'Modern Times' (1936) és una altra peça clàssica i popular de l'obra del sr. Charles Chaplin.
Es resisteix a entrar en el sonor, i tot i que hi ha banda sonora amb sorolls d'objectes i entorn les úniques veus humanes que escoltem en el film representa l'autoritat o les màquines que marquen allò què s'ha de fer. En el següent film, El Gran Dictador (1940), el sr. Chaplin ja entrarà de ple en el cinema sonor.
En aquest cas, el rodamón Charlot el trobem treballant en una fàbrica, en una cadena de muntatge amb una deshumanització que se'ns mostra només començada la pel·lícula i és una de les descripcions de l'impactes laboral damunt de l'individu més brillants de la Història del Cinema. La part social i crítica sempre està present en els films de Chaplin, encara que sigui tractat amb humor... Durant els anys 1931 i 1932 el sr Chaplin va fer una gira mundial i se'n va adonar dels estralls que el crack del '29 havia fet en tot el món. Tres qüestions el van preocupar especialment: l'atur, l'exagerat ús de les màquines en el món laboral i el taylorisme i fordisme com a sistema d'organització en les empreses. D'aquestes reflexions sorgeix 'Temps moderns'.
Temps Moderns és una crítica contundent sobre el capitalisme i com estem dominats per infinitats de deures que ens allunyen de viure la Vida en plenitud i fent el què realment ens agradaria. No cal ni dir que un cop estrenat el film, el director fou titllat de comunista i revolucionari... però en el film no es detecta cap intent de 'canviar el sistema' sinó de mostrar-nos dues persones que estan 'fora del sistema', esperits lliures que lliuten contra els elements normalitzadors (ell: Charles Chaplin; ella: Paulette Godard). No per atzar, una altra història inclosa en el film té lloc en una presó, com una altre gran espai de deshumanització de la societat actual.
El film -escrit el 1935- ens mostra un circuit tancat de televisió que dóna ordres als treballadors quan encara faltaven molts anys per a que arribés la televisió comercial. Que les pantalles ens governarien ja estava descrit pel sr. Chaplin com si d'una profecia es tractés.
Aquest film significà l'acomiadament definitiu del personatge de Charlot que tanta popularitat havia donat al creador.
Un film que -vist 85 anys després!- té plena vigència pel què respecta a la deshumanització en molts entorns laborals i la precarització del treballador/a en el món actual.
Revisitem Chaplin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada