El passat cap de setmana 3 brigadistes internacionals nord-americans morien: Abe Osheroff (el dissabte) i Abe Smorodin i Ted Belfort (el diumenge).... ells són només 3 dels 3.000 brigadistes internacionals que vingueren dels EEUU per a lluitar contra la sublevació franquista a la guerra espanyola del '36 (em nego a anomenar guerra 'civil' al que fou un brut i 
salvatge cop d'estat a la República)... Els EEUU va trigar fins el 30 de març d'aquest any (!!) en erigir un monument a totes aquelles persones que viatjaren a Espanya per a lluitar en el bàndol republicà... Dels 3.000 només quedaven en vida (abans del divendres) 39, i d'aquests, només 11 pogueren assistir a la inauguració del monument... Han hagut d'esperar 40 anys per a ser reconeguts oficialment... després d'haver dedicat la seva vida a donar a conèixer a la societat el què van fer i per què ho van fer... ja que quan van tornar d'Espanya el govern dels EEUU els titllà de comunistes i anti-capitalistes per haver lluitat per la causa republicana... després de 40 anys ja poden morir tranquils, les seves accions tenen un monument que les recorda... "como si hubieran esperado a ver erigirse aquel monumento antes de partir"(Barbara Celis a Elpais.com 16/04/08)
salvatge cop d'estat a la República)... Els EEUU va trigar fins el 30 de març d'aquest any (!!) en erigir un monument a totes aquelles persones que viatjaren a Espanya per a lluitar en el bàndol republicà... Dels 3.000 només quedaven en vida (abans del divendres) 39, i d'aquests, només 11 pogueren assistir a la inauguració del monument... Han hagut d'esperar 40 anys per a ser reconeguts oficialment... després d'haver dedicat la seva vida a donar a conèixer a la societat el què van fer i per què ho van fer... ja que quan van tornar d'Espanya el govern dels EEUU els titllà de comunistes i anti-capitalistes per haver lluitat per la causa republicana... després de 40 anys ja poden morir tranquils, les seves accions tenen un monument que les recorda... "como si hubieran esperado a ver erigirse aquel monumento antes de partir"(Barbara Celis a Elpais.com 16/04/08) 
Ells formen part dels 30.000 brigadistes internacionals que lluitaren en aquella guerra que, encara ara, no tenim resolta... i penso, que a hores d'ara, no han rebut el reconeixement que es mereixen per part nostra, LA SEVA ACTUACIO ELS DIGNIFICA I ENS HA D'ENCORATJAR!!!
"Fue en España donde los hombres aprendieron que es posible
tener razón y, aún así, sufrir la derrota;
que la fuerza puede vencer al espíritu,
y que hay momentos en que el coraje no tiene recompensa.
Esto es, sin duda, lo que explica por qué tantos hombres en el mundo
consideran el drama español como una tragedia personal"
Albert Camus
Albert Camus
¿qué es para vuestra sangre que canta sin fronteras?
La necesaria muerte os nombra cada día
no importa en que ciudades, campos o carreteras.
De este país, del otro, del grande, del pequeño,
del que apenas el mapa da un color desvaído,
con las mismas raíces que tiene un mismo sueño,
sencillamente anónimos y hablando habéis venido.
No conocéis siquiera ni el color de los muros
que vuestra infranqueable compromiso amuralla.
La tierra que os entierra la defendéis, seguros,
a tiros con la muerte vestida de batalla.
Quedad, así lo quieren los árboles, los llanos,
las mínimas partidas de luz que reanima
un solo sentimiento que el mar sacude: ¡Hermanos!
Madrid con vuestro nombre se agranda y se ilumina.
Rafael Alberti
(...) !Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites, os hacen volver a vuestra patria a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticio de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales, o hacia las acciones industriales, que quieren salvar de todo riesgo.
No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República Española, !volved!...
Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo:
!Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!
No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República Española, !volved!...
Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo:
!Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!
La Pasionaria
(Missatge d’acomiadament dels Brigadistes Internacionals, Novembre 1938)
(Missatge d’acomiadament dels Brigadistes Internacionals, Novembre 1938)
Més informació sobre els Brigadistes Internacionals a:
http://www.brigadasinternacionales.uclm.es/
http://www.brigadasinternacionales.org/
http://www.acer-aver.fr/
I per acabar una mica de música: els Dr.Calypso i el seu videoclip 'Brigadistes Internacionals' la lletra, la música i les imatges per a un sentit homenatge...
(i un gran petó per a l'Eudald que me'ls va 'descobrir') ...
BRIGADISTES INTERNACIONALS
Tu ja saps, no és un conte ni un somni tampoc
La veritat, es ja historia i un trist record
Milers de joves vinguts per a un motiu ben clar
Intentar vèncer l´imperi del terror i la por
Una espurna de llum, per vèncer la foscor (x2)
Voluntat, contra bales i foc dels canons
Aturar, tropes d´infàmia i humiliació
Homes i dones de més de cinquanta origens diferents
tots fent força sota la frase del “no Pasarán”
Del trenta-sis a novembre de l´any trenta-vuit
Brigadistes Internacionals!!
Una espurna de llum, per vèncer la foscor (x2)
Del trenta-sis a novembre de l´any trenta-vuit
a Terol a Belchite, Jarama i el front d´Aragó
i a vora de l´Ebre que hi van deixat la pell
tot aprenent per una futura guerra mundial
Del trenta-sis a novembre de l´any trenta-vuit
Brigadistes Internacionals!!
Vingueren del món amb bona voluntat
txecs i gal.lesos i australians també
egipcis, xipriotes i algerians
s´aplegaren els ianquis amb alegres cubans
de la freda Escandinàvia fins els mexicans
de la Brigada Lincoln a la Thaelmann
tots fent força sota el “No pasarán”
tots fent força sota el “No pasarán”
Una espurna de llum, per vèncer la foscor (x4)
6 comentaris:
temps de reivindicació, aires de revolta...
òbviament, no tenim resolt res! només cal veure la chacón de la catalunya optimista cridant "viva españa! viva el rey!" davant dels soldadets, dona i embarassada, tota ella... i d'això en diuen normalitat, igualtat i no sé quines tonteries més. vomitera, també!
ai, potser en algun moment, en una altra dimensió, ens donaran la raó.
NO PASSARAN!
a mi això de la chacón m'ha trastocat. hi ha moltes dones molt contentes perquè per primer cop tenim ministra de defensa, però, jo, no sé, començaria per disoldre el ministeri de defensa, més que posar-hi una dona al davant, no? no sé, hi ha molta ministra i tal, sí, però els nostres jefes segueixen sent homes, no? per mi això no reflecteix la realitat.
robi, manda firmes! :-P
Ei, ei...a Robi no el pressioneu...ell ...ES HIPPY!!!!
Sí, com ho sentiu i estar estalviant per a comprar-se una 'fragoneta' pintada amb margarites i veure món...
Això de la Chacon...no ho sé jo el que vaig sentir en veure les imatges va ser 'verguenza ajena'...voleu dir que ella se'l creia el paperot que estava fent???
('¡Viva España!¡Viva el Rey!')...brrrr...tinc miedu!!!
bona tarde!
i ara que? si moren els últims supervivents d'aquella lluita per la llibertat, qui ens relatarà les seves històries, les seves il·lusions, les seves vides!
diuen que la història l'escriuen els vencedors, però sabem que no és cert i que la història la fa el poble.
la part més trista de tot això, és que en aquesta epòca en que a tots ens costa mentenir els ideals, és un epòca crucial. de nosaltres depen mantenir l'espelma encesa per recordar a tots aquells que van donar la seva vida per la llibertat, gent anònima en que va venir a lluitar en una terra lluny de casa seva, però a la fi i al cap també era la seva terra. Per això és crucial aquesta epòca. Com tots sabem, el Déu del S.XXI és el $ i la seva doctrina és infalible (només cal veure la situació del Monegros i de l'Ebre, si hi ha pasta cap problema).
m'agrada creure en que, aquelles persones que van lluitar i que lluiten per un món lliure, on tots els sers vius poguem viure en igualtats de condicions, sigui realitat.
se que molts pensem que podriem fer més del que podem, però una cosa la tinc clara, si no puc canviar el món, no deixaré que en canvií a mi i faré el que pugui amb les meves possibiltats.
Ciutada K, està molt bé aquest recordatori, un cop més l'he de felicitar.
per acabar, unes coses:
Robi és el gat?
Que va passar amb la cachonda, perdò Chaconda, aiii! cachon, bé la prenyada de sonrisa (anava dir profident, però no), a donat a llum al congrés.
a les correctores: no em tingueu en compte les faltes, si l'Oliver pot jo tbé ;P
per despedir res millor que:
SALUT COMPANYES I COMPANYS!!!
el robi és hipi!!! robi, que ets hipi?!?! robi simpàtic!
(jo crec que la catalana optimista no se'l creia, el discurs.)
Ei, Xavier... gràcies per la seva visita i el seu sentit i revindicatiu discurs... estic d'acord en tot el que diu i...més!!
El que sí que penso, però, és que la Història (amb majúscules) sí l'escriuen els vencedors i per això passa el que passa, ningú anomena els vençuts i, per desgracia, per molt que el Poble recordi... no queda imprès enlloc... (buf!no ens desmoralitzem!)
Sí, el Robi és el gat robòtic, la mascota d'aquest blog, l'has acaronat?, has fet click al marge superior esquerre?, damunt del logo de Blogger???? és simpàtic i... SÍ!!! ES HIPPY ... SI FOS PER ELL, DESFARIA EL MINISTERI DE DEFENSA, ELS DE TOT EL MÓN.... què guapo que és!!
(La Chacon demana a crits un lloc a les titelles del guinyol!!!)
Publica un comentari a l'entrada