APUNTS POST-CANNES'08

El diumenge 25 de maig va acabar el Festival de Cannes, i com cada any, allà s’hi mostrà aquelles pel·lícules que seran estrenades (o això esperem) al llarg de l’any. Festival glamurós com pocs, allà desfilen estrelles i directors pel fet de ser vistos, encara que no presentin cap film... El gruix de les pel·lícules del Festival tendeix a ser, majoritàriament, europeu i és una bona ocasió per a conèixer els nous treballs dels millors directors d’Europa....

Aquest any, a jutjar per les cròniques periodístiques que ens van arribar d’allà, podem parlar de satisfaccions i de decepcions....

La majòria de pel·lícules en competició anaven carregades de cinema realista, en molts cops colpidors... es gaudí de:
- El nou treball dels germans Dardenne (Jean-Pierre i Luc) que havent guanyat 2 vegades la Palma d’Or de Cannes, per Rosetta (1999) i l’Enfant (2005), ara tornen amb El silencio de Lorna (2008). Pel·lícula situada, com ja ens tenen acostumats, en ambients marginals amb forta càrrega social i no exempta de duresa.
- El ben aplaudit nou treball de Clint Eastwood que, com afirmà un periodista, ja “només sap fer obres mestres”, The Exchange (El Cambio)(protagonitzada per Angelina Jolie) és una contundent història situada ens els EEUU dels anys ’20.
- El Che (de Steven Soderberg), biopic de 4 hores i mitja que serà estrenada en dos films: Che 1: The Argentine i Che 2: Guerrilla. Soderbergh, que guanyà la Palma d’Or el 1989 amb Sexo, Mentiras y Cintas de Video, ens presenta una realista i molt ben recreada vida del guerriller pop per antonomàsia, amb una gran interpretació del Benicio del Toro.
- Un dels millors directors catalans, reconegut i molt valorat fora (i totalment desconegut pel gran públic d’aquí pel rics de les seves propostes): Albert Serra impactà al públic assistent amb El Cant dels Ocells (parlada en català i hebreu) sobre el viatge dels 3 mags d’Orient a Betlem. El 2004 va presentar Honor de Cavalleria (sobre el Qujote) i Cahiers du Cinema la va considerar una de les millors pel·lícules de l’any.
- Entre los muros, un fals documental de Laurent Cantet (Recursos Humanos y El Empleo del Tiempo). Continua la seva línia de cinema social amb la feina d’un professor d’escola i la presència multicultural a les aules de l’escola pública francesa.

Hi hagué moments de decepció amb el nou treball de Philippd Garrel (La frontiere de l’Aube) o el de Wim Wenders, Palermo Shooting (el que fou guanyador de la Palma d’Or el 1984 per París, Texas)

Una apunt destacable el mereix el debut en la direcció de, fins ara només guionista, Charlie Kaufman, un dels guionistes més originals i trencadors del cinema indie nord-americà, ell signa obres com Cómo ser John Malkovich, Human Nature i El Ladrón de Orquídeas. A Cannes estrenà Synedoche New York que confirmà que com a guionista és millor que com a director.

Pel que respecta als premis el jurat presidit per Sean Penn (acompanyat de la encantadora Natalie entre d'altres) es decantà per la darrer pel·lícula projectada en l’apartat competitiu: Palma d’or per a Entre les murs (Laurent Cantet). Des de 1987 el cinema francès no s’emportava a Palma d’Or
Altres premis: el Gran Premi del Festival: Gomorra (Matteo Garrone), Premi Especial del Jurat (Catherine Deneuve, Clint Eastwood); Millor Actriu: Sandra Corveloni (per Lihna de passe); Millor actor: Benicio del Toro (per Che): Millor director: Nigel Bilge Ceylan per Uç Maymon (Los tres monos)(servidor disfrutà de la preciosa, lenta i silenciosa Lejano).

Personalment, el Ciutadà K esperarà amb ‘candeletes’: el nou treball de l’Eastwood, Soderbergh, Kaufman i Cantet.