dijous, 10 de març del 2011

SRA. JANE RUSSELL

(1921-2011)
·
Fa un dies moria la sra. Jane Russell, protagonista principal dels somnis humits de molts espectadors/es de la postguerra. Tot un símbol sexual del Hollywood dels '40 i '50 del segle passat.
·
Ernestine Jane Geraldine Russell, que era com es deia de veritat la sra. Russell, era filla d'actriu teatral i de militar. Per part de mare, doncs, l'interés per la interpretació li vingué de ben petita. El seu pare morí massa aviat i la Jane hagué de posar-se a treballar per a ajudar econòmicament a la mare i els 4 germans més petits. El seu espectacular cos i provocatiu rostre li proporcionà feina de model publicitària i li va permetre matricular-se en un escola d'art dramàtic.
·
El 1943, mentres estava estudiant, coneix al deportista Bob Waterfield amb el que es va casar i el que li va muntar una productora per a ella. Tot i això, fou el multimilionari Howard Hughes el que aonseguí fer-la una estrella com a protagonista del western molt 'modern' per l'època: El Forajido (The Outlaw de Howard Hawks)...una Russell massa provocadora, un cartell escandalós van fer que el film es censurés i no pogués ser vist fins 3 anys després...
·
Parella professional de Robert Mitchum, Frank Sinatra, Groucho Marx, protagonista del film de culte: Una aventura en Macao (de Josef von Sternberg)... el reconeixement definitiu li arribà amb el film que estigué lligat a la seva vida pel fet de ser 'la morena' de Los caballeros las prefieren rubias (1953), a l'ombra de 'la rubia' del títol: la sra. Marilyn Monroe; una actriu que estava en procés de convertir-se en estrella, en ícona, però encara li faltava camí per a recòrrer... La mateixa Marilyn explicà anys després: "Ella, Jane era la morena, yo la rubia. Pero ella ganó 200.000 dólares, y yo recibía 500 semanales, aunque eso para mí era considerable. Jane fue maravillosa conmigo. Lo único molesto fue que no me dieron un camerino. Finalmente, cuando al fin me atreví, dije: 'Miren, yo soy la rubia, y los caballeros las prefieren rubias...'. Porque aún seguían diciéndome: 'Recuerde, usted no es la estrella'. Hasta que pude decirles: '¡Yo soy la rubia!'.
·
Dos anys després s'estrenava la segona part, amb títol prou contundent: Los caballeros se casan con las morenas, amb la sra. Rusell de protagonista i sense l'ombra de la sra. Monroe. A partir d'aquí, la carrera cinematogràfica d'aquesta 'morena' s'anà apagant fins a refugiar-se en la publicitat, anunciant sostenidors per la televisió als seus 60 anys. Durant tota la seva vida col·laborà en diferents causes per la millora de la vida des infants, de fet, els seus familiars en anunciar la seva mort van demanar que la millor mostra d'afecte que podrien fer és realitzar donatius en les diferents organitzacions en la que ella col·laborava.
·
L'any 1989 se li entregà el prestigiós premi Women's Internacional Center Living Legacy Award, dedicat a dones que han fet grans contribucions a la Humanitat.
·
Ens deixa una de les dones més sexis del Hollywood clàssic...
·

2 comentaris:

Carolina ha dit...

Aquesta era de les guapes guapes, eh! Sense botox ni òsties. Ja en queden poques així :(

Ciutadà K ha dit...

Tota la raó, Carol... era autèntica!!