Àngels caiguts, estigmatitzatsvan refent l'espantalldel cec caminant.Tramuntanes de pasquinscontra la por desfan privilegisdels odis erissatsque ens fan mal, avui i demà.Dreçats en terra sense paesguarden la pols de la vella vinya.Aiguamolls de somni fan salparveles llatines per l'avenirque porten als plecs sacsejatsnovelles promeses fratrenals.Cal poar l'enllotada raói dignificar-la: som allò que mengemi els nostres morts no són ben bé morts,sobre el seu pit de sol d'abrilcanyars de soflames ens alerten.
Josep Igual (1998:58). Tríptic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada