La editorial berlinesa Onkel und Onkel, apart de llibres, edita altres productes i en algunes ocassions (un calendari d'Angela Merkel en plan Marilyn, per exemple), polèmiques. L’any passat va llençar al mercat un joc de cartes per a jugar a Quartett o el que a Anglaterra es coneix amb Happy families, és a dir, el joc de les famílies....de petits/es segur que tots/es el teníem: cada jugador ha de reunir el major quantitat de grups de quatre pals temàtics, per exemple, la família esquimal: esquimal, esquimala esquimalet i foca.... el recordeu, no???? Vinga, va, us poso una foto .... ara sí que el recordeu, oi?
Doncs, Volker Oppmann, el responsable de O&O (l’editorial esmentada) ha decidit revisar i actualitzar el joc, creant una barralla nova: ‘Das Führer Quartett’, amb el nom ja ens donen pistes. Ens caldria precisar, però, que el mot Führer, en alemany, significa: líder, guia, ‘caudillo’,... un cop dit això, en les 32 cartes que formen la barralla hi ha la fotografia de 32 líders, no especialment positius: Mussolini, Stalin, Mobutu, Franco, el Che,... i Hitler!!! Buf! Com sempre, amb aquest darrer nom, s’ha depsertat la polèmica: que si això és 'frivolitzar', 'infatilitzar', 'banalitzar el mal'.... C
ertament, el segle XX ha estat un segle molt productiu pel que respecta a l’aparició de dictadors per tot el planeta. Es tracta d’unes cartes la mar d’educatives ja que a més d’identificar-los amb la fotografia ens ofereixen uns quants apunts biogràfics que ens permeten oferir informacions i coincidències curioses, com que la majoria arriben al poder ‘quarentons’ (Hitler, 43; Stalin, 43; Franco, 44; Lenin, 47; Ceausescu, 49; Marco, 48...), com que la majoria eren advocats o que la concentració de fills la trobem en els africans (Bokassa, 37 fills; Amin, 20; Mobutu, 17...) o que tots els continents tenen els seus representants excepte Oceania....
ertament, el segle XX ha estat un segle molt productiu pel que respecta a l’aparició de dictadors per tot el planeta. Es tracta d’unes cartes la mar d’educatives ja que a més d’identificar-los amb la fotografia ens ofereixen uns quants apunts biogràfics que ens permeten oferir informacions i coincidències curioses, com que la majoria arriben al poder ‘quarentons’ (Hitler, 43; Stalin, 43; Franco, 44; Lenin, 47; Ceausescu, 49; Marco, 48...), com que la majoria eren advocats o que la concentració de fills la trobem en els africans (Bokassa, 37 fills; Amin, 20; Mobutu, 17...) o que tots els continents tenen els seus representants excepte Oceania....El crit al cel, òbviament, ha vingut per la inclusió de Hitler, ‘representant de Lucifer a la terra’, una mena d’innombrable’ (com si de Lord Voldermort es tractés).... quan potser el que hauríem de fer és a l’inrevés: humanitzar-lo, racionalitzar-lo, per a poder-lo aprehendre i detectar les motivacions que tenia.... negar-lo, fer-lo desparèixer o ignorar-lo no ens aporta res.... ¿No veieu més escandalós incloure al Che en aquesta baralla de dictadors, criminals i/o assassins? Jo sí!.
.jpg)
·
7 comentaris:
Que fuerte!!!!
Al Che!!!!!!!!!!!!!
Quines comparacions!!!!!!!!!!!!
Si la baralla és de dictadors, havien d'incloure Fidel Castro, no pas el Che, això és evident.
No entenc que la polèmica no esclati fins que hi inclouen Hitler; jo he llegit "Mussolini" i ja se m'ha començat a regirar l'estòmac, i la cosa ha anat a pitjor a mesura que he seguit la llista...
Ara diré una cosa molt emocional: tota aquesta gent que troben tan "divertit" que hi hagi dictadors, perquè no se n'hi van ells, a viure a una dictadura?
I tinc una pregunta: aquest joc, ha estat un èxit de vendes? Perquè la desgràcia no és que algú s'empesqui aquest joc de tan mal gust, la desgràcia és que hi hagi gent que s'ho compri i hi jugui...
(Per cert, vull assenyalar que també van ser advocats Clara Campoamor i Peter Benenson, per compensar una mica.)
Jo sóc partidària que es parli de Hitler i se n'analitzi la ideologia perquè només coneixent la història es pot evitar que es repeteixi (i coses com la directiva de retorn de la UE en plena crisi econòmica fan posar els pèls de punta). Ara, convertir-lo en un joc de cartes no crec que sigui positiu (de fet, no veig positiu incloure cap d'aquests dictadors). Per fer-ho educatiu, haurien d'incloure el nombre de persones que van matar, el nombre de lleis democràtiques que van derogar, explicar detalls de la vida quotidiana durant la seva dictadura (per exemple, el bonic detall que en l'època franquista les dones casades no podien treballar sense permís del marit).
(Ja ho sento si m'he passat de comentari llarguíssim, però és que la frivolització amb les dictadures em posa malalta!)
marededeusenyor: el che??? ara que alguns ja el posarien gustosament, al costat dels assassins... per mi, desentona escandalosament, per tot, i també perquè és l'únic guapo del grup!
bon dia, ciutadà!!!
ja em perdonareu la frivolitat d'abans. no l'he pogut evitar. ;)
a mi em faria urticària tenir a les mans aquestes cartes. negar-los no ens aporta res, evidentíssimament, però donar-los a conèixer a través d'un joc de cartes no em sembla la millor idea. i posar el che en aquest sac també diu "molt" d'aquesta idea.
per cert, ciutadà, ara que veig el copyright de la foto: ens pot caure un puro per penjar fotos de la www indiscriminadament sense esmentar-lo? i esmentar-lo ens asseguraria que no ens caigués? :S
jo em sé d'una persona que té la germana que treballa en un banc d'imatges cuyo nombre no quiero nombrar, eh... :-P ai, que em xivo!!!
jo tampoc entenc què hi pinta el che entre tots aquests (tan guapo que és el benicio del toro, perfavort!). i penso com les altres nenes.
Jo només diré:
benicio del toro = guapo
WTF???????
M'acabo d'adonar que l'Stalin és el Reagan amb bigoti.
:O
Publica un comentari a l'entrada