Aquest fou un debat memorable... i televisat! Els mestres Foucault i Chomsky cara a cara. El 1971, Fons Elders (filòsof) va conduir un seguit de debats televisius sota el nom de International Philosohopers Project per a la televisió holandesa, en els que hi participaren els filòsofs més rellevants de l'època: Alfred Ayer vs. Arne Naess; John Eccles vs. Karl Popper; Leszek Kolakowski vs. Henri Lefebvre... però aquell que tingué un major ressó fou el que us presento aquí (en un parell de petits però rellevants fragments): Noam Chomsky vs. Michel Foucault. Aquest debat fou publicat posteriorment en paper sota el nom "Chomsky-Foucault: La Naturaleza Humana. Justicia Versus Poder".
El Ciutadà K un dia va obrir un llibre del mestre Foucault i en va quedar enredat per a sempre entre les seves afirmacions, discursos i enunciats; entre les seves impactants formes de clarificar-nos la consciència; entre les magistrals maneres de qüestionar-nos tot allò que ens envolta i ens constreny... el Ciutadà K s'enamorà del sr. Foucault... però sempre en el seus llibres, en les seves paraules escrites; és per això que descobrir aquest vídeo del mestre 'en acció' (parlant, movent-se, mirant) em va impactar enormement.
·
Veure l'impetú i la passió de les intervencions d'aquests acadèmics imprescindibles per a entendre el segle XX, són un goig intel·lectual ... això passava en un temps en el que la Filosofia (amb majúscules) era valorada, respectada i seguida. On està la Filosofia, ara?
·
6 comentaris:
I que ha passat amb la filosofia?
Bon dia Sr. Ciutadà
interessant debat, farà cosa de tres o quatre anys Mr. X va topar amb aquest debat en un blog, però no el va veure i avui l'hem vist.
La diferencia és que en l'altre blog, el blogger es carregava al Sr. Chomsky i el que ens ha agradat del seu post és la seva neutralitat.
Li farem cas i llegirem al Sr. Foucalt, tot i que ara mateix en tenim uns quants per a llegir, el Sr. Lacan i El Sr. Peter Sloterdijk.
El que crec que és interessant d'aquest debat és el punt de vista de dos mons diferents, només ens podem basar en el tros que em vist, però sembla que la visió del Sr. Chomsky és més lliure de pensament mentre que el Sr. Foucalt remarca molt a les classes socials. Es veu una clara divisió entre Europa, amb una llarga història de reis i països amb guerra, amb diferències culturals i com a principal diríem la llengua, en la que, en ple segle XXI encarà es mantenen certes monarquies sota el context diplomàtic però que remarca molt la diferència de classes, mentre que la societat nord americana, societat molt jove per cert, te una altra visió de la recerca de l'ésser humà, més utòpica, però amb sentit per la vida (òbviament hi ha moltes maneres de pensar als EE.UU, però una d'elles està representada pel Sr. Chomsky i és la que ens agrada i compartim)
És una llàstima que no hi hagi més debats d'aquests tipus a la televisió, el que predomina són crits, insults i diàlegs buits, tot i que de vegades podem trobar alguna entrevista o debat interessant (recomanem els programes singular i millenium, tots dos al 33)on la gent que apareix ni crida ni s'insulta.
Desgraciadament, sembla que en aquest país l'únic que interessa ara mateix és guanyar el mundial de futbol o això és el que volen fer creure.
No ens enrotllarem gaire més i buscarem el debat íntegre, de la mateixa manera que llegirem al Sr. Foucalt.
Com a últim li recomanem la lectura del Sr. Slavoj Žižek, el de "En defensa de la intolerància", regalat pel diari Publico, i l'últim que s'ha llegit en aquesta casa "Sobre la violència" i els documentals Zeitgeist (els trobarà penjats a la red i subtitulats) i la pel·lícula Idiocracy, dirigida por Mike Judge (el creador de Beavis and Butthead.
