dimecres, 25 de març del 2009

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XIII )


VALKIRIA (2008)
Pel que hem llegit aquest film ha costat anys en materialitzar-se i la raó d’aconseguir-ho ha estat el -divo-prota del film: Tom Cruise, que exerceix de productor executiu; certament, és un d’aquells casos en el que el film està fet a major glòria del sr. Cruise, però com que en surt amb l’ull de pirata, coix i mutilat, doncs, no resulta ofensiu. La peli, del gran Bryan Singer (Sospechosos habituales, impressionant; o Superman Returns, linxada per molts) és més un thriller que una ficció històrica: bon ritme, bona captació d’interés i bones intepretacions. El millor és mostrar-nos la possibilitat de que algú dins d’Alemanya volgués acabar amb Hitler quan les narracions històriques no ens ho havien mostrar massa, més aviat ens parlaven d’hipnosis col•lectiva.... el Fuhrer va patir 15 atemptats coneguts!!!! Malauradament, cap funcionà.... un bon film!
Valoració: Notable

BUCAREST, LA MEMORIA PERDIDA (2008)
Aquest és un documental on allò micro i allò macro es combina de forma magistral; és a dir, la història personal amb la Història es lliguen de tal manera que no es diferencia on acaba una i comença l’altra. Òbviament, això només pot passar si els personatges del film són Històrics. És la història d’un nen que visqué la infantesa a Bucarest perquè els seus pares eren exiliats pel règim franquista, que vol recuperar aquest passat tot recuperant el dels seus pares, però sobretot el del pare: El sr. Solé Tura –pare del director del film- i que segons diuen fou l’únic que redactà la Constitució Espanyola del ’78, tot i que ‘oficialment’ es parlà –i es parla- de ‘diversos pares’ d’aquest històric text.... el sr. Solé Tura pateix la malaltia d’Alzheimer... abans que tot s’esvaieixi, el director –Solé fill- en deixa constància en el film... un film necessari per entendre el nostre present!! Enllaç
Valoració: Excel•lent

CAMINO (2008)
La gran triomfadora dels Goya. S’ho mereix, per valenta, arriscada i tendra. Sí, l’obra de Javier Fesser (el Milagro de P. Tinto) adopta un to de fàbula per explicar-nos un conte tenebrós: de fe cegues i repressores, basat en la història real (això és el més terrorífic, que fou real!) de la mort d’una pobra nena que volgueren que fos santa i només era això: una nena!! Impressionant l’expressivitat de la prota (Nerea Camacho, donarà què parlar) i espectacular el terrorífic paper de la mare (la nostra Carme Elías)... per a convencer-nos de que cap fanatisme porta enlloc!!!!
Valoració: Notable alt

EL ORFANATO (2007)
Sí, ja l’havíem vist en el seu moment, l’hem recuperat. El debut del J.A, Bayona (protegit de Guillermo del Toro, que ja li ha donat feina als EEUU) que acaparà molts premis Goya el seu any, és un film que va perdent amb el temps... i molt! Tot i que d’entrada pot semblar-nos original (el cinema de la península, malauradament, no ens té acostumat a aquests productes) un segona visió ens confirma que es tracta d’un refregit de molt altres films: Al final de la escalera, Poltergeist, Los Otros.... que amb els abundants errors de guió no aconsegueixen donar-li una entitat pròpia. Participació ridícula de la Geraldine Chaplina, una Belén Rueda ‘anada’ i un marit testimonial i desparofitat.... moltes pegues, massa!!!
Valoració: Bé

LA CLASE (2008)
Ens apassiona la feina de Laurent Cantet, el director d’aquest film; ja amb el seu debut –Recursos Humanos- ens mostrà un director amb la capacitat de parlar-nos de temes socials actuals, intra/inter nacions sense caure en el pamflet, el proselitisme o la lliçó moral. Històries aparentment senzilles que amaguen moltes lectures d’anàlisis, diferent puns de vista per a convertir-la en una obra profunda, sòlida i creïble. En aquesta ocassió, Cantet adopta un text d’un professor de secundària i el fa interpretar el paper d’ell mateix en una aula plena d’alumnes reals d’un centre ‘complicat’ del suburbi parisenc. Aquesta caracaterística dels actors i actrius li donen un aire semi-documental i transmet veracitat, realisme.... i convenç! Posats a criticar, comentaria que li manca conclusions teòriques, volem alguna llum, algun camí... després de la situació exposada....
Valoració: Notable alt

