L'ULTIMO UOMO CHE DIPINSE IL CINEMA (2020, Walter Bencini)
Documental sobre la trajectòria professional de Renato Casaro, l'il·lustrador més important del cartellisme per al cinema. Una d'aquelles professions que, en època de photoshop, ha caigut en l'oblit. El sr. Casaro, encara en actiu, visqué la seva època daurada a la dècada dels '70 i '80, seus són els preciosos castells pintats a mà de La Historia interminable, Rambo, la saga Phantasma, Cotton Club, El último emperador, El cielo protector o la saga Pesadilla en Elm Street... un documental imprescindible per a interessats en la Història del Cinema i, sobretot, per a qualsevol membre del gremi de la il·lustració. El film ens ofereix un repàs per les darreres 4 dècades de Cinema, sobretot a Itàlia. Puntuació: 8
THE QUIET REVOLUTION: STATE, SOCIETY AND THE CANADIAN HORROR FILMS (2020, Philipp Escott & Xavier Mendik)
Interessant documental l'impacte del cinema canadenc en el gènere de terror. Repàs dels darrers 40 anys de la Història del cinema d'aquest país. Que si la sexplotation i el cinema del Quebec dels '60 i '70, fent èmfasi en mr. Cronenberg, el pas del cinema sobre sexe al cinema de terror, que si les ajudes del govern, que si la creació del Centre de Cinema Canadenc (amb Norman Jewison al capdavant), i l'arribada dels contemporanis com Vincenzo Natali o Mary Harron i les recentes Gigi Saul Guerrero i Nyla Innuksuk... que han utilitzat el cinema de gènere per a tractar temes socials i fer-ne denúncia. Tot per a dir-nos que, silenciosament, el cinema de terror canadenc s'ha guanyat un lloc imprescindible en la Història del Cinema de Terror; de fet, en la programació d'enguany, molts dels films provenen d'aquest país. Interessant documental!.
Puntuació: 8,5
LA COSMETICA DEL ENEMIGO (2020, Kike Maíllo)
Després de 'Eva' i 'Toro' arriba el tercer llargmetratge de Kike Maíllo i la seva primera produccció internacional. Adaptant la reconeguda novel·la d’Amélie Nothomb, 'Cosmétique de l’ennemi'. Un arquitecte per un avió per culpa d'una jove desconeguda; el que comença com una conversa intrascendent entre dos desconeguts anirà derivant cap una relació cada cop més negativa, fosca, agressiva... potser no són tan desconeguts? Film àgil, ràpid, que va augmentant el ritme a mida que avança el metratge fins a una resolució a l'alçada. Film que ens parla del que som, del què volem ser i d'allò que volem amagar que som. M'ha fet pensar en 'El nostre pitjor enemic' de l'amic Jesús M.Tibau. Recomanable! Puntuació: 8
COSMOGONIE (2020, Vincent Paronnaud)
Actualització del conte de la Caputxeta vermella dirigit per un col.laborador habitual de la Satrapi, Vinvent Paronnaud. Comença com un survival en tota regla, amb un psicòpata perseguidor, peró te tocs de rape&revenge...amb toc filosòfic per explicar el món (d'aquí el títol i que ella es digii Eve) però aquest missatge desapareix ràpidament entre persecucions, talls, cops i sang. Tot amb un bon ritme que desemboca caps un nivell intens de salvatgisme. Entrentinguda peró reiterativa i passada de voltes. No m'ha convençut... Puntuació: 6
IMPETIGORE (2019, Joko Anwar)
Entrem en la cinematografia indonesia amb una història d'esperits, fantasmes i malediccions. Una jove torna a l'aldea dels seus avantpassats i descobreix que está afectada per una maledicció molt xunga. Els ensurts, la sang i les persecucions es posen en marxa. Atmosfera inquietant i molt cuidada fotografia. Un pél retòrica (ens van explicant tot el que passa, com si no ho estiguéssim veient), algunes interpretacions fluixegen peró té el valor etnográfic de descobrir realitats diferents a la nostra. Puntuació: 7
KANDISHA (2020, Julien Maury & Alexandre Bustillo)
Nova proposta de gènere del tremendo tàndem Maury & Bustillo que tant patiment ens han donat en films com "A l'interieur' o 'Livide'. Aquí emprenen un personatge de la cultura popular marroquina: Aicha Kandisha, meitat dona-meitat dimoni que es dedica a matar homes si se la invoca. Una mena de Candyman o Bitelchús en versió árab. Una jove la invoca i comença el festival de morts masculines, a quina més sanguinolenta i salvatge. Més convencional que altres propostes d'aquests directors i amb molta menys mala baba, té mèrit com ens mostra l'actual cultura juvenil de l'extrarradi de gran ciutat: a ritme de trap i entorn graffitero, hi ressalta el 'power woman'. Si no fos d'aquests directors li posaria més bona nota... Puntuació: 7
SAINT-NARCISSE (2020, Bruce LaBruce) Deconstrucció del mite de Narciso del rei del cinema queer canadenc: Bruce LaBruce. Estètica homoeròtica i truculent argument de dos bessons separats al nèixer i que es retroben després. Joc de miralls i autoatraccions, história de venjances i redempcions en un acurada recreació dels anys '70. El director manté el mateix estil de serie B que el caracteritza peró estem davant d'un film més subtil. Sensual, intens i divertit. Puntuació: 7,5
12 HOUR SHIFT (2020, Brea Grant)
Divertíssima comèdia negra amb lleugers tocs de musical que succeeix en un torn d'infermeres d'un hospital. Una infermera ben misàntropa té muntat un servei d'entrega d'òrgans il.legal aprofiant el lloc on treballa. Ronyons, fetges, sang i molta diversió a base de negligències i morts equivocades. Ha estat un film sopresa d'aquest festival. Puntuació: 8,5
TIN CAN (2020, Seth A. Smith)
Distopia amb un virus que está aniquilant la població (us sona?) i un equip d'investigadors/es que treballen per trobar la cura. En el Festival de Sitges sempre hi ha una peli que provoca cert neguit i malestar físic... aquest any ha estat aquesta. Peli de sondes, viscositats, mucositats, intubacions i claustrofòbia. Un ben facturat film amb idees formals i artístiques arriscades. Ressons de 'Cube' i, fins i tot, 'El Hoyo' peró amb més carnalitat. Interessant la història personal paral.lela a base de flashbacks. Seth A. Smith és un senyor a tenir en compte, ja ens va sorprendre fa 2 anys a Sitges amb 'The Crescent'. A 'Tin Can' no només dirigeix, sinó que també edita, posa BSO i els efectes: un noi polivalent! Puntuació: 8,5
BOYS FROM COUNTY HELL (2020, Chris Baugh)
Film que ens arriba d'Irlanda, on diuen que Bram Stoker va idear Drácula. El director Chris Baugh, al 2013, va fer un curtmetratge d'aquesta mateixa història i aquest any l'ha traslladat al llarg. Sembla ser que el sr. Stoker es va basar amb una història local irlandesa per a elaborar el mite de Drácula... la llegenda original parla d"un ésser diabòlic que s'alimenta de sang, menys senyorito que el d'Stoker i que viu enterrat...si no el despertes... i com us podia imaginar: el desperten. Una mena de 'Café irlandés' vampíric. Agil, divertida, de bon ritme. No està mal !! . Puntuació: 7
76 HORROR BOOKSTORE (2020, VVAA)
Mini-serie de 4 capítols o llargmetratge antològic amb 4 històries independents realitzat a Taiwan. Un edifici amb monstre afamat de sang, un món on no hi ha menjar, una acampada de joves amb visita de fantasma i una jove que no vol tenir fills traumatitzada pel suïcidi de son pare. 4 históries de terror que no aporten res innovador peró ens ofereixen una bona ració de la por tal i com l'entenen pel món asiátic. Puntuació: 7
PENINSULA (2020, Yeon Sang-ho)
Continuació de l'espectacular 'Train to Busan', mantenint director: Yeon Sang-ho, de Corea del Sud. La història ens situa 4 anys després dels fets de la primerai el seu esqueix 'Seoul Station' (d'animació).L'infecció està concentrada a Corea i els pocs supervivents han après a sobreviure com poden. Es tracta d'unfilm d'acció, amb una arrencada sòlida que no decau. Ben facturada amb una recreació de Busan apocalípticament zombie brillant. Tot i que inferior a la primera no n'hi ha com per linxar-la com ho han fet, la història l'han portat cap un terreny 'Mad Max' i els zombies són un context amenzant constant. Continua impressionant la velocitat espasmòdica i convulsionant, el salvatgisme d'aquests zombies allunyats dels zombies romerians occidentals. He disfrutat i m'he emocionat. Puntació: 8
HONEYDEW (2020, Deveraux Milburn)
Pensava que la pitjor pel·lícula del Sitges'20 ja l'havia passat amb 'Fried Barry', però no, encara havia d'arribar 'Honeydew'. Una parella de campistes que arriben a un entorn rural i acampen en el lloc inadequat. Claaaaaro, se'ls trenca el cotxe i una vella els acull... i la xifladura es posa en marxa!! canibalismes, tortures i personatges bizarros. El problema no és la història que l'hem vist molts cops, el problema és la 'forma': sense ritme, pantalla partida en diagonal perquè sí (?!) i BSO matxacona i sense cap vincle amb la història. Un sinsentido! . Puntuació: 3
POSSESSOR (2020, Bradon Cronenberg)
Peli número 30 i la penúltima del 'meu Sitges2020' per a la guanyador del festival d'enguany. En el segon film del director Brandon Cronenberg, l'ha encertat. La comparació amb son pare és inevitable: la mateixa passió per la violència intensa i l'amor per la hi-tech. Com un mena d' 'ExistenZ', el fill del mestre Cronenberg ens planteja una història d'intercanvi de cossos/identitats per aconseguir eliminar determinats objectius (o sigui, persones). Una agent especialment capacitada té problemes en la seva darrera missió... violència intensa, càrrega sexual, confussió d'identitats i més violència. Un film punyent, incòmode, visceral i lúcid. Uns premis a Millor Pel·lícula i Millor Direcció més que merescuts. Bravo, Cronenberg junior! N'esperem grans coses de tu... Puntuació: 9
THE ELEPHANT MAN (1980, David Lynch)
Perfecta manera d'acabar el Sitges'20, amb una clàssic contemporani aprofitant que fa 40 anys que es va estrenar i detectar que ha sabut envellir fenomenalment bé. Era el segon llargmetratge del mestre Lynch (només havia estrenat 'Eraserhead') i ja véiem alguns dels seus elements característics, com per exemple: tractament especial del so, aspectes onírics (surrealistes) i elements industrials. Tenint el Festival de Sitges 2020 al Dr. Caligari com a leitmotiv, projectar com a cloenda la peli més expressionista del sr. Lynch ha estat un encert. Blanc i negre impecable i interpretacions memorables d'Anthony Hopkins i John Hurt. Peli amb un missatge encara vigent: respectar la diferència, acceptar la diversitat i onejar la bandera de la Humanitat. Puntuació: 9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada