divendres, 21 de novembre del 2008

SRA. BJORK

Avui és el seu aniversari... per molts anys, Bjork!!!!

Jo, estic convençut que hi ha gent que no són d'aquest món. Gent especial. Diferent. No aquell tipus de gent que dius: 'Ostres què bo és en això que fa!', 'Caramba, quin gran professional!'... no d'aquest estil, no! Sinó persones que estan en una altra dimensió i per això creen el que creen... encara no tinc feta la llista definitiva d'aquests éssers especials, tot just estic començant a confeccionar-la. Molt probablement, Bjork i Antony serien els cap de llista ("Dios los cría y ellos se juntan")... també estarien Jaume Sisa, Tim Burton, Dalí, Marilyn Manson, David Lynch, Albert Pla.... ARTISTES EXEPCIONALS!

Tal dia com avui a Reykjavík (Islàndia) l'any 1965 va nèixer Björk Guömundsdóttir (ole amb el cognom!)

Björk, família i influències
La seva mama es diu Hildur Rúna Hauksdóttir, reconeguda ecologista i el seu papa Guömundur Gunnarson, electricista. Quan la petita Björk tenia 2 anys els seus pares es divorciaren. Li tocà un padrastre músic: Svaevar Árnason, guitarrista del grupo local Pops (l'anomenen 'l'Eric Clapton islandès') que animà a la seva fillastra a estudiar música.
La petita Björk va destacà en l'àmbit musical i als tres anys ja cantava peces del musical The Sound of Music (Sonrisas y Lágrimas)
En total Björk té 6 germans.
La família es trasllada a Breiöholt a les afores de Reykjavík per a portar un estil de vida hippie...
Des de petita l'interessà molt les ciències naturals i la física, tenia a Einstein com a ídol i col·leccionava insectes...
A nivell musical, va rebre diferents influències del padratsre: Jimi Hendrix, Janis Joplin i Eric Clapton; de la mare: Simon & Garfunkel; dels avis: la música clàssica i el jazz.
A l'escola de Música per a Nens de Reykjavík aprengué acordió, piano i flauta i a l'edat de 5 anys va compondre les seves primeres cançons.
L'álbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, de los Beatles es una de les seves primeres adquisicions discogràfiques.


“A los siete años, como todo el mundo a mi alrededor,
escuchaba toda esa mierda psicodélica; las guitarras y las baterías me aburrían;
me interesaban más el jazz, los cantos corales y el folk ”.

Inicis de la carrera musical
Quan Björk tenia 11 anys, en una festa escolar, cantà 'I Love To Love' de Tina Charles i un professor envià la gravació a Radio One (d'Islàndia). Un representant de la companyia discogràfica Skífan l'escoltà i contactà amb els pares de l'artista (¡cuál la pequeña Marisol!), tot i això, signà per un altra companyia, Fálkinn.
El 1977 (tenia 12 anys!) gravà el primer disc, anomenat Björk, on s'incloïen cançons en islandès i alguns covers de cançons populars dels Beatles, Stevie Wonder... es tractà d'un projecte familiar, la seva mare creà la portada, el padrastre hi tocà... vengueren 5.000 còpies i fou un èxit total a Islàndia; per aquest motiu, li oferiren gravà un segons disc que ella rebutjà... amb els diners es comprà un piano i comença a compondre ella sola. L'altra raó de no voler gravar-lo fou que els nens i nenes l'increpaven en anar a l'escola, “creo que mucha gente recibe atención antes de que la necesiten”.

De banda en banda i 'tiro por que me toca‘
Als 14 anys crea una banda punk només amb noies amb el nom de Spit and Snot, en ell Björk toca la bateria, buscant transmetre un feminisme combatiu... tot i això en els seus interessos també tenen cabuda: Debussy, Stcokhusen, Schönberg... Després vingué el grup Exodus amb el que aconseguí una gravació casera i aparegueren en la TV islandes, la música era punk-pop; i després, el grup Jam-80 (de menys durada, encara!).
Als 15 anys, es gradua com a pianista clàssica, essent la única en completar el curs de 10 anys.
Als 16, amb alguns membres de Exodus forma Tappi Tíkarras (que en islandès significa 'Taponeja el Cul de la Gossa') i l'any següent treuen un àlbum i el 1983 un altre ('Miranda'); el seu estil és after-punk més experimental amb referències a Siouxsie and the Banshees i la primera etapa The Cure. Després vindria el grup KUKL ('Bruixot', en islandès), amb un estil més tipus rock gòtic, tot i que ella l'etiquetà com a 'jazz-punk-hardcore existencial' (¡toma ya!). Editen LP The Eye (sobre un llibre de Bataille). Inicien un gira per Islàndia, després per Anglaterra, arribant a París (que en surt un cassette KUKL á Paris 18.9.84.
El 1984 edita un llibre Um Úrnat frá Björk (Sobre Úrnat de Björk) fet per poemes i il·lustracions realitzats a mà. El 1986 KUKL edita LP Holidays In Europe (The Naughty Nought) que els portà a fer una gira per Europa: "Éramos muy pobres. No teníamos otro objetivo que tocar de ciudad en ciudad, de café en café. Robábamos gasolina vaciando los depósitos de los coches, sólo para poder ir de un sitio a otro. No comíamos más que azúcar, a trocitos, para mantenernos”. En aquesta època Björk queda embarassada... KUKL es separa i al cap d'un temps creen The Sugarcubes. El 8 de junt de 1986 Björk té a Sindri Eldon Pórsson i també s'estableix com a data de naixement oficial de Sykurmolarnir (The Sugarcubes, és la traducció en anglès).
El 1987 Björk actua pre primer cop en el cinema, en el film The Juniper Tree.