SLUMDOG MILLIONAIRE (2008)
La peli dels Oscar (la que li robà allò merescut a El curioso caso de Benjamin Button). En aquest blog ja n’hem parlat dels sentiments ambivalents que desperta. Jo, com més la recordo més tramposa, manipuladora i superficial la trobo. El sr. Boyle, està entestat en denunciar-nos aquest sistema capitalista explotador i superficial en moltes de les pelis que filma, però el missatge que en rebem no sempre és del tot clar... cal fer pornografia de la pobresa per a parlar-nos de la pobresa?... jo, si fos de la Índia em faria molta vergonya la imatge que se’n dóna d’aquesta poble en el film. Es tracta d'un intent de filmar una Ciudad de Dios (les similituds són moltes) que no transmet l’autenticitat ni la complexitat d’aquella, ans al contrari, ens ofereix infantilisme, frivolitat i obvietat.
Valoració: Suficient

EL PAJARO DE LAS PLUMAS DE CRISTAL (1969)
Aquest film és un clar exponent del ‘giallo’, subgènere cinematogràfic italià iniciat als '60 (amb Mario Bava) i continuat als ’70 i '80; podríem dir que el que ens ocupa és un film fundacional. Els films giallo són una barreja de thriller/film de terror a la italiana, amb tocs de sexe, títols enigmàtics, sang, guants de pell, dones en perill, psicòpates emmascarats i guions 'enrevesats'. El director de la que ens ocupa fou un del capdavanter i abanderat d’aquest corrent: Dario Argento. Per valorar el film se’ns fa necessari posar-nos els ulls dels espectadors d’aquells anys, perquè sinó el film és un cant a la horterada suprema: cançons enganxoses i suposadament sensuals, fotografies i escenaris saturats de color, enigmes previsibles i actors sobreactuats.... però té l’encant d’un cinema amb vocació d’innovar i que marcà –i molt!- l’estil de molts thrillers actuals.
Valoració: Suficient

THE WRESTLER (2008)
Apart de ser rellevant per significar l’enèsima resurecció de Mickey Rourke hem de fer referència al director: Darren Aranofski (ens agrada el Darren!!). Aquest sr. tingué una de les arrencades més esperançadores en una carrera com a director amb pelis com Pi, Requiem por un sueño; després vingué The Fountain (linxada per crítica i públic).... el film que ens ocupa lluny dels seus films ha significat un retrobament amb crítica i públic... i el paper de Rourke hi ha ajudat, i molt!! Actor-persona es confonen de forma brutal, en aquesta història de perdedors, amb diàlegs que podien ser dits pel mateix Rourke tenint en compte la seva trajectòria vital... no sé si tan com per donar-li un Oscar, però no podem negar uns nivells de credibilitat apabullants. Encertada la presència de Marisa Tomei (cada any que passa més atractiva) i el desmitificador viatge per les bambalines de la lluita lliure... però l’ovació i aplaudiment unànim és per a Mickey... que potser ara torna dels morts per a quedar-s’hi, s’ho mereix!!!!
Valoració: Notable alt

SALVAJE (1953)
Tots els que hem nascut en els ’70 ens pot sorprendre llegir sobre el magnetisme, la sensualitat i l’atractiu del Marlon Brando, tenint en compte els seus darrers anys, on el seu aspecte deixava molt que desitjar... Si veiem aquest film (que no és cap obra mestra) podrem entendre perfectament aquell magnetisme de que parlàvem; es tracta, d’un film al voltant de la figura de Brando, en un paper de rebel, amb actitud motera i gorra de cuir i unes mirades seductores, intimidadores i sensuals que fan trontollar el cor (i molts òrgans) d’un senyoreta amb ganes de fugir en cos i ànima del seu repressor poble. El film ens parla de la topada típica entre modernitat (representat per l’arribada d’un grup de moteros buscarraons) i entorn conservador (d’un poble purità i de bones maneres dels EEUU).... film resolt amb menys dramatisme del que s’esperava en un inici... el millor és un sr. Brando que encén la lívido de qualque mortal (home o dona).
Valoració: Bé

25 comentaris:

Laura ha dit...

"el sr. cruise no resulta ofensiu", diu. he, he...

a "el jueves" van fer una conya molt bona amb "el orfanato". va ser la guinda final d'una setmana.

i "gran torino", ciutadà? que no la comenta?

pati di fusa ha dit...

festivaaaaaaaaaaal de cinefàààààààgia! (mentre faig una còreo de cercles amb els braços)

demà anem a vore "slumdog millionaire", la peli que tothom em recomana menys el ciutadà! a vore si podem opinar amb fonament d'una vegada!

que no explica la pífia d'"el orfanato", ciutadà? és molt bona! jo la vaig vore a l'avió de camí a singapur i no me'n vaig enterar. no sé on devia tenir el cap... :P

Ciutadà K ha dit...

Hola, xurris!!!

Gran Torino, queda per al pròxim Festival, en aquest ja n'hi havia moltes... :)
(què xula, eh???)

Ai, Pats, tinc moltes, moltes, moltes ganes de que la vegis, una ment crítica, inquieta i anarco com la seva :P NECESSITO LA SEVA OPINIÓ !!!!

el que no pillo molt és el que diu de la pífia del Orfanato: no sé si afirma? si pregunta? si només hi ha una pifia? n'hi ha unes quantes, eh??? però si les digués seria spoiler salvatge... i sap greu, igual hi ha algú/na que no l'ha vist....siguem respectuosos...

bona tarda!!!

(i ja està, Pats??!! tan Festival, tan Festival per 4 ratlles cagades??!! :P )

pati di fusa ha dit...

ai, quina manera de pressionar, cittadino!

"4 ratlles cagades"?
"ment crítica, inquieta i anarco"?
"afirma?" "pregunta?"?

vale, allà va el rotllo:

- veig que no en té prou amb la còreo de devoció i emoció que li faig. què vol que digui, si no n'he vist cap? bé, menteixo. "el orfanato" i "la clase". de la prime ja veu com me'n vaig enterar, i de la sego n'hem parlat extensament en els blogs del món mundial. hi afegiria, potser, que a mi ja m'agrada aquesta absència de colorín-colorado, perquè de fet, ningú sap com rematar el tema, que és el que passa en realitat. i així trobo que manté més el to documental.

- no em condicioni, ciutadà! pobra de mi, si jo segurament em quedaré amb l'estètica bollywood i en sortiré la mar de contenta. :P és bromaaaaaaaaaaa! espero pillar més coses, però no sé si tantes com vostè, ja l'hi avanço, que jo a vegades tinc tendència a quedar-me surant...

- home, vol dir que "el orfanato" hi ha algú que no l'hagi vist encara? faci els spoilers, vaaaa! jo recordo el que em van explicar vostè i la nur, de l'amagatall tapiat (glups: spoiler! :P)...

(en català un "spoiler" seria una mena de "torracollons", "aixafaguitarres", no?)

i una pregunta: els seus festivals de cinefàgia han de tenir, com a mínim, algun producte gore-cutre-kitsch-repulsiu-hortera, oi? ho recullen les estadístiques?

tinc feina, sí.

em tornarà a pressionar, ciutadà??? :P

pati di fusa ha dit...

que fàcil de provocar sóc. no n'aprendré mai. aix...

Ciutadà K ha dit...

ai... si pogués veure la cara de satisfacció que se m'ha quedat... resposta PER-FEC-TA, la seva!!! no la penso pressionar...palabrita del niño Jesús... :P

gràcies! tenint en compte l'abús d'anglicismes que utilitzem, a partir d'ara parlaré de 'torracollons'!!!! què m'ha agradat!!!

El 'toc' gore-kitsch no és premeditat, surt així...

Ciutadà K ha dit...

deixi, deixi... que ens agrada molt com és!!!

;)

Laura ha dit...

per què no fa un excel per comptabilitzar el percentatge exacte de pel·lícules de cada gènere cinematogràfic habidos y por haber que comenta a cada festival de cinefàgia, ciutadà?

jo he vist "el orfanato", per mi pot criticar a saco, m'encantarà!

Laura ha dit...

què és això de la tàpia del orfanato? jo no ho recordo? el lloc on s'amaga el nen està tapiat? què està tapiat?

Ciutadà K ha dit...

no sé, no sé ... noto cert 'tonillo' entre irònic i cachondeo en les seves paraules... pensi que està parlant amb un malalt, eh??? faci el favor!!!

ai, no m'enceneu amb el Orfanato, que arrenco, eh??? brrrmm, brrrmmm,brrrmmm

Laura ha dit...

ah! jo també aniré a veure l'slumdog amb la pats. podré opinar? tot i que si la pats diu que ella sura, jo volo... en fin. és que si no parlem de vida jo no sé molt què dir, sap?

Laura ha dit...

que no, que ho dic des del carinyo!!! m'encanten els seus excels, ciutadà! :-)

Anònim ha dit...

A mi "slumgog millionaire" em va agradar, mira ho sento però em va agradar! Es aixi...
I lo que no ha dit Ciutadà, es que el Luchador, la vam veure a Roma!!!! En versio original( no parlem angles, i no l'entenem) subtitulat amb ITALIA!!!!!!! que bonica es la vida!!!! Però algo vam pillar!!!!

Ciutadà K ha dit...

ui, ui, ui ... noto agressivitat, eh???

si tu no te'n vas enterar parlar per tu, eh???

:P

Carolina ha dit...

Quina imatge de la pobresa s'ha de donar perquè no sembli pornografia de la pobresa? Una imatge de pobresa menys pobre?

Pregunta la Carol que encara no ha vist la peli, encuriosida per la dificultat de transmetre la pobresa d'una manera digna. La pobresa és digna?

Kelitxi ha dit...

Jo també friso per saber l'opinió d'Slumdog Millionaire de la Pats, la Polita i la Carol! I m'alegro que a la Nur també li agradés, em sento menys sola! ;-)
També he vist l'Orfanato, que em va agradar i em va fer moltíssima por, però no en vaig enganxar cap pífia... Si us plau, si us plau, expliqueu-les! I poseu "Avís, això és un torracollons" en lletres ben grosses, per avisar, i ja està. (En castellà seria "destripador", oi?).
També he vist Valkiria i em va agradar molt, i estic d'acord que és important mostrar que també a l'Alemanya nazi hi havia oposició a Hitler. Per cert, ha vist Resistencia? Què li va semblar? A mi em va fer reflexionar molt sobre la manera com construim les societats, sobre què vol dir ser un líder, sobre la violència "legítima"... (I paro ja, vale, que igual no l'ha vista!)

Ciutadà K ha dit...

Buf! la imatge de la pobresa, Carol! Sap vosté que aquest és el contingut de la meva Tesina del Màster d'Antropologia Social i Cultural?? i la Construcció Social de la Pobresa en els mitjans de comunicació hagués estat el tema de la meva Tesis (si l'haguès continuat, és clar)??? Així que podria estar dies escrivint... però tranquis, tranquis, no ho faré.
La pobresa és un dels fenòmens socials més poliédrics i multidiscursius que fan molt difícil la seva aprehensió.
Els discursos de la pobresa són múltiples: pobresa funcional, pobresa segons l'ajuda governamental, pobresa de causa externa, causa interna, pobresa socialment desorganitzada, pobresa com a exclosa de l'ètica del treball, pobresa interior vs. exterior ...

Ciutadà K ha dit...

Però anem a les preguntes concretes:
- 'Pornografia de la pobresa' com en la pornografia quan parlem del sexe, es tracta d'oferir primeríssims plans d'aquesta amb la única intenció de recrear-nos, gaudir (sí, gaudir!) de la desgracia aliena. Sexe per sexe. Pobresa per pobresa. Sense context, sense raons.
- No es tracta de mostrar 'una pobresa menys pobre' sinó de ser conscient de que la pobresa que etiquetem en països llunyans és fruit de la nostra situació de sobreabunància i malabaratament de recursos. Es fruit d'una visió capitalista i occidental de veure, en la que la pobresa és dolenta, bruta, fosca, cruel, salvatge.... com si no pogués haver pobresa digna...
- Per tant, sí, la pobresa pot ser digna perquè per a molts es tracta de viure amb el que es té i prou, no aspirar a més... però per a nosaltres aquesta manca d'ambició es signe de debilitat social, econòmic i, fins i tot, cultural...
- Per a mi, la peli en qüestió, es recrea en aquesta pobresa per a mostrar-nos-la de forma totalment negativa.... Hi ha molts teòrics de la pobresa que parlen d'una solidaritat de les comunitats menys afavorides, en el film s'obvien. Aquest film és com un novel·la de Charles Dickens, narracions impressionistes per escandalitzar a les classes burgeses sobre el malament que viuen els pobres...
- Un molt bon film de la realitat Índia i també de pobresa és Salaam Bombay de la Mira Nair.
-Pel·lícules de pobresa 'digna' seria Ciudad de Dios, Los Olvidados (de Buñuel), ...

