Avui mateix comença un dels festivals més interessants de Barcelona: El D'A o Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Aquest any és la seva sisena edició i ja està més que consolidat tenint en compte la varietat d'espais i la programació que ens ofereix.
Fins a l'01 de maig per les pantalles del Cinema Aribau (sala 1 i 2), el CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de l'SGAE s'hi projectaran films de 23 päisos del millor cinema d'autor contemporani de fora i d'aquí. Hi podrem veure més de 70 films repartits en 7 seccions:
- Direccions: el milloret de cada casa, amb treballs de Guy Maddin, Juan Cavestany, Hong Sang-Soo, Alexander Sokurov, Terence Davies, Arnaud Desplechin o Brillante Mendoza...
- Talents: és la secció competitiva del festival amb flms de Tobias Nölle, Rachel Lang, Joao Nicolau, Mauro Herce o Gan Bi
- Talents (fora de competició) amb films de Louis Garrel o Gabriel Ripstein
- Transicions: Films que han passat amb èxit per altres festivals, aquí trobarem els darrers treballs de Norberto Ramos del Val, Carles Torras, Ryusuke Hamaguchi, Nabil Ayouch, Hugo Vieira da Silva o Gabriel Mascaro, per exemple.
- Retrospectiva de Sharunas Bartas (director lituà) amb 10 dels seus films més representatius
- Tribut a Andrzej Zulawski: homenatge al recentment desparegut director tot projectant el seu darrer film: Cosmos, vist a Sitges 2015.
- Sessions especials: cinema familiar, maratons i d'altres 'peces' que escapen de les sessions anteriors, aquí podem trobar films de Thom Andersen o Alex Sardà.
La inaguració Cegados por el sol (de LucaGuadagnino) compta amb la presència de Tilda Swinton, Ralph Fiennes, Dakota Johnson i Matthias Schoenaerts. I la Cloenda a càrrec de La Propera Pell d'Isaki Lacuesa i Isa Campo.
Davant del maremàgnum de títols i noms propis el mateix director del Festival -Carlos R. Ríos- tot i que reconeix que fa de mal dir, ressalta les 8 propostes imprescindibles del D'A-2016: Kaili Blues (de Gan Bi), Happy Hour (de Riysuke Hamaguchi), L'ombre des Femmes (de Philippe Garrel), Les deux amis (Louis Garrel), Te prometo anarquía (de Julio Hernández Cordón), Demon (de Marcin Wrona), Lily Lane (de Bence Fliegauf) i Posto avanzado do progreso (d'Hugo Vieira da Silva)
Vinga, nois i noies, se'ns gira feina!!
DACRÍFILIA // ELIFÍLIA // HERBOFÍLIA // EROTOFONOFÍLIA // FAL·LOFÍLIA // ASFIXIOFÍLIA // ANISONOGÀMIA // MERINTOFÍLIA // AGORAFÍLIA // COITOLÀLIA // CLASTOMANIA // OLFACTOFÍLIA // TRIOLISME // AUTONEPIOFÍLIA // AVISODOMIA // AXIL·LISME // BOTULINÒNIA // CIPRIÈUNIA // DISMORFOFÍLIA //LACTAFÍLIA // CLISMAFÍLIA // DENDROFÍLIA // POGONOFÍLIA 
El sr. Macari Gómez, Mac per a abreujar, és un artista de 90 anys i que és famòs pels seus cartells de cinema. Porta més de XX anys treballant i encara ara, a la seva edat, continua rebent encàrrecs. El sr. Mac porta més 3.000 cartells cinematogràfica. El darrer? posar imatge a Voyeur del director Marc Recuenco. El seu sistema de treball és ben fàcil, reb una sinopsis del film en qüestió, revisa les fotos dels personatges principals del film.
Nascut a Reus, viu a Olessa de Montserrat des de fa més de trenta anys. De ben petit va mostrar habilitats en el dibuix que va saber aplicar al treball publicitari, mal pagat i massa pressionat, ben aviat es va establir pel seu compte. Va ser l'encarregat de realitzar els cartells de l'epoca daurada dels cinema, treballant per les grans majors maericanes com Paramount, Universal, Metro-Goldwyn-Mayer, United Artis, Fox.... Totes les distribuidores se'l rifaven. La mateixa Sara Montiel va arribar a dir d'ell que si hagués nascut a EEUU hagués aconseguit algun Oscar. El mismíssim sr. George Lucas va quedar encantat amb la feina del sr. Mac per al cartell d'American Graffiti i li va encarregar el disseny per a la trilogia d'Star Wars... però les presses amb l'estrena de la primera part provocà que el disseny es quedés en terreny USA. 
La Comisión Nacional del Mercado de la Competencia ha sugerido al Ministerio de Industria cambiar la norma que dicta que las cabinas telefónicas son parte del servicio universal de telefonía. Si el ministerio accediese, en poco tiempo desaparecerían las que aún quedan en las calles, que son una ínfima parta de las que había hace diez o quince años. Mantenerlas es costoso, y absurdo si no las utilizan más que los vándalos para destrozarlas, los amantes de metal ajeno para arrancar los cables y los que, a falta de un lavabo público, mean ahí para no hacerlo en la calle.
Ja ho diuen que "nadie es profeta en su tierra" i el sr. Jaume Plensa ha de veure com les seves espectaculars escultures es planten per països de tot el món... menys en el seu. De forma temporal, això serà solucionat ja que des d'ahir i fins al 18 de setembre s'han instal·lat al Palau de la Música (Barcelona) 4 escultures de l'artista.
L'amiga Zoraida Rosselló me l'ha donat a conèixer, EnFemme és un documental en creació que ens demana col·laboració mitjançant Verkami. 
Les històries dels seus films no són convencionals i en ells s'hi barregen romanticisme, misteri i comèdia i, sobretot, metratges excessius: un dels seus primers films -Out 1- dura 13 hores i una versió reduïda de 4 hores i mitja. 
Llegint el Pons's blog (gran el Pons!) em va donar la idea d'incloure totes les pel·lícules que tinc en el portal FilmAffinity, eina de referència per a conèixer les valoracions dels films a l'hora de decidir quina peli toca cada setmana en el cinema però de la que encara no era usuari registrat.
