En la 'primera pel·lícula' de Marilyn a casa nostra no hem optat per la més coneguda, la més pletòrica, la més còmica... sinó que hem optat per la seva darrera pel·lícula acabada: The Misfits (Vidas rebeldes), el darrer film que ens feia entreveure una Monroe dramàtica, una Marilyn seriosa, fugint de l'estereotip de 'rossa tonta' que tants èxits li va donar.
L'escriptor Arthur Miller, fruit arran d'un procès de divorci propi va escriure un relat, amb el títol de 'The Misfits' l'any 1957 i, casat amb l'actriu Marilyn Monroe, va pensar que seria un material per a poder mostrar al públic la versatilitat de l'actriu en papers dramàtics. El guió era un regal per a la seva muller però es va trigar tant en fer-se possible que el matrimoni quan es va començar el rodatge sota la direcció de John Huston estava en crisi i aquell regal fou un regla enverinat ja que s'hi afegí línies de guió on realitat i ficció de la vida de l'actriu es barrejaven. En un moment del film el personatge de l'actriu expressa: "Mi problema es que no me dura la felicidad. Siempre condenada a estar sola desde pequeña" o quan el personatge de Clark Gable diu mirant a la Monroe: "¿Puede un hombre sonreir cuando contempla a la mujer más triste del mundo?".
'Misfits' que es pot traduir com a 'inadaptats' és el nucli dur del film, un seguit de personatges desarrelats, desorientats, ànimes trencades que no tenen un lloc en el món. Es tracta d'un dels films més nostàlgics i tristos del cinema -en forma de western tardorenc- no només pel film mateix sinó per la realitat del mateix: Carl Gable estava malalt en rodà el film i moriria poc després d'acabar la seva part de rodatge (amb 59 anys); Montgomery Clift moriria 5 anys després i Marilyn ho faria l'any següent, un 05/08/1962 amb només 36 anys. Fou, doncs, la darrera pel·lícula del sr. Gable i la sra. Monroe. Un altre detall afegit és que de ben petita -Norma Jean, el nom real de Marilyn Monroe- pensava que el seu pare biològic era Clark Gable del que en tenia una fotografia de la que no se'n separava...
El film tenia una escena en la que Marilyn apareixia despullada però el sr. Huston la va descartar perquè ell també considerava que l'actriu era molt més que un cos bonic, que una cara preciosa.
Un film que ens parla de la soledat, amb un bell blanc i negre; tan bell com trist. Es tracta d'un western, amb forta presència del paisatge, amb la relació entre home i natura i l'aire d'independència que acompanya el seus personatges.
El darrer film de Marilyn Monroe, el darrer film de Clark Gable i una oportunitat de gaudir d'un film clàssic en pantalla gran i en versió original subtitulada. Una meravella que no us podeu perdre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada