(1949-2011)
·
La imatge que tenim de la figura dels productors –generalment a l’ombra- acostuma a ser la d’individus amb molt capital econòmic però poc capital cultural; és a dir, que tenen els diners i persegueixen el benefici econòmic sense pensar en filigranes artístiques, creatives o arriscades. Aquelles pel·lícules que ens han parlat d’aquest col·lectiu els han pintat freds, controladors i, a voltes, déspotes.
La imatge que tenim de la figura dels productors –generalment a l’ombra- acostuma a ser la d’individus amb molt capital econòmic però poc capital cultural; és a dir, que tenen els diners i persegueixen el benefici econòmic sense pensar en filigranes artístiques, creatives o arriscades. Aquelles pel·lícules que ens han parlat d’aquest col·lectiu els han pintat freds, controladors i, a voltes, déspotes.
·
Doncs bé, el cas que ens ocupa, el sr Eichinger, és l’exemple de productor com a motor, com a possibilitador, com a vechicle per aconseguir i fer realitat grans projectes de la mà d’un equip artístic que estigui a l’alçada. Aquest senyor ha estat el principal responsable del ressorgir del cinema alemany dels darrers anys i, precisament, ho ha fet donant ales a passatges històrics rellevants del país germànic com: El hundimiento (2004) o Baader-Meinhof Komplex (2008), per exemple.
·
Però la feina del sr. Eichinger va començar 30 anys enrera, al crear Constantin Films en el 1977 i produir la que fou la pel·lícula més cara del cinema alemany: La Historia Interminable (1984)(ai, el que vaig arribar a somniar amb aquesta peli)... després vindrien El nombre de la rosa, La casa de los espíritus i tardà 20 anys en convèncer al sr. Suskind per a portar a la pantalla el Perfum (2006)... ell fou un autèntic motor del cinema alemany. El projecte en el que estava trebalant era poder portar a la pantalla la història de Natalia Kampusch, la jove austíaca que passà 8 anys secrestada en un soterrani.
Però la feina del sr. Eichinger va començar 30 anys enrera, al crear Constantin Films en el 1977 i produir la que fou la pel·lícula més cara del cinema alemany: La Historia Interminable (1984)(ai, el que vaig arribar a somniar amb aquesta peli)... després vindrien El nombre de la rosa, La casa de los espíritus i tardà 20 anys en convèncer al sr. Suskind per a portar a la pantalla el Perfum (2006)... ell fou un autèntic motor del cinema alemany. El projecte en el que estava trebalant era poder portar a la pantalla la història de Natalia Kampusch, la jove austíaca que passà 8 anys secrestada en un soterrani.
·
Els darrers 30 anys de la història del cinema alemany no s’entén sense la figura del sr. Eichinger, només tenia 62 anys.
Els darrers 30 anys de la història del cinema alemany no s’entén sense la figura del sr. Eichinger, només tenia 62 anys.
·
2 comentaris:
en aquest món els productors són imprescindibles, i s'agraeix que n'hi hagi que apostin fort per fer productes de qualitat
quanta raó, Jesús! no en tindràs un per a deixar-me'l??? :P
Publica un comentari a l'entrada