
La Berlinale vol estar en contacte amb la realitat i la seva programació any rera any així ho certifica però també ha de donar comptes de la llaaaarga catifa vermella posada per al lluïment de les estrelles, els seus escots i les seves frivolitats... aquest any aquesta parcel·la la ocupà: Angelina Jolie, Meryl Streep, Uma Thurman, Juliette Binoche, Javier Bardem o Antonio Banderas.
La força nominada als Oscar: Tan fuerte, tan cerca (dirigida pel sr. Daldry, el de Las Horas o El Lector) va deixar anar moltes llàgrimes amb la història post-11S que ens proposa; es va rebre amb sentiments contraposats: els emocionats i els manipulats; sembla que hi ha moments en el film d'una manipulació dramàtica gens subtil. El film té un gran descobriment, el nen protagonista: Thomas Horn.
L'atractiva sra. Binoche destaca a Elles, el film de Malgoska Szumowska sobre una periodista que investiga el món de la prostitució amb sentiments de repulsió i atracció a parts iguals. Un altre film delicat -lleugerament inspirat en el dramàtic segrest de Natascha Kampusch- fou À moi seule en el que s'intenten trobar raons 'lògiques' a un fet com aquell.
La Jolie va intentar interessar amb la seva nova 'vida' com a directora ... però no ho aconseguí del tot, el seu En la tierra de sangre i miel tot i estar lluny de l'aire glamurós que podria haver agafat el projecte dirigint-lo qui l'ha dirigit, és un film dur, colpidor, sangant i terroríficament il·lustrador de la neteja ètnica als Balcans... però forçat i patós en les escenes íntimes...
Va destacar Dictado amb Juan Diego Botto i Barbare Lennie, dirigida per Antonio Chavarrías i escrita per Sergi Belbel.. un thriller amb tocs de Polanski i Hitchcock ben rebut pel públic.
El jurat estigué presidit per Mike Leigh i comptà amb, per exemple, Charlotte Gainsbourg i Jake Gyllenhaal. Els premis van reconèixer una de les millors pelis del Festival amb ovació unànime: CESARE DEVE MORIRE dels germans Taviani (Paolo i Vittorio), un film sobre la representació de l'obra de Shakespeare Juli Cèsar pels presos d'un recinte d'alta seguretat, to documental i fidelitat a l'obra de l'escriptor universal. Uns directors molts veterans i compromesos que ens volen fer entendre que un pres encara que hagi comès un crim horrible continua sent una persona. El premi de la crítica fou per a TABU (un film portugués de Miguel Gomes), una peli arriscada en blanc i negre i una segona part muda inspirada en l'obra de Murnau... com veieu, els orígens del cinema estan de moda!!! (The Artist, Hugo, Tabu...). BARBARA obtingué el premi a millor director (Christian Petzold), un film molt alemany sobre l'Alemany comunista: atmòsfera irrespirable, lletja, sòrdida ...
I acaba la Berlinale d'aquest any amb un to de films petits, de pressupost ajustat i històries íntimes ... ara, a esperar que la collita ens arribi per aquí.
2 comentaris:
a ver que llega de todo esto por aquí...
y tu zona no sé... pero en la mía, ya te digo yo, que llegará poco ... ¡leñe! :S
Publica un comentari a l'entrada