...VIDA Y DESTINO...

Vida y Destino, de Vasili Grossman.... es tracta del darrer llibre que he llegit, 'una de les millors novel·les del segle XX' (10/10/2007 a Culturas, La Vanguardia)... això és diu ràpid, eh?

Comparada per molts i moltes amb Guerra i Pau o el Doctor Zhivago... es tracta d’un ‘libro río’ (com m’agrada aquesta expressió) amb més de 150 personatgs i 1.104 pàgines.... (de butxaca, de butxaca no és, la veritat).

Es va publicar l’any 1960 (l’autor moria l’any 1964 als 58 anys), a l’estat espanyol es publicà per primer cop de la traducció francesa (on vas a parar!) l’any 1985... però hem hagut d’esperar fins l’any passat per a poder gaudir de l’obra traduïda directament del rus (com ha de ser!)(i per als que no sabem rus, la millor opció).

El llibre es situa en un moment cabdal de la història europea, la dels totalitarismes: el nacionalsocialista (l’Alemanya nazi) i l’estalinista (la Unió Soviètica d’Stalin)... pels volts de 1942... penseu que més de 150 personatges donen per a molt:
- l’autor ens situa a l’Stalingrad atacat per l’exèrcit – expansionista- nazi: assitim al patiment de la població atacada, assistim al patiment de l’exèrcit atacant;
- els camps de concentració nazi (hi ha fragments de les càmeres

de gas d’una descripció tan realista, dura i colpidora com necessària per a que no ho oblidi ningú) i els camps de treball i purga soviètics.
- el dia a dia de la vida de la població russa en aquells dies i el dia a dia de l’exèrcit alemany lluny de casa.
- la dinàmica i funcionament de les altes esferes de l’exèrcit rus i de l’exèrcit alemany....

Tot això (que és molt) per a concloure que en una guerra pateix tothom (obvi, però s’ha de dir... perquè hi ha algú que encara no s’ho acaba de creure...) i el totalitarisme –qualsevol- destrueix la llibertat individual. El totalitarisme és un sistema basat en la por i l’angoixa de ser espiat, observat, perseguit... estar constantment sota sospita... en el cas del règim soviètic crearen “Un nuevo tipo de presos políticos: los criminales que no han cometido ningún crimen” (sentiment aquest, que podem veure plasmat en la magnfíca 'LaVida de los Otros' (de Florian Henckel-Donnersmarck). I en el cas del règim nazi: “Compendría vagamente que, bajo el fascismo, al hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta un opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte” (p. 682), buf!.

Acabo amb un fragment llarg però il·lustratiu de com la població local podia participar en la construcció i funcionament dels camps de concentració nazi.... qüestió que –encara ara- ens preguntem:
“Antes del sacrificio del ganado infectado debe adoptarse varias medidas: el transporte, la concentración en puntos adecuados, la instrucción del personal cualificado, la excavación de fosas y zanjas.

La población que colabora con las autoridades para llevar el ganado infectado a los mataderos o para capturar los animales dispersos no lo hace por un odio cerval hacia los terneros y las vacas, sino por instinto de conservación.
Asimismo, en los casos de exterminios masivos de personas la población local no profesa un odio sanguinario contra las mujeres, los ancianos y los niños que van a ser aniquilados. Por ese motivo, la campaña para el exterminio masivo de personas exige una preparación especial. En este caso no basta tan solo con el instinto de conservación: es necesario incitar en la población el odio y la repugnancia”. (...)
La primera mitad del siglo XX será recordado como una época de grandes descubrimientos científicos, revoluciones, grandiosas transformaciones sociales y dos guerras mundiales.
Pero la primera mitad del siglo XX entrará en la historia de la humanidad como la época del exterminio total de enormes extractos de población judía, un exterminio basado en teorías sociales o raciales. Hoy en día se guarda silencio sobre ello con una discreción comprensible.” (pp. 259-261)

Un llibre de lectura necessària, imprescindible... una tasca ineludible....