divendres, 17 de maig del 2024

'LA NARANJA MECANICA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge, el CineClub La Ràpita ens ofereix la possibilitat de gaudir en pantalla en gran d'una de les pelis impactants del Cinema contemporani: 'A Clockwork Orange' (o La Naranja Mecánica) d'Stanley Kubrick. Qui de vosaltres ha tingut la sort d'haver-la vist en un cinema? Segur que ben pocs ... per tant, diumenge teniu una ocasió de luxe!

Es tracta d'una de les pel·lícules més impactants i prohibides de la Història i, penso que la única que el principal instigador de la seva prohibició hagi estat el seu propi director ... 

L'any 1962 l'escriptor Anthony Burguess escrivia un impactant llibre: 'A clockwork orange' ... 9 anys després el sr. Stanley Kubrick en feia la seva adaptació a la gran pantalla. Des del primer moment, el director va pensar en l'actor Malcolm McDowell com a protagonista del film: la història d'una canalla (Alex DeLarge) -i els seus amics-, un psicòpata que li encanta Beethoven, la ultra violència i del sexe.... l'empressonen i li apliquen un contunden tractament de condicionament que el farà deixar la violència.

El film està plena de recursos audiovisuals que posteriorment, seran repetits per infinitat de directors: seqüències accelerades, càmara lenta, filmacions en càmera en mà, micròfons que recullen tots els diàlegs.... Tot plegat, per a oferir-nos un film impactant que més va impactar en el moment de la seva estrena

El títol ve de l'expressió anglesa: "as queer as a clockwork orange", algo com "tan raro com un taronja mecànica". Sembla ser que la història té alguna cosa d'autobiogràfica: a la dona de l'escriptor Burguess la van violar 4 soldats quan estava embarassada, arribant a perdre la criatura que esperaven fruit de l'agressió.

El film va costar 2 milions de dòlars i en va recaptar 40. En la primera versió del director, el film durava 4 hores però la retallà fins a les 2 hores 16 minuts que veurem avui. En el moment de la seva estrena als EEUU va ser qualificada com a 'X', 2 anys després de l'estrena el sr. Kubrick en va reduir 30 segons i es va reestrenar amb qualificació 'R'. Va ser nominada a 7 premis BAFTA, 3 Globus d'Or i 4 Oscar .. però no va guanyar res.

Un any després d'estrenar-se als EEUU, s'estrena a Anglaterra i alguns deliqüents agafen les imatges com a inspiració dels seus actes violents, recreant escenes de la pel·lícula.... davant d'aquests fets, el mateix Kubrick va pressionar a la Warner Bros per a que -un any després de la seva estrena- fos cancel·lada en tot el Regne Unit i que fos reestrenada després de la seva mort. El director moria 1999 i l'any 2000 fou editada en DVD (no s'havia fet mai).

El rodatge del film estigué carregat d'incidents i lesions (típic dels films del sr. Kubrick, titllat de maltractador d'actors i actrius): l'escena en que humillen a Alex a l'escenari, l'actor es va fracturar diverses costelles, quan els seus amics (policies) l'intenten ofegar gairebé ho fan de veritat perquè va fallar l'aparell de respiració, l'escena de la violació va tenir tantes 'tomes' i fou tan dura que l'actriu inicial va dimitir i van haver de contractar-ne una altra, l'escena en que fan estar al protagonista amb els ulls oberts, amb els ganxos agafant-li els ulls se li va ratllar una còrnia i va estar un temps sense poder veure (el metge que li tira les gotes als ulls era un metge de veritat que ho supervisava), l'escena violenta en que el protagonista agredeix mentre canta Cantando bajo la lluvia va ser improvitzat per McDowell i Kubrick es va veure en l'obligació de comprar els drets de la cançó per 10.000 dòñlars (en una gala McDowell i Gene Kelly van coincidir i aquest darrer li va girar l'esquena i va marxar com a rebuig per haver utilitzar eñ clàssic dels musicals per a una escena tan desagradable).

Per a molta gent, es tracta de la millor pel·lícula de mestre Kubrick, després d'haver estrenat Espartaco (1960), Lolita (1962) o 2001: Una odisea en el espacio (1968). L'actor Heath Ledger va manifestar que es va inspirar en Alex de La Naranja Mecánica per a interpretar el Joker de El Caballero oscuro.

Aquest diumenge, el sr. Stanley Kubrick 'entra' al CineClub La Ràpita amb la seva pel·lícula més provocadora, impactant i prohibida.

A les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir.

dimarts, 14 de maig del 2024

LA SRA. ROSALIA JA GENERA TESIS DOCTORALS

 


Ens agradarà més o menys, molt o gens, la seva música però és innegable la influència que ha tingut, té i tindrà la sra. Rosalía en la panorama musical i artística contemporani. L'artista de Sant Esteve Sesrovires ha estat capaç  de posar d'acord crítica i públic a l'hora de valorar positivament la seva curta però contundent i segura trajectòria. I és que Rosalía no significa només música, significa escenografia, estètica, moda, marca i visió empresarial. Pocs cops (per no dir ningú) una artista musical ha estat capaç de fer tant en tan poc temps... i com passa molt sovint amb aquestes coses, analitzar el per què, és el que ha portat a Daniel Gómez -musicòleg i psicòleg- a escriure la primera tesis doctoral sobre Rosalía a la Universitat Complutense de Madrid.

