dimarts, 15 de setembre del 2020

SITGES 2020 #2: TOT A PUNT !!


MALNAZIDOS inaugurará la 53ª edición del Festival de Sitges | La Cabecita
El que semblava impossible fa uns mesos sembla que serà realitat: tindrem Festival de Sitges 2020. Amb reduccions, limitacions, protocols i canvis però aquest any també tindrem una edició d'un dels millors festivals del món mundial.

La 53 ena. edició del festival tindrà lloc del 08 al 18 d'octubre i arriba en format híbrid: presencial i on line (mitjançant una plataforma pròpia). El Ciutadà K torna a estar acreditat (no us sé dir, encara, si en modalitat presencial o on line) així que ja estem preparats per a devorar el millor cinema fantàstic que s'està fent pel món. 

Ja sabíem el leitmotiv del festival: el centenari de El Gabinete del Doctor Galigari (Robert Weine, 1920), considerat un dels films fundacionals del gènere fantàstic. 

També coneixíem el film d'inauguració, l'espanyola: Malnazidos (en el que es combina Guerra Espanyola del 36 i zombies) i una llista de primers títols que es van donar a conèixer fa unes setmanes.

Fa poc hem sabut que el film de cloenda serà El hombre elefante, celebrant els 40 anys de la seva estrena, projectant-la en 4K i fent-ho coincidir amb el premi honorífic al seu director, el mestre David Lynch, que ja han afirmat que no podrà recollir-lo en persona. 


Un dels trets d'aquesta edició és més presència de films dirigits per dona i més films de la península (intentant evitar desplaçament internacionals i garantint, així, presència de convidats/des).

Títols confirmats: Peninsula (la seqüela de Train to Busan), Relic (debut de Natalie Erika James i sopresa en el passat festival de Sundance), The Show (de Mitch Jenkins escrita pel referent del còmic Alan Moore), The Sputnik (film rus que combina aventura espacial i alienígenes), Archive (opera primera de Gavin Rothery sobre l'intel·ligència artificial), Fried Barry (de Ryan Kruger sobre un antiheroi drogaddicte abduït pels extraterrestres), Comrade Darkulich (de Mark Bodzsar, una hongaresa de vampirs), Possessor (de Brandon Cronenberg, sobre invasió de cossos barrejat amb tecnologia); Wendy (de Benh Zeitlin, sobre una estranya illa on la gent no envelleix); Baby (la nova proposta de l'enyorat Juanma Bajo Ulloa); Mandibules (la nova marcianada del mestre Quentin Dupieux amb una història sobre mosques gegants); Save yourselves (d'Alex Fischer i Eleanor Wilson amb una comèdia sobre una parella de Nova York que marxa al bosc per a fugir de la tecnologia i, desconnectats, es perden una invasió alienígena a la resta del món); Archenemy (la nova Adam Egyt Mortimer, el director de Daniel isn't real, sobre un heroi d'una altre dimensió que cau a la Terra).

A les seccions Noves Visions i Panorama, que recullen propostes que escapen del gènere fantàstic més pur, hi trobem: Last Words (de Jonathan Nossiter en la que la Terra s'ha convertit en un gran desert); Un efecto óptico (amb Pepon Nieto i Carmen Machi sobre una parella que va a Nova York de viatge i quan arriben veuen que es tracta d'una altra ciutat); The Stylist (de Jill Gevargizian, sobre un perruquer que talla més 'coses' que els cabells); Vicious Fun (de Cody Calahan, sobre una grup de teràpia d'assassins en sèrie).

A la  secció Seven Chances, 7 films de difícil visionat en circuits comercials. escollits per l'Associació de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) hi trobarem: Host (la sensació de l'any dirigida per Rob Savage sobre una sessió d'espiritisme en videotrucada rodada en confinament); El Huerto del frances (revisió d'un film de Paul Naschy de 1978); Manos torpes (de Rafael Romero Marchent de 1970); A meia-noite levarei sua alma (clàssic de José Mojica Marins de 1964); Viy (de Konstantin Yershov de 1967, considerada la primera peli de terror produïda a la Unió Soviètica); Spookies (d'Eugenie Joseph, Thomas Doran i Brendan Faulkner de 1986); Citizen K (de Yves Montmayeur, documental sobre la figura de Takashi Kitano)

La representació català ve de la mà de la ja esmentada Malnazidos (de Javier Ruiz  Caldera), de No matarás (el nou treball de David Victori amb Mario Casas de protagonista) i de La vampira de Barcelona (del veterà Lluís Danés i amb un repartiment de luxes).

El fantàstic iberoamericà estarà representat per Inmortal (de Fernando Spiner, una drama que explora els límits entre la vida i la mort), Los que vuelven (un thriller amb un alt nivell visual) i Historia de lo oculto (de Cristian Ponce amb un film de terror en blanc i negre que tracta la corrupció i la conspiració).

En relació als clàssics i les grans figures del cinema, destacable la revisita a Total Recall (Desafío total) de Paul Verhoeven, per celebrar el seu 30è. aniversari i que podrem gaudir en 4K; La Guerra de las Galaxias: Episodio V: El Imperio Contraataca (d'Irvin Kershner) i Flash Gordon (Mike Hodges) ambdues per a celebrar el 40è. aniversari;  homenatge a Kubrick amb el documental Kubrick by Kubrick (de Gregory Monro) que aporta nou material inèdit sobre la filosofia de vida d'aquest director; homenatge a Bruce Lee amb el documental Be Water (de Bao Nguyen), en el que es repassa la vida d'aquest llegendari actor de curta vida.

La secció Brigadoon, la més trash del festival, tindrà una forta presència del cinema llatinoamericà amb títols com: Al morir la matinée (de Maximiliano Contenti) un giallo en clares influències d'Angustia de Bigas Luna; Cabrito (de Luciano de Azevedo) un malson de terror pur; Bava Puzzle de Lamberto Bava, un documental sobre el pare del director: el mestre Mario Bava. 

El premi Nosferatu serà per a Manuel de Blas (un mític del cinema fantàstic estatal, encara en actiu).

Tot i la pandèmia tindrà lloc un Sitges Film Hub, punt de trobada amb l'indústria amb activitats presencials i on line. En aquest apartat s'inclou el Producers Meet Producers, un programa de mentoring per a joves productors/es.

Per a posar a prova la plataforma que farà de continent a la vessant on line del festival del 28 al 30 d'agost va tenir lloc el Sitges Summer Edition. La Shift72 és una plataforma solvent utilitzat per altres festivlas internacionals com el d'Austin o Cannes. En aquesta edició de 'butxaca'  s'han recuperats films d'anys anteriors.

Com veieu, tot i la raresa d'aquest any -que podria ser la sinopsis de qualsevol de les pel·lícules que es programen cada any- el Festival de Sitges 2020 arriba en plena forma !!