dimecres, 19 de novembre del 2008

EL SR. YANG I EL GRAN DRAGON

Avui us explicaré una història que forma part de la Història de la Ciutat de Barcelona (¡toma ya!).

Malauradament, la Història -en majúscules- està escrita pels guanyadors, per les classes dominants... està feta de grans esdeveniments, de situacions excepcionals que han merescut (o no! senzillament, s'han imposat!) formar part de la narrativitat de la Història.

Afortunadament, ja fa dècades que els corrents historiadors més revisionistes han plantejat 'altres' Històries possibles: la dels perdedors, la de les dones, de la vida quotidiana.... no em digueu que aquestes no són més interessants!!! el tema dóna molt de si.... però això 've a cuento' perquè us vull explicar una història 'xina', un 'cuento xino': vale!!!!

La Història del Sr. Yang i El Gran Dragón
Peter Yang va nèixer el 1921 a Pao Chín (Xina).

El sr. Yang és declara taoista i cristià, mestre de qigong i taijichuan....

Entra al seminari quan té 10 anys i aconsegueix ser ordenat sacerdot.

El comunisme impedeix que el cristinanisme fos un pràctica possible a Xina, així que, el sr. Yang el 1947, arriba a Espanya amb una beca del govern, després de passar per Madrid i Valladolid s'instal·la a BCN el 1954 i es llicencia en Medicina i Cirurgia.

Quan aquesta beca s'està acabant amics d'aquí li donen una bona idea... però aquesta idea la descobrirem més tard....

Des de 1965 el sr. Yang oficia la missa de 12h.a la Catedral de Barcelona.
"Al que dice que Dios no existe, le podemos preguntar ‘¿seguro?’
El más ignorante es el que niega las cosas que no sabe". (Peter Yang)

Des del 1979 creà el 'Rincón del Silencio' (encara vigent), on imparteix aquests ensenyaments de qigong i taijichuan i organitza tertúlies i trobades de gran valor, establint punts de trobada entre el món occidental i oriental.

"Más allá hay algo, pero como no sé nada lo llamo dao,
que en chino significa camino. Hay que ser caminante". (Peter Yang)

El sr. Yang i el Gran Dragón.
Aquella bona idea que li donaren els amics del sr. Yang fou obrir un restaurant xinés... l'any 1958 obrí les seves portes al carrer Ciutat, 5. Era el primer restaurant xinés de Barcelona i de Catalunya!!!!! Li posà el nom de Gran Dragón. Amb ell, realitzà actes de caritat donant feina a xinesos sense feina... “Los chinos emigrados apenas tenían dinero para comer. Al principio pedí limosna para ellos; luego se me ocurrió abrir un restaurante”. Un restaurant amb unes 15 taules, aforament per a 60 comensals i una carta amb 100 plats i els famosos 'rollos de primavera'... A finals dels anys '70, però, va tancar les seves portes.... però l'obertura de restaurants xinesos ja era una cosa imparable ...

En aquest món intercultural, transcultural i mestís, ser capaç de posar data de naixement als restaurants xinesos de Catalunya quan n'hi ha milers a tot el país i que podríem arribar a pensar que han existit sempre... són d'aquelles coses fascinants de la Història !!

El sr. Yang és un mestre xinès de 87 anys que encara ens pot esenyar molt...

"Quien no espera nada siempre halla sorpresa. Confíe.
No busque, descubra, eso es suficiente. La vida es un tesoro." (Peter Yang)

...paraula de sr. Yang...
·
[PD: Serà familiar de la Cristina Yang, l'amiga (o no!) de la Meredith Gray???? Investiga, Pats!! I fes el resum!!!]
·

6 comentaris:

pati di fusa ha dit...

m'ha agradat molt el cuento xino, ciutadà! però molt!!! quantes coses s'aprenen aquí, eh? em quedo totes les cites seleccionades i la dada del primer restaurant xino de catalunya. és curiós saber-ho, com curiós és que no ens ho preguntem mai (bé, almenys jo).

BONA TARDA!!!

Anònim ha dit...

Ens ho explicat molt bonic citada.
Si que es curios.
I el primer Japones?
Je,,je.... es broma!!!

Ciutadà K ha dit...

ai, tinc unes lectors molt guapes i afalagadores... merci!!

No em provoqui, senyoreta, que busco informació sobre el primer 'japo', ein???

:P

neska polita ha dit...

"hay que ser caminante". clar que sí.

bon dia a can ciutadà!

Anònim ha dit...

Bona nit ciutàda, vull dir per vos bon dia!

Doncs si que és maca la història, però... alguna de les cites m'atreviria a dir que és de Lao Zi, per cert l'ha llegit? El classic Tao te king és força interessant i ... parlant del mon oriental, un llibre molt recomanable "El llibre del te" de Okakura Kakuzo.

Apa que ara si que marxo de can Ciutadà, on sempre si està com a casa!

Petons

Ciutadà K ha dit...

No, no, no l'hem llegit pas... la meva cultura lectora oriental és minsa, minsa...

Prenc nota de les seves recomanacions...

Ai, gràcies, angelet

:)