La tesis porta per títol Rosalía, intercambios culturales entre la cantante y compositora y su equipo formativo-creativo. Com és d'esperar, la tesis rebutja a Rosalía com a 'producte musical' i la reivindica com a una música amb ofici, que té talem musical, vocal i de creació. Per a realitzar aquest treball acadèmic el sr. Gómez ha realitzat entrevistes amb totes aquelles persones que han participat d'alguna manera en alguns dels 3 treballs d'estudi que ha publicat fins ara Rosalía així com una entrevista personal amb la mateixa artista i tot de reculls del seu material a la xarxa.

L'autor de la tesis vincula la feina de Rosalía amb la artistes com Enrique Morente o Sílvia Pérez Cruz, la compara amb Freddie Mercury i s'atreveix a afirmar que si l'haugés conegut el sr. Michael Jackson haguès quedat encantat amb la seva feina. A més, l'acadèmic va escriure una carta a la RAE per a que acceptessin el mot 'Motomami', la van rebre agraïts però no s'han posicionat, de moment, sobre el tema.


dilluns, 13 de maig del 2024

dilluns, 6 de maig del 2024

GRACIES PER LA PROPINA

 


Fins fa cosa d'un any, jo no sabia que hi ha amos de restaurants que es queden les propines que els clientes deixen als cambrers. Ho vaig descobrir quan una cambrera amb qui havia arribat a un cert grau de confiança m'ho va explicar, indignada i en veu baixa:

- ¿Saps què fa? Es queda les propines que ens deixen a nosaltres.

Vaig pensar que devia ser un cas aïllat. No se m'acudia que pogués ser una pràctica habitual, però ara he llegit una notícia a The Guardian que em fa veure que anava ben equivocat.

El pròxim 1 de juliol entrarà en vigor al Regne Unit una llei que obligarà els amos de restaurants a lliurar als seus empleats l'import total de les propines. Això vol dir que n'hi ha molts que se les queden. Per no perdre aquests ingressos extra, alguns establiments han començat maniobres per emmascarar la tracamanya. És el cas de la cadena PingPong, que s'ha tret de la màniga una 'tarifa de marca' del 15%. La tarifa de marca correspon als honoraris de "franquícia i d'altres despeses relacionades amb la marca". No cal dir que els sindicats de l'hostaleria consideren aquesta martingala un exemple flagrant de robatori de propines: "Tant se val com es digui la companyia. Els clients assumiran que aquest 15% és una propina destinada als treballadors, però no és així". Calculen que molts altres restaurants seguiran el mateix camí i s'empescaran trucs semblants.

Probablement no tornaré a veure aquella cambrera que em va explicar que l'amo se li quedava les propines. Suposo que ja deu treballar en un altre lloc. Però quan coincideixi amb l'amo del local li explicaré això de la 'tarifa de marca'. Emprenedor com és -fa anys que el conec-. sense cap mena de dubte li servirà d'inspiració per inventar-se alguna cosa que justifiqui el robatori que encara deu practicar amb els altres cambrers. L'hi explicaré a canvi d'un tant per cent de les propines, és clar.

Quim Monzó a La Vanguardia del 13/04/24

dimecres, 1 de maig del 2024

TRETS 2024: CULTURA ARGENTINA: LA PROGRAMACIO (TRETS#3)

 

Dissabte passat ja vam tenir un preTRETS carregat d'empanades, música, tango i cinema; era el preludi del festival que comencem aquest divendres. 

TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures que organitza el CineClub La Ràpita amb la col·laboració de l'Ajuntament de La Ràpita enguany ens vol aproximar a la Cultura Argentina amb el cinema com a porta d'entrada. El Ciutadà K n'és el programador i el que busquem és que el contingut del festival sigui el més eclèctic possible, que poguem veure el màxim de cares possibles del poliedre que configura qualsevol cultura: gastronomia, música, cinema, documentals, cinema infantil, cinema clàssic, reflexió... 

TRETS 2024 tindrà lloc del 03 al 05 de maig. 3 dies intensos amb activitat matí, tarde i nit. I si l'altre dia us presentava l'espectacular cartell de Ruth Cuenca de Sistema Binari avui us vull presentar la programació del festival d'enguany. Gaudirem de 20 curtmetratges, 7 llargmetrages en 5 espais diferents de La Ràpita.

El cinema argentí és divers, des de la vessant més social a la comedia, passant pel cinema de terror o d'autor. Es tracta d'un cinema amb vocació realista i voluntat de ser profund. Amb un marcat interès per la identitat pròpia i per la identitat nacional, molt sovint amb intencions històriques. I, sobretot, és una cinema de la paraula, del diàleg on podem gaudir d'interpretacions excepcionals; una cinematografia amb actors i actrius excel·lents.

INAUGURACIÓ 03/05/24-Nit: Enguany tindrà lloc al Maury's Brasa, el restaurant especialitzat en cuina argentina. Allà, mentre sopem, gaudirem del film de Damian Szifron 'Relatos Salvajes' (2014) un films amb 6 històries carregades d'humor negre, violència i intriga i amb un repartiment de lo millor del cinema contemporani argentí (Ricardo Darín, Mario Grandinetti o Leonardo Sbaraglia).

Després del sopar i del film gaudirem de milonga amb l'exhibició dels ballarins Pablo Cabrejos i Florencia Segura i la música en directe de Marcelo Mercadante (bandoneó) i Gustavo Battaglia (Guitarra). 

TRETSmenuts 04/05/24-Matí- Lo Masset: El film d'animació de Juan Jose Campanella: Futbolín (2013) serà la pel·lícula familiar de TRETS 2024, amb 'alfajores' per a esmorzar. Aquest és el primer film d'animació en 3D que es va realitzar a Argentina i l'únic (de moment) que ha dirigit el director de El secreto de sus ojos. El toc futbolero, el ressó de Maradona no podia faltar en el nostre TRETS argentí.

TRETSmúsica 04/05/24-Migdia - Lo Xicago: Concert Homenatge a Carlos Gardel a càrrec de Kiko Machuca (veu), Martin Perdomo i Diego Mauas (guitarres). L'icònic cantant argentí que volia ser actor abans que cantant i que va intepretar algunes de les primeres pel·lícules de la cinematografia d'Argentina. El sr. Gardel fou un dels precursors del videoclip.

TRETScurts 04/05/24-Tarde - Auditori Sixto Mir: Hem rebut més de 2.200 curtmetratges, en convocatòria oberta. D'a
quests, n'hem seleccionat 20 que podrem veure en dues sessions de curtmetratges. D'entre els 20 curts es repartiran 2 premis: Premi del Públic (votat per votació popular entre el públic assistent) i Premi Miquel Porter i Moix (escollit per un jurat format per membres de la Federació de CineClubs de Catalunya). Ambdós premis tenen una dotació de 150€ i un guardó que té la forma del logo del festival.

TRETScelobert 04/05/24 - Nit - Glorieta pati Escola Carles III: La clàssica sessió de cinema a l'aire lliure, a les escoles Carles III, enguany amb paradeta de Valentino's delivery que es deleitarà amb la seva oferta d'empanades argentines delicioses. Aquest entorn ens permetrà gaudir de Nueve reinas (2000) la divertida peli de Fabian Bielinsky amb Ricardo Darín, Gaston Pauls i Leticia Brédice.

TRETSdocumental 05/05/24- Matí/Migdia - Auditori Sixto Mir: El matí del diumenge el reservem per a la reflexió, acompanyada de música i cinema. Gràcies al documental de Jordi Call 'Tierra de esperanza' (2007)(amb músics com Sílvia Pérez Cruz i Raul Refree, per exemple) tindrem una taula rodona-vermut al voltant de l'experiència de la migració, amb testimonis de rapitencs i rapitenques que oferiran les seves anècdotes i històries de vida.

TRETSclàssic 05/05/24 - Tarde - Auditori Sixto Mir: Aquesta és la perla del festival, pel valor que té i perquè gairebé no s'ha vist en pantalla gran al nostre país. Crónica de un niño solo (1965) és el debut en el cinema de Leonardo Favio, una desesperançada reflexió al voltant de la infància, inciant el recorregut en un reformatori però recorrent llocs d'Argentina que es volen parlar d'esperança... ressons de Truffaut, de Jean Renoir i de la Nouvelle Vague. Una oportunitat que no us podeu perdre!. 

TRETSautor 05/05/24 - Vespre - Auditori Sixto Mir: Si hi ha una directora argentina reconeguda internacionalment, aquesta és Lucrecia Martel, que ha passejat el seu cinema pels principals festivals de cinema del món amb el seu cinema d'autora i una filmografia impecable. El seu no és un cinema fàcil, és arriscat, incòmode, amb atmosferes enrarides i malestar psicològic. La ciénaga és el seu film més reconegut

TRETScloenda 05/05/24 - Nit- Auditori Sixto Mir: Acabar el TRETS 2024 amb la pel·lícula guanyadora del darrer Festival de Sitges és de valents! L'oportunitat de veure el film argentí Demina Rugna Cuando acecha la maldad no la podíem deixar perdre i així que, en pantalla gran, podrem 'gaudir' (?) de la darrera experiència terrorífica del cinema argentí deixant-nos impactar per una història de possessions en un entorn rural amb algunes escenes que no heu vist mai de la vida en una pel·lícula. Canyera!

Com veieu, l'oferta és ben variada i l'immersió en el cinema argentí serà inevitable. Agraïr els patrocinis de Club Nàutic La Ràpita, Tallers Cornet i Grupo Elimari i la col·laboració de Roig Art Deisgn, Albert Guzman Restaurant i Hotel Can Batiste.

Us esperem a TRETS 2024 !!!