amb la p**a i amb l'ou", y han convertido un homenaje gastronómico en una película porno.

Magí Camps a
La Vanguardia 

'ERNEST ET CELESTINE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir el CineClub La Ràpita ens ofereix una proposta encantadora. 'Ernest et Celestine' és un film d'animació franco-belga de 2012. Dirigida a 6 mans per Stéphane Aubier, Vincent Patar i Benjamin Renner es tracta de l'adaptació dels llibres infantil que porten el mateix nom de l'autora i il·lustradora Gabrielle Vincent.

En el seu moment va ser presentada en la Quinzena dels Directors del Festival Cannes i va passar per festivals de cinema rellevants com el de Toronto, Hong Kong, Zagreb, Seattle, Nova York... i va anar acumulant premis com el César al millor film d'animació i la nominació a l'Oscar com a millor peli d'animació.

El film ens explica la història de Celestine (una ratolina amb aspiracions de ser artista però que la família vol que sigui dentista) i Enest (un os malcarat però de bon cor, rodamón i músic frustrat però que la família vol que sigui jutge) que, de vides allunyades, l'atzar els fa coincidir i comencen una amistat... poc a poc aniran descobrint que les coses que els separen no són tantes com pensaven; a més, hauran d'encarar-se a la societat que no entendrà que un òs i una ratolina puguin ser amics. 

La tècnica d'animació recrea els dibuixos originals dels llibres amb un aspecte d'aquarela que li dona un aire delicat, poètic i artesanal. Un film amb un sensibilitat especial que ens recorda films de Chaplin com 'El Chico' i en la que s'hi veuen algunes idees com les del film de Charlot: la llibertat, la lluita contra allò establert, el valor de l'amistat o de l'art. Un film que encantarà a les personetes més petites de casa però també a les més grans...

Si veniu diumenge al CineClub gaudireu d'una peli bonica, ben bonica.

'HIVERN' A LA FAMOLENCA

fred, amor, llar, foc, escalfor, aïllats, mirades, joc, coixí, mans, espurna, rialles, ruixat, dubte, pluja, retrets, ferides, tempesta, dolor, llàgrimes, silenci, mort, fred.

Ciutadà K

Participació del Ciutadà K en la publicació La Famolenca (v.III), editada per la Llibreria la Romàntica (d'Amposta). Per a celebrar el seu primer any de vida, La Romàntica va oferir una lectura dels poemes inclosos en  aquest tercer volum de La Famolenca a càrrec de Las Lorquianas. 'Hivern' fou l'escollit per a obrir i tancar aquest acte d'aniversari. Tot un honor! Passeu per la llibreria i emporteu-vos  un exemplar de La Famolenca, un bonic projecte col·laboratiu. Llarga vida a La Romàntica !!!