"Cuando muere una lengua, toda una cultura y un modo de ver y entender la
vida se van con ella" (La Vanguardia, 23/01/08) ... amb aquestes paraules comença la notícia de la mort de Marie Smith Jones. Tenia 89 anys. Vivia a Alaska. La cosa no tindria més trascendència si no fos perquè la senyora era la ÚLTIMA parlant de la llengua eyak, un dels idiomes dels habitants 'autòctons' (o indígenes, com dirien alguns) d'Alaska.... la ULTIMA !!!!
vida se van con ella" (La Vanguardia, 23/01/08) ... amb aquestes paraules comença la notícia de la mort de Marie Smith Jones. Tenia 89 anys. Vivia a Alaska. La cosa no tindria més trascendència si no fos perquè la senyora era la ÚLTIMA parlant de la llengua eyak, un dels idiomes dels habitants 'autòctons' (o indígenes, com dirien alguns) d'Alaska.... la ULTIMA !!!! Buf! Aquestes coses et deixen afectat... sí que saps que el món cada cop està més globalitzant, que hi ha llengües en perill d'extinció, però quan això té noms i cognoms... passa el que passa: la vessant empàtica se't dispara... Tot un món de significats s'apaga, desapareix amb la darrera portaveu de la 
llengua eyak... Si la realitat està construida socialment mitjançant el llenguatge... no cal dir res més ... la realitat desapareix... de fet, una de les darreres declaracions de la Sra. Smith Jones fou que és: "horrible quedarse sola" ...
llengua eyak... Si la realitat està construida socialment mitjançant el llenguatge... no cal dir res més ... la realitat desapareix... de fet, una de les darreres declaracions de la Sra. Smith Jones fou que és: "horrible quedarse sola" ...
2 comentaris:
una notícia molt trista, sí.
relacionat amb això, avui l'avui (jiji...) publica una entrevista a la carme junyent (la coneix, ciutadà k?), i m'agradaria destacar una de les coses que diu:
"Sempre passa que els parlants es veuen abocats a deixar de parlar la seva llengua. El que és diferent és la manera com hi arriben. [...] ara s'aconsegueix per la via dels prejudicis
lingüístics. La gent creu que la seva llengua no serveix per a res, que és de segona, i la deixa de parlar i de transmetre als fills. Allò tan clàssic d'aconseguir que la víctima sigui el botxí."
vull un altre premi!!! :)
Ei, amiga Pati...
gràcies per la col·laboració i les seves paraules....
Sí, és precisament un dels comentaris crítics que va rebre la sra. Smith Jones, si tant estimava la seva llengua perquè no va deixar el llegat a algun dels seus 9 FILLS !!!???
La vida és complicada...
(ja estic pensant el seu proper regal...)
Publica un comentari a l'entrada