EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA138

>

MAIOL EN FA 18 !!!

 

35 ANYS DE LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN

 

Just avui, fa 35 anys, caia oficialment el mur de Berlin. 

Des del 13 d'agost de 1961 es va construir un mur que separava Berlin en les dues Repúbliques alemanyes: Al Berlin Oest: la República Federal d'Alemanya (RFA); al Berlin Est: la República Democràtica Alemanya (RDA). Es tractava del mur etiquetat com a 'Mur de Protecció Antifascista' per la RDA o de 'Mur de la vergonya pels mitjans de comunicació i l'opinió pública occidental. El mur, en total, tenia un llargada de 160 km i, 45 km d'aquests eren els que dividivien la ciutat de Berlin. Decenes de persones van morir intentant creuar el mur, abans de la construcció del mur -de 1949 a 1961- uns 3.000.000 van abandonar RDA cap a al Berlin Occidental, porta al Món d'Occident, no soviètic.

La RDA va planificar el mur en secret i la nit del 12 al 13 d'agost de 1961 es va construir el mur sencer. Tot i que l'argument era la defensa contra el fascisme, era evident que és buscava que la població no continués abandonant el país ni el règim soviètic.

Tot i que diferents dirigents del RFA es van intentar oposar a la construcció del mur, arribant a realitzar manifestacions que van arribar a agrupar més de 300.000 berlinesos, no va servir de res. La postura internacional fou lenta i gens contundent, acceptant la mesura i acatant-la mentre no s'arribi a situacions pitjors, com va declarar John F. Kennedy, en aquell moment, sobre el mur: "una solución poco elegante, aunque mil veces preferible a la guerra"... suposo que la II GM estava, encara, massa recent. 

Els primers mesos de construcció del mur estava totalment prohibit que ningú creués el mur, havent famílies separades en ambdues parts del mur. L'any 1963 es va arribar a un acord per que 100.000 berlinesos de l'oest poguessin visitar als seus familiars de 'l'altra banda'.

Al llarg dels anys, el mur es va anar millorant i enfortint. El 'mur de la quarta generació', la de l'any 1975, ja era de formigó armat.

28 anys després de la seva construcció, la nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre de 1989, el Mur de Berlin va caure. Les crítiques, les manifestacions, la pressió internacional i els canvis interiors de la Unió Soviètica feren inviable el manteniment del vergonyós mur. Es va decretar la lliure circulació entre les ambdues Berlin però la població volia més que la lliure circulació i miletrs de persones cridant "¡Abrid las puertas! ¡Abrid las puertas!" van enderrocar el mur...

Aquella nit de novembre, ciutadans berlinesos amb pics, martells o qualsevol objecte contundent es van dedicar a destruir el mur, diferents artistes van aportar el seu art durant aquells moments com el viloncelista Mstislav Rostropovich, animant amb la seva música al costat del mur. L'artista Bodo Sperling va proposar 'salvar' un tros de mur com a forma de memòria, convidant a artistes d'ambdues parts de Berlin per a que hi expressessin la seva, com a homenatge a la llibertat. La rematada artística vingué amb el concert del 21/7/90 The Wall Live in Berlin promogut per Roger Waters amb la participació de Van Morrison, Scorpions, Ute Lemper, Marianne Faithfull, Cyndi Lauper, Bryan Adams...

L'eufòria d'aquella nit ens parla de la força de la multitud, de la força de la gent ("la gent no s'adona del poder que té", com ens alertava el mestre Brossa). L'esperança de lliberta d'una banda, i l'il·lusió d'ambudes parts per retrobar-se amb els éssers estimats, sense visats ni autoritzacions pel mig, fou enorme. Alguns agafaven trossos de mur amb la intenció de vendres-les als turistes... de fet, jo en tinc un que van regalar amb la revista SuperPop. L'abast de la caiguda del mur fou planetària i intergeneracional. 

Aquell esdeveniment ara el considerem una autènci tsunami geopolític, amb ell finalitzava la Guerra Freda, el món deixava de ser una mica menys dicotòmic (entre USA i URSS), es modificaren fronteres, l'Estat Soviètic es començava a desmembrar i la por a una guerra nuclear s'esvaïa. En aquell moment, es pensava que el món era una mica més lliure amb la caiguda d'aquell mur, potser sí, però som conscient que encara estem lluny del món més igualitari i just que voldríem.

Films que ens parlen del tema: Un, dos, tres (1961), El niño y el muro (1965), Berlin is in Germany (2001), Good Bye, Lenin! (2003), La vida de los otros (2006), Bridge of spies (2015) i, recentment, Kleo (2022)

'MIDNIGHT IN PARIS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest mes de novembre el CineClub La Ràpita participa en dues col·laboracions, vinculant el cinema amb un parell d'activitats del 'terreno'. 

La primera, té a veure amb l'Associació Internacional 'Duana de les Arts' (AIDA), una associació sense ànim de lucre que té l'objectiu de fomentar l'art i la literatura a través d'exposicions, concursos, premis, conferències, recitals, edicions... L'eix central de la seva activitat és el concurs anual d'art gràfic 'Hommage à trois', en el que les persones concursants han de realitzar la seva obra al voltant de 3 personatges literaris triats per l'associació, tenint en compte els corresponents aniversaris -de naixement o defunció- d'aquestes personatges.

L'any passat van decidir que Honore de Balzac, Joan Salvat-Papasseit i Gertrude Stein fossin els protagonistes de Hommage à trois d'enguany, que té lloc del 24 d'octubre al 10 de novembre a La Ràpita. A l'acte inaugural del passat 25/10 van haver lectures de Salvat-Papasseit, Balzac i Stein a l'Esglèsia nova però també hi ha obres exposades al Museu de la Mar de l'Ebre.

El CineClub La Ràpita participa en el Hommage à trois 2024 amb la projecció de Midnight in Paris de Woody Allen en la que Gertrude Stein és un dels personatges del film, interpretada per Kathy Bates. 

La pel·lícula és la història d'una parella dels EEUU que estan a punt de casar-se que viatgen a París amb els pares d'ella, allà ell (guionista d'èxit) queda enamorat de la ciutat i es planteja quedar-s'hi amb la incomprensió de la seva parella i els sogres. Estant a París, ell descobreix que a mitjanit és capaç de viatjar en el temps, als anys '20 del segle passat, podent gaudir de la vida cultural i artística de l'època, podent interactuar amb personalitats com: Gertrude Stein, Salvador Dalí o Scott Fitzgerald. Tot plegat li farà replantejar-se la vida de casat que està a punt de començar...

El film és pur estil Woody Allen: elegant, culte, amb bon repartiment i un guió brillant que es va emportar el premi a millor guió en els Globus d'Or i els Oscar. La màgia de viatjar a un passat intel·lectualment gloriòs fascina al protagonista i al públic que veiem el film, amb una recreació històrica parisina realment irressistible.

La podreu gaudir demà dijous a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIX ): SITGES 2024 (PRIMERA PART)

ARCADIAN (2024)

Distopia amb monstres. Un survivor en tota regla sobre una comunitat en un planeta devastat i monstres energètics i histèrics que ataquen de nit. Una família resisteix i un pare amb cara de Nicolas Cage que pretén arreglar-ho ell sol, com només ho sap fer ell. Bon ritme, entretinguda, el cartell enganya, no li fa justícia.

Valoració: 7

100 YARDS (2023)

La primera asiàtica del Sitges'24 i penso que serà la més dolenta d'enguany. La segona que veiem i ens trobem amb un pastriche de tons, idees, músiques i idees que no van enlloc... I baralles de 'karate' eteeeeeeernes, i quan dic eternes vull dir ETERNES. Impossible salvar res, bueno, la fotografia no esrtà mal (va!)

Valoració: 3

CANINA (2024)

Amy Adams en un paper al que ens té poc acostumats: una comèdia negra passada de rosca amb petits toquets gore i escatológics per a presentar-nos una reflexió al voltant de la maternitat i els instints animals que hi ha latents... Doncs en aquest film, la protagonista els fa evidents en forma de comportaments canins. Bona idea de partida que no acaba arriscant del tot i té un final massa còmode, es nota que hi ha una major produint.

Valoració: 7,5

A DIFFERENT MAN (2024)

La proposta d'Aaron Schimberg és la história d'un home amb un deformació considerable en el rostre que voldria no tenir, la ciència li ofereix la possibilitat de tenir un rostre normalitzat. Com ja us podeu imaginar, les coses no van com esperava... Una encertada reflexió sobre la bellesa, la identitat i l'esperança de que les Belles també s'enamoren de Bèsties. Aix.... 

