Estàs de confinament i el ritme de visionat de peli i sèries s'ha multiplicat per 5. Ja portes la meitat de 'coses' que vas veure durant tot l'any passat i estem acabant el mes d'abril. Així doncs, en algun moment, et deixes portar pel suggeriment de la plataforma de turno.... i així vaig topar amb Tales from the loop: Amazon Prime Video em deia que aquesta sèrie de només 8 capítols de ciència-ficció em podria agradar. I vaja si l'ha encertat, l'amic Prime!.
Es tracta d'una sèrie de producció pròpia i es basa en l'obra de l'escriptor Simon Stalenhag. Sembla una sèrie antològica però no ho és, cada capítol es centra en algun personatge d'una comunitat que viu al voltant d'una fàbrica, soterrada i, suposadament, amb uns poders misteriosos subterranis que provoquen situacions imprevistes: el 'The Loop' (del títol). Estem en un entorn aparentment futurista (on conviuen cyborgs, robots i intel·ligència artificial) però el vestuari i mobiliari de les cases és totalment vintage, aire anys '50 del segle passat, en alguns moments dels '80... una mena de 'limbo' on el toca-discos és el rei.
Com ens comportem davant d'allò desconegut, qui som, com encarem la Mort, com gaudim la Vida, què significa l'Amor i el desAmor, com viure amb l'incertesa de la Vida. Ens trobem en la vessant filòsofica de la ciència-ficció que aprofita elements extraordinaris per a parlar-nos d'allò més ordinari. La força misteriosa que s'amaga en el subsól és una excusa, un autèntic McGuffin per a parlar-nos de la soledat, del pas del temps, del fràgils que som i del feliços/es que podem arribar a ser. Al llarg dels 8 capítols ens parlen de les inseguretats de l'adolescència, del pes i l'herència de la família, d'assumir que som caducs,....
El shorunner que hi ha darrera és el sr. Nathaniel Halpern (de 'Legion', per exemple). 'Tales from the loop' és impecable a nivell visual i potent a nivell conceptual. Amb directors/es de l'alçada de Mark Romanek, Jodie Foster, Andrew Stanton o Ti Wats. Amb la música minimalista i emotiva del mestre Philip Glass i Paul Leonard-Morgan.
Una poètica proposta que ens transmet nostàlgia, tristor, que ens parla de l'amistat, de la lleialtat, de la soledat o de l'amor fratern. Hi veiem ressons a The Twilight Zone o Dark però amb una personalitat pròpia. Cert que molts diran que els 50 minuts per capítol són excessius o que el ritme podria ser més ràpid ... però no estem davant d'un Transformers, amics i amigues, estem davant d'un producte que en deixar de veure'l les imatges i les idees et ressonen durant dies ... I què caram! tenim temps de sobra, no? doncs no ens queixem tant, leñe! i deixeu-vos portar pel loop ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada