Dies enrere el lector Fran Raymol va publicar en aquestes pàgines la carta següent: "¿Per quin motiu l'única candidatura que ha mantingut l'ús de la i entre els dos cognoms dels candidats ha estat la de Junts? Ni ERC ni Aliança ni Alhora ni per descomptat els partits d'àmbit espanyol, només Junts. Fa pensar".
D'entrada cal treure's el barret davant de la dedicació que suposa revisar les paperetes de tots els partits que participaven a les eleccions de diumenge passat i adonar-se d'aquest detall. Tot seguit cal preguntar-se per quin motiu el fa pensar. ¿Insinua que Junts són més catalanescos que la resta de partits esmentats? És l'única explicació que hi trobo.
Entre alguns conciutadans es manté la creença que posar la conjunció copulativa entre els dos cognoms és un senyal irrebatible de catalanitat, a l'altura del pa amb tomàquet i l'allioli de codony. I no és així en absolut. Fins i tot es podria dir que és just el contrari. La copulativa entre cognoms és filla de les normes impulsades pels escarrassos de l'adiministració castellana. Al segle XIX la llei del Registre Civil hi va donar l'empenta definitiva. La gent havia de separar els dos cognoms amb una y. Així van aparèixer conglomerats com José Ortega y Gasset o Manuel Milá y Fontanals.
Els catalans s'hi van acostumar i, quan les normes de Pompeu Fabra van arraconar-la al quarto dels mals endreços, com a gran rebel·lia la van substituir per un i. Vam tenir llavors Antoni Rovira i Virgili o Josep Bernat i Baldoví, l'incommensurable autor d'El virgo de Visanteta ó El parlar bé no costa un pacho. Dit això, qui busqui catalanor a l'hora d'anomenar-se, que torni al cognom únic -Bernat Metge, Jaume Huguet, Joanot Martorell... -, que és el que gastàvem abans que s'introduís això dels dos cognoms. Sempre, esclar, que tingui el coratge d'enfrontar-se al tornado violeta que ara li cauria al damunt.
Quin Monzó a La Vanguardia del 18/05/24
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada