.jpg)
Temps era temps que les pel·lícules no tenien so, eren mudes. Per no tenir, no tenien ni música i per a reforçar els moments dramàtics o còmics o, senzillament, per a que la projecció no estigués envoltada de silenci un pianista amenitzava la sessió tocant música en directe, a peu de pantalla. Quan arribà la banda sonora al cinema aquest 'professió' va desaparèixer, però amarats de nostàlgia, de tant en tant, recuperem l'experiència de veure cinema mentres algú interpreta música en directe. El sr. Pet Shop Boys es van atrevir fa uns anys a fer-ho amb el Acorazado Potemkin.
Metròpolis (1927) la molt reivindicable pel·lícula del mestre Fritz Lang, és una d'aquels films que es presta a ser musicat, ho fèu el sr. Giorgio Moroder (amb la presència destacada de Queen en la llista de grups). A casa nostra, tenim els casos de Manel Camp musicant The crows (1928) de King Vidor; Carles Cases amb el Gabinet del doctor Caligari (1920) de Robert Wiene o Jordi Sabaté musicant Nosferatu (1922) de Murnau.
El passat 15 de juny el músic Morales, en el Multicines Aribau de Barcelona ho tornà a fer, hi posà i interpretà la seva música electrònica mentre es projectava el futurista film. Poder veure un clàssic com Metròpolis en pantalla gran i gaudir-la en música en directe ha de ser una experiència perfecta.
Tan de bo, sigui una tendència 'vintage' que s'estengui hi poguem gaudir-la en més propostes i fora de Barcelona.... algú en pren nota per a posar-s'hi???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada