SITGES #3: AIXO HA ESTAT SITGES 2017!

Aquest any era una edició especial, festa grossa! el Festival arribava als 50 anys i l'efemèride s'ha notat... i molt! s'ha notat en el nombre de convidats (llarga llista), en les activitats especials (no vistes en altres edicions), en el nombre de projeccions i en el nombre de públic. Tot ha estat a lo grande! (que no sempre vol dir millor... :( ).

Per començar, una de les crítiques que fa anys que reb el Festival de Sitges és que es tracta d'un 'festival container', és a dir, que té pocs miraments a l'hora de programar i on hi cap tot; això pot transmetre poc criteri seleccionador i pot fer baixar la qualitat de les propostes. Un festival on es busca més fer rècord amb la venda d'entrades any rera any que oferir una programació excel·lent. Aquesta any hi ha hagut més acreditacions que mai i quan faltaven 4 dies per acabar el Festival ja s'havien venut un 10% més d'entrades que l'any anterior. De fet, l'alcade de Sitges, ha manifestat el neguit per estar arribant al sostre de la capacitat d'una població que està desbordada de visitants els dies de Festival; el senyor patia per una possible mort d'èxit. 

El sitges 2017 ha tingut lloc del 05 al 15 d'octubre, 10 dies de festival en el que les novetats principals han estat: el Premis Samsung Cocoon per a films de Realitat Virtual, més exposicions en diferents espais de Sitges (incloent la retrospectiva inaugurada a la Filmoteca fa uns mesos) i la Gala Cloenda (paral·lela a l'habitual de l'Auditori) amb l'actuació de la Fura dels Baus al passeig marítim i oberta al públic per a celebrar els 50 aniversari del Festival, amb el passeig d'un goril·la gegant.

Com cada any, no va faltar la Sitges Film Hub, el punt de trobada de professionals del sector amb diferents sessions de treball i xerrades.

Però allò definitori del Sitges 2017 ha estat l'enoooorme llista de convidats: Guillermo del Toro, William Friedkin, Santiago Segura, Susan Sarandon, Jaume Balagueró, Robert Englund, Alexander Aja, Johnnie To, Alex de la Iglesia, Dario Argento, Vince Vaughn, Udo Kier, Leticia Dolera, Aura Garrido, Eduard Fernández, Juan Echanove, Alejandra Jimenez, Carlos Bardem, Emma Suárez, Frank Langella, Kiyoshi Kurosawa, Takeshi Miike... Alguns d'ells van rebre premis honorífics, com el dedicat a Vincent Price, que va recollir la seva filla: Victoria Price

Vam poder gaudir de la primera sèrie amb VR 370º: Campfire Creepers, d'Alexander Aja amb Robert Englund.

Ciutadà K hi va anar acreditat de premsa i va poder veure 35 pelis de les que destaco positivament: November, Birgsby, Dave made a maze, The lodgers, A day, What happened to Monday?, Black Hollow Cage, Killing ground Saluyt-7, The Ritual, Les affamées i Errementari...  I negativament: Downrange, Laissez bronzer les cadavres, The maus i Caniba.

Les tendències d'aquest any es concreten en més presència en les direccions femenines, un cert component social en alguns títols i moltes pelis que l'acció es desenvolupa en un bosc (sí, molts boscs aquest any). 

Pel que respecta als principals premis, la millor pel·lícula fou per a Jupiter's Moon de Kornel Munduczo (que, casualitats de la vida, en aquest Festival se li ha entregat el premi Màquina del Temps), així com als millors efectes especials: la història d'un refugiat que, de cop, té la capacitat de levitar... fantàstic amb tocs de cinema social. Revenge, la història d'una venjança d'una dona que ha patit abús sexual, premiada a la millor direcció i direcció novell (Coralie Fargeat). Thelma premi Especial del Jurat i i millor guió. Ghost story, premi a la millor fotografia, per a una història de fantasma amb llençol banc, com els de tota la vida.

La valoració d'aquesta edició del director del Festival (Angel Sala) ha anat en la línia de remarcar el nombre de visitants: 200.000, les 66.000 entrades venudes (a 4 dies d'acabar el festival), l'any passat foren 61.000;  i al fet que el Festival de Sitges dóna una segona oportunitat a films que són menystinguts en altres festivals de cinema com Cannes o Berlin i que aquí, no només són aplaudits sinó que poden arribar a guanyar premis (com succeí l'any passat amb The Neon demon)

I l'any vinent, el Festival de Sitges 2018, tindrà com a leitmotiv els 50 anys de 2001: una odisea en el espacio.

Ja esperem el Sitges 2018 !!!