EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA137 (POST-SITGES)

'DETOUR' AL CINECLUB LA RAPITA

Aquesta vespres, l'Auditori del Sixto Mir s'emplena de cinema clàssic. El CineClub La Ràpita ens ofereix l'oportunitat de gaudir d'un autèntic film de culte, màxim exponent del noir cinema dels EEUU de 1945.

Va costar només 20.000 dòlars, englobada en la categoria de sèrie B pel seu baix cost, però considerada un film de culte i, per a molts crítics, la millor peli de sèrie B de la Història del Cinema.

Robert és un pianista de Nova York al que li canvia la vida del fet de fer autostop per anar a buscar a la seva novia que viu a Los Angeles...

Es una peli noir/cinema negre perquè té tots els ingredients que identifiquen aquest gènere: veu en off, femme fatale, un destí fatal i una estètica expressionista.

Edgar G. Ulmer, el director de procedència txeca -nascut a principis del segle XX-, que va ser deixeble de Murnau, veiem algunes característiques de l'expressionisme alemany com: les ombres, jocs de llums i clarobscurs. Present en el seu primer film realitzat a Hollywood: 'Satanás' (The Black Cat, 1934)

L'influència de Detour en el film Carretera perdida de David Lynch és innegable. El film que veurem avui té una atmosfera onírica, una caràcter inverosímil pròxim al caràcter del film de Lynch.

L'any 1992 se'n va fer un remake....

Aquest vespre podrem gaudir del film original, una autèntica perla del cinema negre de Hollywood,

LA FORJA DEL POEMA

 

los frutos del azar

maduran a su aire

imprevisible.

y el vicio de crear

jamás se justifica

Victor Canicio Chimeno (2020:257). 

Entre la endeca y la alejandra, últimos poemas

'PESADILLA EN ELM STREET' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que van marcar la meva infància i adolescència. 'Pesadilla en Elm Street' (1984) i el seu icònic protagonista de cara cremada: Freddy Krueger fou un impacte per a les meves retines ansioses per devorar cinema. Tenia 11 anys quan es va estrenar i 10 anys més tard, el creador i director de la primera tancava la saga amb 'La nueva pesadilla de Wes Craven' (1994), era el film número 7 de la saga, després vindria el crossover amb Jason de la saga 'Viernes 13' amb 'Freddy vs. Jason' (2003) i el reboot 'Pesadilla en Elm Street' (2010), actualització en la que no hi participava l'actor de tota la saga: Robert Englund.

'Pesadilla en Elm Street' fou una bogeria quan es va estrenar. El personatge principal, carregat d'ironia, de provocació i de mala baba aconseguia atreure'ns fins al punt de caure'ns simpàtic. Ell era l'estrella i nosaltres estàvem encantats de veure com adolescent rera adolescent anaven morint quan s'adormien i entraven en el seu món; penso que ens va caure simpàtic perquè sabíem que les seves accions no eren res més que un acte de venjança... Un assassí de nens fou ajusticiat pels pares i mares de les víctimes i anys després aquest assassí s'apareix en els somnis dels fills dels seus botxins i els mata en la vida real.

El sr. Craven venia de dirigir durant els anys '70 diverses pel·lícules de terror intenses com La última casa a la izquierda (1972) o Las colinas tienen ojos (1977) i després d'Elm Street en vindrien d'altres ... però cap aconseguiria l'impacte del film que ens ocupa.

La història sorgeix d'un seguit de notícies llegides a la premsa d'un grup d'adolescents que tenien malsons tan intensos que acabaven morint en el seu llit. El personatge va sorgir d'un home vell amb barret que assetjava i espantava al petit Wes Craven d'una casa de davant de la seva. 

Li va costar al sr. Craven trobar algú que li produís i, finalment, una companyia a punt de fer fallida -New Line Cinema- li va proporcionar bona part dels diners que necessitava. El rodatge només va durar 32 dies i la manca de pressupost va jugar a favor de que l'equip treballés l'enginy per aconseguir els resultats que veiem en el producte final. Destacable la banda sonora de Charles Bernstein i el primer paper de Johnny Depp com a novio de la protagonista Nancy Thompson interpretada per Heather Langenkamp.

 

La contundència i brutalitat d'algunes escenes van ser un punt d'inflexió en els films de terror de l'època i que li va provocar tensions amb la productora i amb intents de censura. A diferència d'altres films d'aquest estil no hi ha presència de noia ensenyant 'carn', al contrari, es tracta de noies empoderades, valentes i guerreres, com és el cas de la Nancy protagonista. 

El gran encert del film es juga amb la confusió de què és veritat i què és somni d'allò que veiem. Tenint en compte les tendències puritanes dels '80, aquest film, com la majoria d'slashers volen ser una lliçó moral i un missatge d'alerta del què pot passar si consumeixes drogues, beus o practiques sexe. 

Visceral, terrorífic però tambe divertit això és el que trobareu si ens acompanyeu demà a l'Auditori Sixto Mir gràcies al CineClub La Ràpita.

PER MOLTS ANYS, PETITA !!!