FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIV ): SITGES 2016 (SEGONA PART)

HARDCORE HENRY (2015)

Dirigida per del debutant en el llargmetratge Ilya Naishuller. Aquesta és una d'aquelles pelis que fan que Sitges sigui Sitges. Un film en càmera subjectiva tooot el metratge, del principi al final. Ets un mig cyborg, una máquina de matar, com si fos una partida de Call Of Duty. Adrenalítica, salvatge, sanguinària. Es com si visquéssim en primera persona un film de Robocop. No serà considerada una obra mestra però tampoc ho pretén, es tracta d'un divertiment freèntic. Tècnicament impressionant! 
Valoració: 7,5

LE SECRET DE LA CHAMBRE NOIRE (2016)

Segona peli de Kiyoshi Kurosawa al Sitges'16, si Creepy tenia un component més thriller (i mes reeixida, la veritat), aquesta ens porta per referents de films anteriors del director: la subtil línia que separa realitat i ficció, la vida dels vius i dels morts. Però explicat de forma realista, quotidiana. Pel.lícula que demana paciència, cuinada a foc lent i exigeix un esforç de l'espectador.
Valoració: 6,5

A DARK SONG (2016)

Debut en el llargametratge de l'irlandès Liam Gavin. Film de ritual demoníac que ens explica la història d'una mare per contactar amb el seu fill mort mitjançant un ritual ancestral. Ambient torbador, suggerent pero li costa fer-nos arribar al clímax. Té un aire de peli de videoclub dels '80.
Valoració: 6

MINE (2016)

Co-producció USA-Itàlia-España dels directors Fabio Guaglione & Fabio Resinaro. Mine és una història de supervivència. Una marine en una missió al desert d'Afganistan ha d'aguantar 52 hores sense aixecar el peu d'una mina per a que no exploti. Aquesta excusa serveix per parlar dels dimonis personals, fer un missatge anti-bèlic i una aproximacio a l'entesa entre pobles. Tocs a 127 horas o Buried. Molt resultona i emotiva... sí, amics i amigues, he plorat :_( 
Valoració: 8

THE HANDMAIDEN (2016)

Nou film brillant del sempre brillant Park chan-wook. Un triangle amorós explicat a tres veus en un film dividit en 3 parts: cada personatge/vèrtex explica la seva 'veritat'. Artísticament impecable, fresca, irónica, sensual, eròtica... amb aire de las Amistades Peligrosas. Un film que hauria guanyat el Sitges 2016 si no fos pel poc caire fantàstic que té (en paraules d'un membre del jurat). El públic però el va premiar com a millir film del Festival. Preciosa i imprescindible!! 
Valoració: 9

LIKE CATTLE TOWARDS GLOW (2015)

Film de 5 històries -sense vincle- sobre diferents situacions sexuals. Explícita mostra de genitals masculins en un film gai en el que no se li veuen massa més objectius que ensenyar penis. S'enté una mica més quan llegeixes que la intenció era realitzar un film porno-gay i l'han reconvertit en un film 'arty'. Sincerament, trobo que no l'he pillat... 
Valoració: 4

THE NEON DEMON (2016)

La polémica nova peli del director de Drive és un afábula terrorífica del món de la moda. Es com el Mulholand Drive de les models. Esteticista extrema, a voltes fascinant, a voltes videoclipera conté perles en el guió com: "La belleza no lo es todo. Es lo único". Tèrbola, bella i hipnótica. I una Elle Fanning preciosa i innocent en un món de llobes. Un pel misógina, també! Molt potent i buida a la vegada... Es d'aquells films que o connectes (i l'enalteixes) o no connectes (i la rebutges). Fascinant!
Valoració: 8,5

PREVENGE (2016)

La inolvidable protagonista de Turistas (2012) -Alice Lowe- debuta en la direcció amb un film amb el que comparteix to i humor negre amb aquella. Una dona embarassada de 8 mesos segueix les indicacions de la seva nena neonata: eliminar la gent desagradable. Malgrat el toc grotesc de la proposta és una bona radiografia de la societat actual i la visió que en tenim de la maternitat i el món de l'embarassada. Divertidament delirant!! 
Valoració: 7,5

LAREGIÓN SALVAJE (2016)

Peli mexicana sobre un extraterrestre tentacular que dona satisfacció sexual en una granja apartada de tot. Aquesta és la vessant fantàstica, la vessant realista ens parla d'una societat misògina, homòfoba, violenta i és per aquesta segona vessant que ha rebut reconeixements i premis en diferents festivals del món. Tot i això, jo hi vaig veure unes interpretacions pèssimes, aire de serie B i que, a banda de l'erotisme, poc aporta ... a no sé que vulguem agafar amb 'pinces' aquella vessant realista que us deia. Valoració: 4


LOUISE EN HIVER (2016)

Va bé una mica de calma després de tantes coses rares i sang. Dirigida per Jean-François Laguione aquesta és una peli d'animació sencilla i mona. Una velleta queda tot l'hivern sola en un poblet turístic de platja... Allá ens farà tota una història de vida. Emotiva i delicada... 
Valoració: 7,5







SWISS ARMY MAN (2016)
Swiss army man o l'"home navalla suïssa multiusos", que en seria la traducció literal. Va ser un 'pelotazo' en el Festival de Sundance despertant tant admiració com rebuig gràcies al paper freaky i escatológic de 'Harry Potter'. Es tracta d'un d'aquells descobriments que si etres en l'universa delirant i poètic que ens proposa l'experiència és altament satisfactòria. Es va emporar el premi al millor film de Sitges 2016. Molt reivindicable la BSO d'Andy Hull & Robert McDowell. Un film poètic de pets!! 
Valoració: 8

GRAVE (2016)

Grave, Raw o Cru és l'ópera prima de Julia Ducournau que arriba acompanyada de la polémica projecció en altres festivals per la duresa de les seves imatges i les suposades 'sortides de la sala de projecció' o 'desmais del públic assistent'. Una noia vegetariana prova la carn i se li desperta una voracitat impensable. Assistim a l'evolució carnívora de la prota amb fástic i neguit perquè veus que el panorama no pot acabar bé. Amena, realista i convincent. Tot i això, té un aire de 'telesèrie' que no l'ajuda.
Valoració: 7

VOYAGE OF TIME (2016)

El nou film de Terrence Malick és un docuficció sobre la Història de la Terra (ahí es nada!) produït per Imax. Belles imatges des de la creació en l'espai a l'aparició dels humans passant per prehistòrics animals marins o dinosaures. Creacions digitals es barregen amb imatges reals acompanyades de la veu en off de Cate Blanchet. Ritme lent no recomanable per a després de dinar, la somnolència està garantida. La proposta no acaba de funcionar, hi ha documentals molt millors que expliquen el mateix. Gran decepció!
Valoració: 5,5

THE LIMEHOUE GOLEM (2016)

Film de cloenda del Festival. Es tracta d'un conte gòtic situat al Londres de finals del segle XIX on es creua el suposat suïcidi d'un autor de varietes amb un seguit d'assassinats en sèrie. Un investigador ha de resoldre el cas. Actualització del referent de 'Jack l'esbudellador'. Film de mentides, traicions, egolatries i boira com la que emplena els carrers de la ciutat. Ben realitzada a nivell artístic, bona atmósfera i et manté l'interes fins al final important per a descobrir qui és el responsable de tot plegat.
Valoració: 7

ANGUISH (2016)

Film petit sobre un personatge en el que es confon malaltia mental i possessió diabólica, com en d'altres films que volen donar un varnís realista al femone possessió demoníaca. Una adolescent diagnosticada de transtorn mental comença a tenir visions i impulsos incontrolats. Historia de tres personatges amb poca sang, poca acció i algun ensurts fet a cops d'efectes de so. 
Valoració: 5,5

MIDNIGHT SPECIAL (2016)

Jeff Nichols, director de la molt interessant Take Shelter' (2011) es ofereix una joia de film. Una road movie per a protegir un nen molt especial. Film homenatge al cinema del '80, és una meravella la miris per on la miris: argument, efectes, BSO, fotografía, interpretacions (veure a la Kristen Dunst sempre es una delícia). Épica, mágica, sensible, entranyable... Necessària!
Valoració: 8,5

SEOUL STATION (2016)

Film d'animació de zombies (poc habitual) d'un dels directors coreans d'animació més reconeguts: Yeon Sang-ho, que en aquest Sitges2016 presentava una de les pelis mes aplaudides: Train to Busan, una mena de seqüela de la que ens ocupa i primer film d'imatge real del director molt aplaudit per crítica i públic motiu de premi. Zombies dels ràpids per a un film que pretén ser metàfora de la situació social i política de Corea. 
Valoració: 6

HEADSHOT (2016)

Peli d'acció trepidant d'Indonèsia amb un prota rei del cinema acció i arts marcials. Te tots els ingredients d'un film d'aquestes característiques: dolents molt dolents i amb mala punteria. El prota, una mena de barreja entre Kill Bill i Jason Bourne és una autèntica màquina supervivent de matar. Trepidant, accelerat i amb unes coreografies currades i llargues. 
Valoració: 6