Que passi una bona setmana i esperem que la filosofia sigui una assignatura amb molts d'alumnes.
Ei, Nora,
veig que la teva gana intel·lectual és insaciable, eh?? :)
Doncs, no, amiga, no, s'equivoca. No sóc pas neutral tot i que ho hagi pogut semblar: el sr. Foucault es menja amb patates al sr. Chomsky!!, i aquest darrer no sap com sortir-se'n. Idolatrem a Foucault!!! (tot i que aquesta frase pugui tirar per terra qualsevol intent de ser creïble en la meva actitud crítica). I ens fa molta ràbia que morís tan jove perquè la seva perspectiva i fonament teòric era aplastant!!
TOTHOM ha de llegir Foucault per a entendre una concepció de poder amagada fins que va arribar ell i que queda palés en el vídeo: el poder no és 'de dalt a baix' i 'visible'; aquest només és una forma de poder... el poder més efectiu és el 'capilar', aquell que està al nostra voltant (no només de dalt a baix). En aquest debat resideix la llavor del pensament postmodern (Foucualt) versus pensament modern (Chomsky). El primer vol trencar totes les construccions que ens delimiten i que venen mantingudes per les institucions que suposadament les defensen. El segon encara confia en que les institucions ens podran fer lliures sense adonar-se que aquestes mateixes institucions mantenen les injustes relacions de poder.... i paro que el tema dóna per a molt...
Amiga Nora, un cop llegit Foucault la Vida es veu diferent, com el Neo de Matrix despertes a una nova forma de pensament ... sí, sí sona messiànic, però és així, almenys a mi em va passar ...
Sí, també tenim pendent a Sloterdijk i tots els llibres de la genial col·lecció de Público de Pensamiento Crítico (una meravella! N'hem llegit uns quants, però, Allende,Lafargue, Bakunin). La de Idiocracy també la tenim pendent... hi ha tanta feina a fer!
Li recomano especialment el Tratado de Ateologia de Michel Onfray (una delícia!)
Malauradament, mentres considerem la TV com a font d'oci (i no de possible pensament crític) continuarà estant com està.
Bona setmana també per a vosté...
(i jo que pensava que en aquet post no diria ningú/na res... una molt agradable sorpresa!!)
Ciutadà, un dia hauria de conèixer al meu xicot filòsof, que la conversa donaria per anys i anys... jo estic ara amb el tema del compatiblisme i el free will... cada cop que intentem discutir alguna cosa el senyor Frej em compra un llibre.
Tenir un filòsof a casa vol dir que per mi la filosofia i els debats com el que vostè i la Nora estableixen és el pa de cada dia. No sé si d'això en diria sort, però és cert que si un vol llegir, informar-se, veure i escoltar, hi ha mil coses i recursos.
És cert que la gent prefereix altres coses quan arriba a casa de la feina, potser jo sóc més joveneta, no ho sé, però crec que jo mai no he viscut una televisió amb bons debats :(
Oh! Sí! tenir un filòsof a casa ha de ser genial!! (i si, a més, és guapo, millor que millor!! :P )
Jo penso que és un sort, eh?
Sí, benvolguda Carol ha nascut de ple en la tele de l'entreteniment... una pena!
ja veu, encara hi ha gent que l'interessa comprendre la vida.
Li farem cas i aquesta tarda mateix anirem a la biblioteca a veure que ens diu el Sr. Foucalt.
Pel que a fa a la visió de la vida, Sr. Ciutadà K ja fa temps que ens vam convertir en un Nero i com el Comediant de Watchmen, sabem que tot és una farsa o gairebé tot ;P
salut
¡toma ya! La vida es una tómbola... je,je,je,je,je,je
estàs feta un filòsofa, Nora!
A veure quan vens a fer un cafè per casa ... ah! i porta't el teu company de pis, també! :P
Publica un comentari a l'entrada