Fa un parell de mesos moria un dels escriptors de teatre italià més reconegut i que aconseguí el Premi Nobel de Literatura l'any 1997.
El seu pare era cap d'estació de Sangiano, ben a prop del llac Maggiore prop de la frontera amb Suïssa. El sr. Fo va estudiar Belles Arts a Milà, centrant-se en arquitectura i pintura; més tard, estudià teatre de gest amb el mestre Jacques Lecoq a París. Quan es va casar amb l'actriu Franca Rame (1954) van fundar la companyia de teatre 'Dario Fo-Franca Rame' (que molt originals amb el nom no van ser, certament) amb la que realitzaren diversos espectacles teatrals al voltant del gènere de la Comedia dell'Arte. El fill que tingueren -Jacopo- també continuà la saga familiar sent actor, escriptor i director teatral.
El matrimoni tenia un punt comunista i combatiu i l'èxit que van tenir amb la companyia Fo-Rame no els va agradar ja que van considerar que els aburgesava i els portà a creà una nova companyia l'any 1968: Nuova Scena amb la que volien fer un teatre popular, combatiu, crític i social. Als '70 la companyia es transforma en Colectivo Teatral La Comune, independent i autoggestionat. El teatre del sr. Fo era satíric i contundent amb el poder, qualsevol tipus de poder; podríem parlar d'una anarquia feta teatre: contra la religió (Misterio Bufo i Teledeum), l'exèrcit i la policia (Mort accidental d'un anarquista) o la política (L'anomalo bicéfalo i Ubú president).
El sr. Fo era una bèstia de l'escena: actor, director, escriptor, escenògraf i figurinista. Una autèntica màquina teatral.
Va morir amb 90 anys, precisament l'edat que tenia el seu pare quan va morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada