(1935-2019)
Fa uns mesos moria una persona de la que -tots i totes les que passem dels 40 anys- no n'hem parlat prou. No hem valorat prou. No hem reconegut prou. Potser perquè quan érem petits i petites no érem conscients de les persones que hi havia darrera de qualsevol producte cultural, potser perquè quan ens vam fer gràcies aquesta persona va estar més apartada del món televisiu i es va fer més invisible... Estic parlant de la sra. Lolo Rico, la nostra educació cultural està en deute amb aquesta gran professional dels mitjans de comunicació.
Nascuda com a Maria Dolores Rico Oliver -àlies Lolo Rico- va nèixer a Madrid un any abans de que comencés la Guerra Espanyola i va morir a Donosti 84 anys després.
De família de dretes i educació moooolt estricta però que li proporcionaren passió pels llibres i la lectura, els inicis de la sr. Rico fou com a escriptora de contes infantils mentres treballava a RNE i TVE, en aquests mitjans a finals dels anys '70 del segle passat ja escrivia guions en programes infantils (com Dola, Dola, Tira la bola; Un globo, dos globos, tres globos o La casa del reloj)
El 1981 crear i dirigeix el primer espai propi: La cometa blanca, on s'hi succeïen sketches, animació i actuacions en directe... era la llavor del que seria el programa infantil i juvenil amb la que seria més reconeguda: La Bola de Cristal (1984-1988). Presentat per Alaska fou un espai trencador empapat de la movida madrilenya. Aquest programa sapigué captar com cap altre al públic infantil i juvenil; i el secret del seu èxti era que tractava aquest target de públic com a persones 'adultes'. El que començà sent quelcom infantil va saber enamorar a totes les edats gràcies a la bombolla d'oxígen i llibertat que proporcionava tenint en compte la situació política del moment, recent sortits del franquisme.
Pel seu programa passaren grups musical com Mecano, Loquillo, Radio Futura, Gabinete Caligari, Hombres G, Javier Gurruchaga, Kiko Veneno... i no només cantant sinó que molts d'ells, també, actuant: com els germans Auserón o el mateix Kiko Veneno. I actors/humoristes com Pedro Reyes o Pablo Carbonell.
La sra. Rico va continuar treballant -un cop finalitzat el programa- per una pedagogia del mitjans de comunicació, per a treure la part positiva de la televisió i ajudar a trencar la manipulació que aquesta genera.
Fou nombrada membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de TV i va rebre distincions com l'Ondas, el TP o premi Talento.
Una persona de llibertat creadora enlluernadora i grans dosis de sentit de l'humor.
En paraules de la sra. Rico: "Mi único mérito fue hacer un programa que no creía que los niños son tontos, y rodearme de un equipo estupendo".
Tots i totes tenim un deute amb ella. Gran, Lolo Rico !!!
El 1981 crear i dirigeix el primer espai propi: La cometa blanca, on s'hi succeïen sketches, animació i actuacions en directe... era la llavor del que seria el programa infantil i juvenil amb la que seria més reconeguda: La Bola de Cristal (1984-1988). Presentat per Alaska fou un espai trencador empapat de la movida madrilenya. Aquest programa sapigué captar com cap altre al públic infantil i juvenil; i el secret del seu èxti era que tractava aquest target de públic com a persones 'adultes'. El que començà sent quelcom infantil va saber enamorar a totes les edats gràcies a la bombolla d'oxígen i llibertat que proporcionava tenint en compte la situació política del moment, recent sortits del franquisme. Pel seu programa passaren grups musical com Mecano, Loquillo, Radio Futura, Gabinete Caligari, Hombres G, Javier Gurruchaga, Kiko Veneno... i no només cantant sinó que molts d'ells, també, actuant: com els germans Auserón o el mateix Kiko Veneno. I actors/humoristes com Pedro Reyes o Pablo Carbonell.
La sra. Rico va continuar treballant -un cop finalitzat el programa- per una pedagogia del mitjans de comunicació, per a treure la part positiva de la televisió i ajudar a trencar la manipulació que aquesta genera.
Fou nombrada membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de TV i va rebre distincions com l'Ondas, el TP o premi Talento.
Una persona de llibertat creadora enlluernadora i grans dosis de sentit de l'humor.
En paraules de la sra. Rico: "Mi único mérito fue hacer un programa que no creía que los niños son tontos, y rodearme de un equipo estupendo".
Tots i totes tenim un deute amb ella. Gran, Lolo Rico !!!
Viva el mal, viva el Capital !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada