EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA104

'VULGIA' DE LA SRA. LAURA GUARCH

 

La falduda Laura Guarch és una artista inquieta, en constant recerca i en la que el paisatge i l'entorn natural juga un paper imprescindible en la seva producció musical. Si fa uns mesos viatjà a les glaceres d'Islàndia per a experimentar amb el so amb una intenció clara de combinar consciència mediambiental, performativitat i paisatges sonors. El seu primer LP discogràfic, publicat l'any passat, Kreödylia ja portava més que implícit aquest component 'natural'. La naturalesa és una personatge més dins l'univers sonor de la sra. Guarch. 

El recent editat projecte de l'artista és 'Vulgia', una peça en la que la seva veu interactua samb els sons recollits en els espais naturals de zones humides de Menorca. A partir d'una residència artística a la Casa d'Artistes de Menorca l'artista va fer la recol·lecció de sons durant el mes de maig passat. Partint dels cants d'ocells migratoris i del seu esperit de supervivència recorrent llargs viatges transcontinenals la porta a contraposar conceptes com 'vulnerabilitat' i 'salvatgia' i entrellaçar aquests cants amb sons 'naturals' com el mar o el vent. 

El proper 12 de novembre serà la presentació de 'Vulgia' a Amposta (a les 19:00 a l'Oficina de Turisme) i estarà emmarcat sota el nom de 'concert col·laboratiu', on es comptarà amb la presència d'altres artistes com el duo Soul Twin, la poeta Mireia Ibáñez o el músic Chris Murphy. 'Vulgia-concert col·laboratiu' serà diferent en cada població on tingui lloc, cada presentació serà diferent i la proposta es descrit per la mateixa Laura Guarch com un viatge en la que poesia, sensibilitat i l'energia positiva es conjugaran per a oferir-nos una experiència sonora única.

Ens agrada la feina de Laura Guarch, seguim la seva trajectòria i gaudim de cada una de les propostes musicals que ens regala ... et seguim!

HAY UN VIEJO CHISTE JUDÍO...

 

Hay un viejo chiste judío que le encantaba a Derrida, en la que un grupo de judíos que está en una sinagoga admite públicamente su nulidad a los ojos de Dios. Primero, una rabino se pone en pie y dice: "Dios mío, sé que no valgo nada. ¡No soy nada!". Cuando ha terminado, un rico hombre de negocios se pone en pie y dice, dándose golpes en el pecho: "Dios mío, yo tampoco valgo nada, siempre obsesionado con la riqueza material. ¡No soy nada!". Tras este espectáculo, un judío pobre, corriente y moliente, se pone en pie y proclama: "Dios mío, no soy nada". El rico hombre de negocios le da una patadita al rabino y le susurra al oído con desdén: "¡Menuda insolencia! ¿Quién es este tío que se atreve a afirmar que él tampoco es nada?".

Slavoj Zizek (2014:63).
Mis chistes, mi filosofía

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIV ): SITGES 2022 (PRIMERA PART)

 

UNICORN WARS (Alberto Vázquez, 2022). No podíem  començar millor el trajecte: la nova peli del sr. Alberto Vázquez és una meravella. Madura, irònica, crestiva, visualment encissadora. Amb ressons de cinema bèlic i clàssics com 'La Chaqueta Metálica', però també ressons de la Bíblia, del Gènesis i de Caim i Abel... i ositos, ositos amorosos que han de ser soldats. Si aquesta és la tònica del Sitges'22 ens esperen grans sessions. Fantástica!! Visca el cinema d'animació !!
Valoració: 9

FUMER FAIT TOUSSER (Quentin Dupieux, 2022). Gaudim de la primera peli del mestre Dupieux a Sitges'22 (enguany ve amb 2). El mateix títol és tota una declaració d'intencions. 'Fumar fa tossir' és una peça més de l'univers delirant, surreal i tronxant del sr. Dupieux. 5 superherois/ïnes al més pur estil 'power rangers' fan un retir al camp per a recuperar la cohesió d'equip... excusa perfecta per a explicar històries de por a quina més boja.  Molt divertida, enginyosa i molt, molt loca.

Hem xalat !

Valoració: 8,5

PIOVE (Paolo Strippoli, 2022). Aquesta ens ve d'Itàlia, d'un director molt jove; i aquesta és la seva segona peli. A 'Piove' el sr. Paolo Strippoli ens parla d'una situació fantástica en un entorn quotidià... un fum surt de les clavegueres i provoca efectes estranys en la gent que el respira.  Aquesta és l'excusa per a parlar de traumes familiars que s'han de 'curar', relacions paterno-filials difícils i de la culpa... una fàbula que d'allò íntim passa a lo col.lectiu en la que alló dramàtic acaba pesant més que allò fantástic. Interessant...
Valoració: 7

ASOMBROSA ELISA (Sadrac González-Perellón, 2022). Dirigida per un jove director madrileny que ja ha passat més cops per Sitges. Aquí ens presenta un film de format quadrat i tocs arties. Emulant Carlos Vermut i el mismíssim Almodóvar el film no pren volada pel munt d'incoheréncies de guió, sacrificat per l'estética i el continent. No ens ha convençut gens.
Valoració: 5

INCROYABLE MAIS VRAI (Quentin Dupieux, 2022). La segona peli del sr. Dupieux a Sitges'22. Ens trobem amb un  nou exercici de creativitat i surrealisme, jugant amb el pes del pas del temps i un passadís secret  en un soterrani amb poders increïbles. Irònica i divertida amb guió excel.lent. El sr. Dupieux no defrauda mai... tot i que ens quedem amb 'Fumer fait tousser'.
Valoració: 7,5

CERDITA (Carlota Pereda, 2022). Acabem la primera jornada #Sitges'22 amb una ració d'horror folk amb revenge. Debut en el llargmetratge de la directora Carlota Pereda amb un curt seu guanyador de varis premis qie tenia el mateix títol. Tocs costumbristes, moments asfixiants, estones simpàtiques amb la Machi i sensació d'història allargada. Aplaudiments a banda per a la seva actriu protagonista: Laura Galan.... Extremadura és la nova Texas.
Valoració: 7

LEVEL 5 (Chris Marker, 1997). Oportunitat de revisitar un clássic del mestre Chris Marker de 1997. 'Level 5' és un documental amb tocs de ficció sobre la batalla d'Okinawa, en terreny japonés, durant la II Guerra Mundial. Amb tocs digitals i estètica de videojoc, el film planteja un anàlisis sobre una batalla força desconeguda a Occident i que va ser una autèntica carnisseria....
Els clàssics molen... tot i matinada
Valoració: 8,5

SOMETHING IN THE DIRT (Moorhead & Benson, 2022). Els seus directors, estan acostumats a petar-nos el cap amb les seves històries on la ciència i les teories més conspiratòries són el plat principal. En aquesta ocasió, també. Dos veïns es coneixen i detecten un fenomen antigravitatori ben curiós.... la qüestió va prenent volada fins que les casualitats i les hipòtesis més flipades es fan realitat. Per trencar-se el cap a tope!!
Valoració: 8

EGO (Hanna Bergholm, 2022). De Finlàndia -ens arriben poques coses de gènere fantástic des d'allà- ens arriba una proposta inquietant. La nena d'una família benestant i aparentment 'perfecta' troba un ou del que en surt una criatura... curiosa. Aires de Lanthimos per a una proposta més sanguinolenta del que es preveïa. Una clara crítica a la pressió que pateixen els fills/es de pares/mares que busquen l'èxit. Interessant!
Valoració: 7,5

LYNCH/OZ (Alexander O. Phillip, 2022). Era una de les pelis més desitjades, per a mi, d'aquest Festival. La nova meravella del sr. Alexandre O. Philippe ens analitza l'imaginari lynchnià partint de 'El Mago de Oz' (1939)  de Victor Fleming. Segons mr. Lynch no hi ha dia que no pensi amb aquesta joia de Dorothy i el gosset Totó. El documental és una declaració d'amor al cinema, en general, amb un final a lo 'Cinema Paradiso' de llagrimeta; i al mestre Lynch, en particular. El sr. Philippe i el sr. Cousins son els Reis indiscutibles del Documental sobre el Cinema.
Una meravella !!
Valoració: 9,5

EMERGENCY DECLARATION (Han Jae-rim, 2021). La primera coreana (del Sud) que veiem. La capacitat  d'aquesta cinematografia per barrejar gèneres és impecable. Gent solvent! I aquesta peli és un bon exemple: tensió en un avió amb atac terrorista a dins. Drama, intensitat, actualitat, suspens, acció i, lleugers tocs, de comèdia... fins i tot, hem plorat (cosa poc habitual en aquest festival). Si es que lo tiene todo!!! 'Estos coreanos son una maravilla'
Valoració: 8

BREAK OF DAWN (Tomoyuki Kurokawa, 2022). Sessió anime amb una història espacial. L'any 2049, un nen descobreix en el seu edifici una intel.ligència artificial de l'espai exterior i que necessita ajuda per a tornar al seu planeta. Massa verborreica... Entretinguda i poc més.
Valoració: 6

WATCHER (Chloe Okuno, 2022). Molt efectiu thriller situat a Bucarest. Una parella jove arriba des de Nova York per la feina d'ell (amb ascendència romanesa) i ella, que passa moltes estones sola, té la sensació que algú la vigila... Les referències a Hitchcock són clares i la tensió ben portada fins al darrer minut la converteixen en un bon film.
Valoració: 7,5

PROJECT WOLF HUNTING (Kim Hong-sun, 2022). Els coreans del sud són la canya, amiguis! La gran majoria de films seus tenen alguna cosa destacable. La d'avui és una orgia de tensió i sang, litres i litres de sang, comenten que s'han utilitzat més de 2,5 tonelades (to-ne-la-des) de sang falsa per a aquesta peli sobre el traslladament de Corea a Filipines, per vaixell, d'un grup de delinqüents molt perillosos... com us podeu imaginar el pla no surt com estava previst ... diversió a tope!!! I ben facturada, això sempre!
Valoració: 8

THE VELVET VAMPIRE (Stephanie Rothman, 1971). La secció 'Seven Chances' són 7 films que l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) trien entre aquelles pelis que no van ser estrenades comercialment. 'The Velvet Vampire' és un film de 1971 dirigida per una dona: Stephanie Rothman, un film que ens parla d'una vampira que viu al desert.. cinema exploitation, de baix pressupost, tocs bizarros, sexis, erotitzats, aire queer i lésbic gens encobert... per tot això i pel fet que ha estat dirigida per una dona té un valor especial. Moltes directores tenen aquest film de referència, com Ana Lily Amirpour i la seva 'Una chica vuelve a casa sola de noche'.... Un film molt de l'època peró interessant
Valoració: 6

RED + THE JEALOUS MIRROR (Astrid Frank, 1976, 1979). Aquest és un d'aquells moments que dignifiquen un festival de cinema. El premi honorífic a Astrid Frank, que ara té 87 anys peró en els '70 fou una de les poques directores de cinema en actiu 🥺. El projecte 'Woman in Fan' vol donar suport i recuperar les dones directores i creadores dins del masculinitzat món del cinema. 'Red' (1976) i 'The jealeous mirror (1979) són dos curts que es donaven per perduts, s'han recuperat, restaurat i hem pogut gaudir en pantalla gran. Dues històries de fantaterror amb tocs eròtics.
Bravo per la sra. Astrid Frank !!

Valoració: 7,5

LA PIEDAD (Eduardo Casanova, 2022). Ovació TREMENDA la que s'ha emportat el sr. Eduardo Casanova aquesta nit a l'Auditori amb el seu segon film. 'La Piedad' té una personalitat abrumadora, magnética, hipnòtica, barroca... amb una Angela Molina immensa. Reflexió sobre el gran poder que té la sobreprotecció i com ens aferra a la zona de confort, ja sigui en forma d'una mare tòxica com en la dictadura d'un país.... portat a l'extrem, a la provocació, al barroquisme; sí, però la brillant tesis allá está...
Estem davant la confirmació d'un Autor en majúscules.
Valoració: 8,5

VESPER (Kristina Buozyte & Bruno Samper, 2022). Distopia en un futur apocalíptic en el que els rics viuen la mar de bé i els pobres sobreviuen (o gairebé ni això). Història sobre un nen que vol canviar la situació... però es que el panorama és tan poc esperançador que vols que es morin tots ràpid per a que deixin de patir. Ens volen explicar i ensenyar tantes coses que al final ens saturen. El disseny de producció és impressionant, això sí, el món que ens presenten és ben creïble.
Valoració: 6

BATTLECRY (Yanakaya, 2022). Peli d'animació japonesa. La seva estètica retro, de finals dels '90, un pél feista i poc acabada, farà enrera a més de dos... però es tracta d'un film facturat bâsicament per una persona, el  sr. Yanakaya, i aquesta és una variable a tenir en compte. Una història d'aires noir, en un Japó futurista i una missió que s'ha de resoldre. Ben explicat.
Valoració: 7

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA103: ESPECIAL SITGES 2022