Al Caixaforum de Barcelona podem gaudir fins al 03 d'octubre d'una exposició del fotògraf Lartigue (1894-1986) -de 230 imatges- que porta el significatiu títol de: Un món flotant. L'exposició està organitzada en diverses àrees: El pas del temps, Una mirada moderna, La velocitat, La lleugeresa, La bellesa femenina i A la recerca d'allò desconegut... àrees que pretenen resumir l'obra immensa d'aquest fotògraf imprescindible del segle XX.
·
Jacques Henri Lartigue estava capficat en col·leccionar moments de la seva vida i des dels 8 anys guardava 'objectes', escrivia un diari en un intent de 'retenir', de guardar allò que valia la pena de la vida... i, òbviament, la fotografia li oferia un mitjà perfecte d'arxivar aquests moments... El sr. Lartigue estava receptiu a TOT i volia aprehendre-ho TOT.
·
"¡Yo, siempre este yo disperso por todas partes! Inquieto porque no quiere perderse nada. Un pobre malabarista que quiere atrapar cincuenta pelotas al mismo tiempo y que, al final, se encuentra con las manos vacías. Me aferro a todo lo que pasa como el náufrago a una boya de humo" (llegim en els seus diaris).
·
Quan l'artista tenia 29 anys la família s'arruinà i ell visqué dels quadres (tothom afirma que força horribles) que pintava i venia als seus amics rics ... mentres seguia fotografiant tot allò que l'envoltava, nou, innovador: cotxes, avions, aparells de motor ... però, també: platges, esports, moments d'oci... amb la llibertat d'enquadraments que permet la fotografia privada, perquè saps que no les veurà mai ningú. Atrevint-se a fotografiar, fins i tot, la seva ombra, en un intent -com dèiem- per a retenir. Però l'immens material del sr. Lartigue (més de 100.000 fotografies!) fou descobert el 1963 per un conservador del MOMA i, a partir de llavors, fou valoritzat com un dels fotògrafs importants de principis del segle passat.
·
"La vida es algo maravilloso que baila, salta, vuela, ríe y pasa. Y esta materia animada, cambiante, yo quiero inmovilizarla, coger al vuelo la imagen feliz de un instante" (Lartigue)
4 comentaris:
Una oportunitat que no desaprofitaré.
ostres, jo tb voldria anar!
es que jo...
VULL SER FOTOGRAFA !!!!
sí, Oscar, si tenim oportunitat d'anar val la pena ...
Hola!
Jo tambè vull anar!!!!!!!!
però ja no vull ser mes fotògraf...
Publica un comentari a l'entrada