dimecres, 13 de novembre del 2024

'AUNQUE TU NO LO SEPAS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest novembre al CineClub La Ràpita estem molt col·laboratius, si la setmana passada vinculàvem la projecció de 'Midnight in Paris' de Woody Allen amb l'exposició 'Hommage a trois' d'AIDA; aquesta setmana ens agermanem amb Ràpita Poètica per a presentar-vos el documental 'Aunque tú no lo sepas' dedicat al poeta Luis Garcia Montero.

El film repassa la vida i obra del poeta mentre ens fa una valoració de l'estat actual del 'món poètic'.

Luis Garcia Montero va nèixer a Granada, formant-se al costat de grans poetes Rafael Alberti o Gil de Biedma. Llibre a llibre ha anat enfortint la seva veu poètica i calant en el públic, arribant a ser best sellers molts dels seus reculls poètics i arribant a emplenar les platees en els seus recitals de poesia. El film ens parla d'un Garcia Montero polièdric: activista, novel·lista, catedràtic, crític... i marit d'Almudena Grandes, però en paraules del personatge principal ell s'identifica com a 'poeta'. 

El film està dirigit per Charlie Arnaiz i Alberto Ortega, tàndem especialitzat en biografiar en el cinema personalitats culturals com Ramoncin, Labordeta, Alejandro Sanz, Raphael o Jose Maria Garcia. La pel·lícula inclou les intervencions d'infinitat d'artistes com Miguel Rios, Ismael Serrano, Joaquin Sabina, Juan Diego Botto, Joan Manuel Serrat, Solea Morente, Quique González, Estrella Morente... entre molts altres. El documental agafa un dels seus poemes més coneguts musicat per Quique González i interpretat per Enrique Urquijo (de Los Secretos): "Aunque tú no lo sepas", inclòs en el seu llibre Habitaciones separadas (1994).

Aquest poema va inspirar a Almudena Grandes a escriure el relat 'El vocabulario de los balcones', inclòs en el seu llibre Modelos de mujer (1996). Aquest relat va ser portat al cinema per Juan Vicente Córdoba l'any 2000 en el film homònim Aunque tú no lo sepas.

Le pel·lícula no és només un film al voltant del sr. Garcia Montero sinó que es tracta d'un homenatge a la poesia. El directors plantegen un film ambiciós, en el que planegen preguntes com 'pot un poema canviar la nostra forma de veure les nostres vides? o quin lloc ocupa la poesia en la nostra societat?. 

Per a molts, Luis Garcia Montero és una arquitecte de les emocions i si no el coneixeu, el film que Ràpita Poètica i el CineClub La Ràpita us ofereix demà, és una bona oportunitat per a coneixe'l i si el coneixeu us podreu recrear en la seva obra i la seva persona ...


dimarts, 12 de novembre del 2024

dilluns, 11 de novembre del 2024

MAIOL EN FA 18 !!!


 

dissabte, 9 de novembre del 2024

35 ANYS DE LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN

 

Just avui, fa 35 anys, caia oficialment el mur de Berlin. 

Des del 13 d'agost de 1961 es va construir un mur que separava Berlin en les dues Repúbliques alemanyes: Al Berlin Oest: la República Federal d'Alemanya (RFA); al Berlin Est: la República Democràtica Alemanya (RDA). Es tractava del mur etiquetat com a 'Mur de Protecció Antifascista' per la RDA o de 'Mur de la vergonya pels mitjans de comunicació i l'opinió pública occidental. El mur, en total, tenia un llargada de 160 km i, 45 km d'aquests eren els que dividivien la ciutat de Berlin. Decenes de persones van morir intentant creuar el mur, abans de la construcció del mur -de 1949 a 1961- uns 3.000.000 van abandonar RDA cap a al Berlin Occidental, porta al Món d'Occident, no soviètic.

La RDA va planificar el mur en secret i la nit del 12 al 13 d'agost de 1961 es va construir el mur sencer. Tot i que l'argument era la defensa contra el fascisme, era evident que és buscava que la població no continués abandonant el país ni el règim soviètic.

Tot i que diferents dirigents del RFA es van intentar oposar a la construcció del mur, arribant a realitzar manifestacions que van arribar a agrupar més de 300.000 berlinesos, no va servir de res. La postura internacional fou lenta i gens contundent, acceptant la mesura i acatant-la mentre no s'arribi a situacions pitjors, com va declarar John F. Kennedy, en aquell moment, sobre el mur: "una solución poco elegante, aunque mil veces preferible a la guerra"... suposo que la II GM estava, encara, massa recent. 

Els primers mesos de construcció del mur estava totalment prohibit que ningú creués el mur, havent famílies separades en ambdues parts del mur. L'any 1963 es va arribar a un acord per que 100.000 berlinesos de l'oest poguessin visitar als seus familiars de 'l'altra banda'.

Al llarg dels anys, el mur es va anar millorant i enfortint. El 'mur de la quarta generació', la de l'any 1975, ja era de formigó armat.


28 anys després de la seva construcció, la nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre de 1989, el Mur de Berlin va caure. Les crítiques, les manifestacions, la pressió internacional i els canvis interiors de la Unió Soviètica feren inviable el manteniment del vergonyós mur. Es va decretar la lliure circulació entre les ambdues Berlin però la població volia més que la lliure circulació i miletrs de persones cridant "¡Abrid las puertas! ¡Abrid las puertas!" van enderrocar el mur...

Aquella nit de novembre, ciutadans berlinesos amb pics, martells o qualsevol objecte contundent es van dedicar a destruir el mur, diferents artistes van aportar el seu art durant aquells moments com el viloncelista Mstislav Rostropovich, animant amb la seva música al costat del mur. L'artista Bodo Sperling va proposar 'salvar' un tros de mur com a forma de memòria, convidant a artistes d'ambdues parts de Berlin per a que hi expressessin la seva, com a homenatge a la llibertat. La rematada artística vingué amb el concert del 21/7/90 The Wall Live in Berlin promogut per Roger Waters amb la participació de Van Morrison, Scorpions, Ute Lemper, Marianne Faithfull, Cyndi Lauper, Bryan Adams...

L'eufòria d'aquella nit ens parla de la força de la multitud, de la força de la gent ("la gent no s'adona del poder que té", com ens alertava el mestre Brossa). L'esperança de lliberta d'una banda, i l'il·lusió d'ambudes parts per retrobar-se amb els éssers estimats, sense visats ni autoritzacions pel mig, fou enorme. Alguns agafaven trossos de mur amb la intenció de vendres-les als turistes... de fet, jo en tinc un que van regalar amb la revista SuperPop. L'abast de la caiguda del mur fou planetària i intergeneracional. 

Aquell esdeveniment ara el considerem una autènci tsunami geopolític, amb ell finalitzava la Guerra Freda, el món deixava de ser una mica menys dicotòmic (entre USA i URSS), es modificaren fronteres, l'Estat Soviètic es començava a desmembrar i la por a una guerra nuclear s'esvaïa. En aquell moment, es pensava que el món era una mica més lliure amb la caiguda d'aquell mur, potser sí, però som conscient que encara estem lluny del món més igualitari i just que voldríem.

Films que ens parlen del tema: Un, dos, tres (1961), El niño y el muro (1965), Berlin is in Germany (2001), Good Bye, Lenin! (2003), La vida de los otros (2006), Bridge of spies (2015) i, recentment, Kleo (2022)

dimecres, 6 de novembre del 2024

'MIDNIGHT IN PARIS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest mes de novembre el CineClub La Ràpita participa en dues col·laboracions, vinculant el cinema amb un parell d'activitats del 'terreno'. 

La primera, té a veure amb l'Associació Internacional 'Duana de les Arts' (AIDA), una associació sense ànim de lucre que té l'objectiu de fomentar l'art i la literatura a través d'exposicions, concursos, premis, conferències, recitals, edicions... L'eix central de la seva activitat és el concurs anual d'art gràfic 'Hommage à trois', en el que les persones concursants han de realitzar la seva obra al voltant de 3 personatges literaris triats per l'associació, tenint en compte els corresponents aniversaris -de naixement o defunció- d'aquestes personatges.

L'any passat van decidir que Honore de Balzac, Joan Salvat-Papasseit i Gertrude Stein fossin els protagonistes de Hommage à trois d'enguany, que té lloc del 24 d'octubre al 10 de novembre a La Ràpita. A l'acte inaugural del passat 25/10 van haver lectures de Salvat-Papasseit, Balzac i Stein a l'Esglèsia nova però també hi ha obres exposades al Museu de la Mar de l'Ebre.

El CineClub La Ràpita participa en el Hommage à trois 2024 amb la projecció de Midnight in Paris de Woody Allen en la que Gertrude Stein és un dels personatges del film, interpretada per Kathy Bates. 

La pel·lícula és la història d'una parella dels EEUU que estan a punt de casar-se que viatgen a París amb els pares d'ella, allà ell (guionista d'èxit) queda enamorat de la ciutat i es planteja quedar-s'hi amb la incomprensió de la seva parella i els sogres. Estant a París, ell descobreix que a mitjanit és capaç de viatjar en el temps, als anys '20 del segle passat, podent gaudir de la vida cultural i artística de l'època, podent interactuar amb personalitats com: Gertrude Stein, Salvador Dalí o Scott Fitzgerald. Tot plegat li farà replantejar-se la vida de casat que està a punt de començar...

El film és pur estil Woody Allen: elegant, culte, amb bon repartiment i un guió brillant que es va emportar el premi a millor guió en els Globus d'Or i els Oscar. La màgia de viatjar a un passat intel·lectualment gloriòs fascina al protagonista i al públic que veiem el film, amb una recreació històrica parisina realment irressistible.

La podreu gaudir demà dijous a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.