(1935-2024)
El mes passat moria uns dels rostres més peculiars -i amb un punt inquietant- de Hollywood. El sr. Donald Sutherland moria a l'edat de 88 anys.
El sr. Sutherland va nèixer a Canadà i la seva família tenia ascendència escocesa, alemana i anglesa. La seva primera feina parcial -en 14 anys- va ser de corresponsal de notícies en una emissora de ràdio local. Va cursar estudis d'enginyeria i art dramàtic. Als 19 anys va fer d'estudiant d'intercanvi a Finlàndia i va continuar estudiant a l'Acadèmica de Música i Art Dramàtic de Londres (LAMDA), mentres estigué en aquesta acadèmia va fer els seus primers papers en produccions teatrals a Londres. Va aparèixer en petits papers en sèries de televisió i films -molts d'ells de terror- a principis de la dècada dels '60 del segle passat.
Va ser, però, al 1967 que participaria en el film que li va donar cert reconeixement internacional: Doce del patíbulo; però va ser en la peli M*A*S*H* (1970) del sr. Robert Altmant que entraria en la categoria d'estrella. Aquell mateix any, participant a Los violentos de Kelly, remataria el reconeixement.
Just l'any següent, intepretaria els que per a molta gent són els seus dos grans papers: Klute (1971) i Johnny tomó su fusil (1971).
A la dècada dels '70 continua reafirmant la seva carrera i comencen les participacions en films internacionals. Rellevant és el protagonisme en el film de Fellini Il Casanova de Federico Fellini (1976) que enllaçaria rodatge -aprofitant la seva presència a Itàlia- amb la molt reivindicable Novecento (1976) de Bertolucci.
Dos anys després participa en un altre film rellevant del gènere de terror: Invasion of the Body Snatcher (1978) de Phillip Kaufman, reafirmant la capacitat versatil de l'actor i aprofitant un físic que encaixa en papers amb dosis de mal rotllo.
Quan arribem a la dècada dels '80 el sr. Sutherland potser no és un dels actors més reconeguts per al gran públic de Hollywood però sí que té el reconeixement de la indústria i dels directors que han treballat amb ell i en aquesta etapa hi ha un retorn als escenaris teatrals. En el cinema, aquesta dècada arrenca amb Gente corriente (1980) de Robert Redford que va acaparar força Oscar aquell any; la participació a Revolution (1985) de Hugh Hudson al costat d'Al Pacino i, sobretot; i el seu paper a Una árida estación blanca (1989) d'Euzhan Palcy amb Marlon Brando i Susan Sarandon.
El '90 i primers 2000, en la carrera del sr. Sutherland, es caracteritzen per acceptar papers secundaris amb pes dins de la trama, com a Llamaradas (1991), JFK (1991), Buffy de Vampire Slayer (1992), Seis grados de separación (1993), Outbreak (1995), Cold Mountain (2003), The Italian job (2003), Orgullo y prejuicio (2005)...
Tenint en compte la seva veu personalíssima, al llarg de la seva carrera, ha participat en infinitat d'anuncis de ràdio i televisió.
El seu paper més popular dels darrers temps, ha estat el de President Snow a la saga de Los juegos del hambre (2012, 2013, 2014 i 2015); i participacions en diverses sèries de televisió: Crossing Lines (2013), Trust (2018), The Undoing (2020).
El sr. Sutherland ha tingut diversos films de matrimonis diferents, la descendència més rellevant dins del Cinema ha estat la de Kiefer Sutherland actor i director, rellevant, sobretot, a la dècada dels '90; tot i que els seus germans (o germanastres) Rossif, Angus i Roeg també estan en la indústria cinematogràfica.
La part més desconeguda del sr. Sutherland és la seva gran tasca com a activista en defensa del medi ambient. Als anys '70 va arribar a estar vigilat pels serveis d'Intel·ligència dels EEUU davant les seves actuacions contra la guerra de Vietnam.
El sr. Sutherland MAI va estar nominat a un Oscar, tot i que va rebre l'honorífic l'any 2017.
Les persones que van treballar amb ell parlen d'una persona intel·ligent, de ment prodigioda, curiós i amb un coneixement destacable en infinitat de temes, sensible, brillant...