(a principis d'any us vaig parlar de l'interessant treball del sr. José Manuel Ballester, agafant obres pictòriques i buidant-les de personatges mitjançant retocs digitals, aconseguint un efecte captivador -almenys per a mi- ara ho ha tornat a fer amb La Balsa de Medusa de Théodore Géricault... quadre romàntic per excel·lència, ple d'emocions i d'intensitat, que, sense personatges, provoca el neguit d'un final tràgic.... a mi m'encanta!!!)
(aquí teniu el quadre original ... )
·
4 comentaris:
Jo no hi era quant vostè va penjar això, però m'agrada.
oooooh, un dels meus quadres preferits de l'adolescència! :)
molt interessant l'exercici aquest, i molt xulo l'efecte del rai sense persones.
l'altre dia, a dibuix, el meu profe justament em deia que havia d'aprendre a dibuixar el que hi ha darrere, és a dir, el que no es veu, el que queda tapat per algun altre element. està clar que això el sr. ballester ho domina a la perfecció! :)
quina passada!!!!
Ei, celebro que us agradi... tot i la buidor (o, precisament per això) transmet moltes coses...
Ja li dic, Patri, que el sr. Ballester és un mestre del Photoshop així que no sé si 'domina' tant com diu...per a mi, el que fa vosté amb un llapis té més mèrit!!
Publica un comentari a l'entrada