En aquesta sèrie (més que d'una sèrie hauríem de parlar d’un pel·lícula fragmentada en pocs episodis o d’una mini-sèrie) destaquen 2 noms: Todd Haynes i Kate Winslet. El primer és el director responsable d’altres treballs com Lejos del cielo, amb la que té força punts de contacte; la segona, és l’actriu sobre la que recau tot el pes d’aquesta sèrie, la protagonista abosulta, la que dóna cos a la Mildred Pierce del títol.
Lejos del cielo (un film molt reivindicable) era
una mena de revisió postmoderna dels films melodramàtics dels anys daurats de
Hollywood... Mildred Pierce segueix aquesta línia: narració pausada, lenta i
d’aire clàssic.
La història ens parla d’un mare ‘coratge’
recent separada que s’ha de fer càrrec ella sola de les seves dues filles...
l’acció ens situa a principis de la dècada dels ’30 del segle passat, en plena
crisi del ’29; per tant, dificultat afegida a la de que una dona pogués
aconseguir una feina en aquella època. La sra. Mildred Pierce haurà de baixar un
esglaó en la seva posició social i treballar en feines poca ‘adequades’ a
l’estil de vida portat fins llavors. L’adaptació de Mildred a aquesta nova vida
i el rebuig de la seva filla gran (amb aires de princesa) és del que tracta la
sèrie.
La història és l’adaptació d’una novel·la de
James M.Cain (autor de El cartero siempre llama dos veces, per exemple) i en
ella hi ha les bases per a un bon melodrama.
Si tenim en compte les imatges que hem vist
(encara no hem emprés la sèrie sencera) es tracta d’una ambientació impecable,
una fotografia ben cuidada i d’una qualitat estètica que és marca de la casa
del sr. Haynes.... però més ‘realista’ o amb més intenció de ‘realisme
social’que anteriors treballs d’aquest director. Mildred Pierce s'ha emportat premis als Emmy i als Globus d'Or, sobretot, per la convincent feina de la sra. Winslet.
Sèrie pescada!!
4 comentaris:
Aquesta la tinc a la llista! Ja em diràs què et sembla quan l'hagis vista!
Doncs de moment, benvolguda Polita, n'he vist els primers 30 minuts (la son ens pot ... :( i tenien molt bona pinta ... a veure quan ens hi posem, per sort només són 5 capítols, que vistos així semblen més assequivbles :P
Ahir vaig veure Drive... molt i molt bé, eh? romàntica, dura, contundents però amb un aire màgic i una música ESPECTACULAR... molt rebé!
"Drive" és moooolt maca!!! M'alegro que t'hagi agradat!!! A mi ella em va enamorar, la vaig trobar molt dolça! I ell també em va enamorar, clar. :-)
Tot i la violencia explicita la vaig trobar molt romantica....
Publica un comentari a l'entrada