Buf! Com a resum: La pel·lícula del Boyle és pornografia de la pobresa i amb una actitud marcadament neo-colonista...

... pel que veig, coren temps de debat... (on estàs, Kels?)

Ciutadà K ha dit...

Més coses:
- "El Profesor Vrinda Nabar, el antíguo Rector de Ingles en la Universidad de Mumbai, dice que la película ignora la "complejidad" de Mumbai como "una ciudad en la cual coexiste la sensibilidad con el desespero, el compromiso con la indiferencia, activismo con inacción, y humanismo con inhumanidad".
- “La pobreza, como la belleza, está en el ojo del que la percibe” (Boltvinik,1994).
- Shyamal Sengupta, un profesor de estudios fílmicos en el Instituto para Películas Whistling Woods International Institute, Media, Animationa and Media Arts en Mumbai, criticó la película por sus retratos estereotípicos de Indios, llamándo la película una "India imaginada por el Hombre Blanco. No llega a ser una "encantadora de serpientes", pero está cerca. Es un tour de la pobreza".
I més recursos:
http://www.newsweek.com/id/182341
http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/columnists/alice_miles/article5511650.ece
http://www.cs.uwaterloo.ca/~alopez-o/politics/apologia.html
http://www.robertexto.com/archivo2/sociales_pobreza.htm

(i paro que m'estic posant molt pesat...és que el tema me puede...)

Kelitxi ha dit...

Per a mi, ser pobre vol dir no poder cobrir les necessitats bàsiques: alimentar-se, vestir-se, aixoplugar-se, rebre assistència mèdica... Per això penso que la pobresa és dolenta (no la vull per a mi) i que s'ha de combatre redistribuint la riquesa. Viure amb el que es té, un cop cobertes les necessitats bàsiques, sense aspirar a més, no és pobresa, és austeritat.

Carolina ha dit...

M'ha convençut ciutadà, ara entenc una mica millor el que em volia dir.
D'acord amb la kelitxi, que a més a més està demostradíssim que un cop cobertes les necessitats bàsiques, les peles no contribueixen a la felicitat, s'ho creguin o no!!!

pati di fusa ha dit...

bon dia, ciutadà! a la tarde passo a rajar. ara se m'ha girat feinota, lletjota, anguniosota... aquí ja no tornarà ningú, però, oi?

Ciutadà K ha dit...

...no sé que dir-te!! jo pensava que la gent no tornava, però pel que veig sí... hi ha 3 posts passats que van regalimant comentaris, encara...en qualsevol cas, jo sí que hi torno, Pats.... espero amb gran delit la seva 'rajada'....

;)

pati di fusa ha dit...

ja sóc aquí per dur a terme la meua missió!

no em cebaré molt, perquè ja se n'ha parlat molt, de la peli ("slumdog millionaire", ubiquem-nos), i el tema es pot fer cansino, però allà van les meues impressions:

vaig sortir una mica indignada del cine, sobretot per l'escena de cloenda, i amb la sensació global de "qué me estás contando, danny boyle?" no podem ser torracollons, oi? vull dir que no puc explicar massa coses de la peli... bueno, intentaré rajar sense desvetllar massa.

en general, la vaig trobar superficial: una mena de primera part plena d'imatges d'impacte de pobresa i marginalitat, sense context, i una mena de segona part amb una historieta d'amor en plan romeu i julieta, guarnida i rematada amb l'estètica bollywood. i tot plegat envoltat del rotllo mafiós marca de la casa boyle, que si ho fa a casa seua, em sembla perfecte, però a l'altra punta de món, no sé fins a quin punt és legítim. no ho sé, dic. a més, el retrat dels personatges em va semblar superficial, sense matisos: uns bons boníssims ratllant la candidesa i uns dolents dolentíssims ratllant i tocant la repulsió. i bueno, podria dir més coses que no em van agradar, però faria algun spoiler i no cal.

em va semblar enginyosa (no tot pot ser negatiu) la idea de les respostes a les preguntes del concurs (que tampoc desvetllaré de què va).

no sé, potser la vaig vore ja molt condicionada per tot el que n'havia llegit. igual si l'hagués vist abans de tot l'enrenou... a les meues compis de cine els va agradar, però!

Ciutadà K ha dit...

... no sé si ho llegirà ningú, però almenys m'he sentit menys sol...


:)