Film amb ressons d'Allen i de Kaufman

Valoració: 8,5

DANIELA FOREVER (2024)

L'inquiet i original Nacho Vigalondo ha realitzat, possiblement, el seu film més íntim i personal (si tenim en compte les seves declaracions a la roda de premsa corresponent, que ja comentarem). La seva pel.lícula més romántica. Un film sobre el dol, sobre la pèrdua, sobre com afectem en la Vida dels altres i com voldríem, massa vegades, fer les coses diferents. El film té una atmosfera especial, onírica, carregada d'abséncia. Un film arriscat, com la majoria de les históries de Vigalondo, un dels directors amb un univers més propi de la península. Ressonen 'Abre los ojos', 'Olvídate de mí'...

Potser criticaria algun punt fluix en el casting, potser reiterativa en alguns moments...

Bravo per la música d'Hidrogenese!!

Valoració: 7

MEANWHILE ON EARTH (2024)

El senyor Jeremy Clapin ja ens va enlluernar amb el seu film d"animació sobre una mà que buscava la resta del seu cos. Brillant per contingut i per forma. El sr. Clapin ens ofereix el seu primer film d'acció real (amb presència d'animació molt ben incorporada) amb una história poètica, misteriosa, inquietant, èpica i bonica... Tot alhora!. La história d'un astronauta desaparegut a l'espai i la seva germana que intenta assumir la pérdua. Una altra história de superació de dol (enguany Sitges 2024 en té unes quantes) amb un guió original i diferent... La millor del que portem de Festival!!

Valoració: 9

ANIMALE (2024)

La directora Emma Benestan ens transporta als paisatges masculinitzats de La Camarga i els espectacles dels retalladors de bous. En aquest entorn situa la história d'una jove que també vol competir amb els "mascles" en aquesta activitat. Film d'empoderament femení en un espai on el poder dels braus ho emplena tot. D'atmosfera màgica i missatge clar i contundent.

Valoració: 8

SANATORIUM UNDER THE SIGN OF THE HOURGLASS (2024)

Feia més de 20 anys que els Germans Quay no dirigien un film. A Sitges'24 presenten aquesta adaptació del llibre de Bruno Schulz. El germans Quay ens ofereixen una ració més dels germans Quay: filigranes en stop motion, fosques, tenebroses, tétriques i barroques, molt barroques... Tot embolcallat amb una nostàlgia gótica marca de la casa. Un regal poder-la gaudir en pantalla gran.

Sense dubte són els Reis actuals de l'stop motion (amb permís de Selick i Tippet)

Valoració: 8

APARTMENT 7A (2024)

Natalie Erika James -la directora de la mal rotllera "Relic"- ens proposa una altra peli malsana: el que va succeïr a la parella de "La semilla del diablo" -de Polanski- li va passar a més parelles abans?... Doncs sembla ser que sí, en aquest cas a una jove ballarina que innocentment cau a les mans del grup de iaios sectaris i adoradors del dimoni. Crec que l'error és comparar-la amb el film original i algú pensarà "cal una altra peli que ens expliqui el mateix"?... Tot i axió el film és més que digne, amb una Julia Garner la mar de solvent.

Hem xalat!!

Valoració: 8

FREWAKA (2024)

M'encanten les pelis etnogràfiques, que tot i ser ficció, ens apropen a les tradicions i el folclore d'un poble, encara que no tinguin aires de documental. No sempre són pelis perfectes peró el component folk li proporciona un valor afegit. Aquest és el cas de "Frewaka", dirigida per una dona -Aislinn Clarke- i que ens fa viatjar a Irlanda en una história de tradicions ancestrals arrelades a la terra... Sacrificis humans, ritus pagans i intensitat èpica. Parlada en gaèlic.

Perquè les dones també saben dirigir pelis de terror !!!

Valoració: 7,5

ELSE (2024)

Aquest film francès de Thibault Emin és un 2 pelis en 1. Comença com una comedia romàntica amb aires de Jeunet & Caro i acaba com.... Doncs no se m'acudeixen referències de com evoluciona la peli, de tan delirant i passada de voltes. El plantejament del film és, aparentment fàcil, una mena de virus fa que els objectes comencen a fussionar-se entre ells i amb els humans. La cosa es complica fins acbaar amb un fragment de qualsevol peli de la "nueva carne" o de "Tetsuo". Comença en color, continua en blanc i negre i acabar en color per a adaptar-nos a l'evolució de comèdia cap a apocalipsis sideral

Molt loca!

Valoració: 6,5