PELIS IMPOSSIBLES QUE NO EXISTIRAN...

·

La Història del Cinema té fantasmes, molts! es tracta de films que no van veure mai la llum, que no es van realitzar: guions, story board, rotlles de pelis filmades... projectes que no van arribar a realitzar-se.

·

Molts d'aquests projectes estan documentats amb material gràfic o escrit... però d'altres no són res més que llegendes urbanes que ajuden a fer més grans i més mítics als directors que encapçalaven aquests projectes. Aquest és el cas de Napoleon, el film en el que va treballar durant molts anys Stanley Kubrick, amb muntanyes de documents històrics per al que havia de ser un film faraònic (com la majoria del sr. Kubrick). Farònic també el que preparava el rei de l'spaghetti western -Sergio Leone- en el car i immens film Stalingrado.

·

Ningú millor per a captar l'atmòsfera de l'obra més coneguda del sr. Proust -i m'atreviria a dir que infilmable-: A la recerca del temps perdut que Luchino Visconti, el que fou capaç de fer en el Gatopardo (entre d'altres) el fan digne director; en aquest cas, ja hi havia una proposta de repartiment (i quin repartiment!): Marlon Brando, Greta Garbo, Silvana Mangano, Alain Delon i Brigitte Bardot.
·

Un altre film encetat a nivell de pre-producció fou L'Enfer de Henri-Georges Clouzot; i també Dune, la personal versió de l'obra de Frank Herbert feta per Alejandro Jodorowsky, hi ha dibuixos del projecte fets per Moebius i un repartiment que incloïa a Salvador Dalí, Mick Jagger o Orson Welles... ¡ahí es nada! segur que hagués estat més flipada, psicomàgica i al·lucinògena que la del sr. David Lynch.

·

Amb les ganes ens quedarem de saber què hagués fet el geni d'Orson Welles amb El corazón de las tinieblas, de Joseph Conrad... part del material fou re-utilitzat en l'Apocalypsis Now de Coppola. Però el que encara és més inquietant és què hagués fet el sr. Welles amb un personatge com Batman... sí, es tracta d'un altre dels projectes que tenia en cartera.

·

Ambiciosos projectes com el d'Alfred Hitchcock a Kaleidoscope en el que pretenia incorporar la Nouvelle Vague al seu estil; o com el de Jesús de Nazaret del místic i espiritual Carl Theodor Dreyer...

·

Fa poc dies s'han recuperat unes -suposades- fotografies de Fritz Lang, de 1928, per terres del Marroc a sobre d'un burro, tot buscant localitzacions per a la seva aventura fílmica africana un any després de Metrópolis...

·

Quan penso en tots aquests projectes que no gaudirem mai penso en aquell immens i atapeït magatzem del final d'Indiana Jones en busca de l'arca perdida ... passadissos i passadissos de projectes que no seran acabats mai. Fa peneta, no?