Sugarcubes
El primer single dels Sugarcubes és Amaeli (Birthday, en anglès), convertint-se en un gran èxit en el Regne Unit i Estats Units... van començar a ploure les ofertes de les companyies discogràfiques. Treuen el primer àlbum Life's Too Good, que aconsegueix l'èxit i el reconeixement mundial, el primer cop que un grup islandès ho aconsegueix. L'àlbum presenta una eclèctica barreja de pop, rock, funk, jazz.
El 1989 surt el segon àlbum Here Today, Tomorrow, Next Week!, que no aconseguí -ni lluny!- l'èxit del primer i comencen a produir-se tensions dins del grup... Mentrestant, Björk col·labora amb d'altres músics, fins al punt d'editar el 1990 LP Gling-Gló, una col·lecció de jazz popular amb un grup de bebop anomenat Björk Guömundsdóttir & Tríó Guömundar Ingólfssonar (¡joder!); LP conté cançons amb islandès. El grup no avança i es disolt poc després de gravar el disc per la mort de càncer del pianista és peça important del grup.
Sugacubes es reactiva i el 1992 -a Nova York- graven LP més famós del grup: Stick around For Joy i el seu primer single 'Hit'. Björk 'tonteja' cada cop més amb la música house, fet que provocarà l'edició d'un àlbum de remixes, It's-It... després d'això, Sugarcubes es separa definitivament.

Björk en solitari: ‘Debut’
Björk es trasllada a Londres i engega la seva carrera en solitari: “Decidí poner en marcha mi propio proyecto y, para eso, cada puto detalle tenía que ser perfecto. Como yo soy mi propia manager y todo tiene que hacerse con mi nombre, era ridículo hacerlo desde Islandia. Siempre estaba con el teléfono y el fax. No es que vaya de perfeccionista, pero tener gente realmente profesional que te resuelva problemas te quita un peso importante de encima; te simplifica las cosas. Gente que sepa exactamente lo que hay que hacer. Muy buenos diseñadores gráficos, bajos, ingenieros de sonido..., allí puedes encontrar de todo”... .de tot aquest perfeccionisme sorgí el primer single 'Human Behaviour' i el seu primer LP 'Debut' ... aconseguirà el disc de platí al EEUU. ... en el disc trobem jazz, trance-pop: “Es un disco lleno de mis propias excentricidades. Es muy íntimo, como si invitara a alguien a entrar en mi dormitorio y mostrarle mis cosas y luego cocinara algo para los, o las dos”.
D'aquest treball sorgiren joies com 'Venus As A Boy' o 'Violently Happy' i el clip de 'Human Behaviour' de Michel Gondry és una meravella... la discogràfica esperava vendre 20.000 exemplars i arribà als 3 millions a tot el món; discret si ho comparem amb les megaestrelles del rock però extraordinària per a una artista alternativa...
El 1994 reb el Brit Award a la Millor Cantant Femenina i Millor Artista Novell.
Djs famosos es llencen a remixar les peces de Debut i crea un nou LP de versions.


Post i Telegram
1994 participa en el film de Robert Altman Prêt-à-Porter, vestint roba de Gaultier. Col·labora amb Madonna a l'àlbum 'Bedtime Stories', amb una cançó que Björk escriu per a ella, però ho fa distància... Madonna li demana de fer un duo, però l'alternativa Björk pensa que "mi intuición me decía que sería un error cantarla juntas. También decliné la posibilidad de conocerla oficialmente”... és així de xula, ella! Col·laborà amb molt gent com Hector Zazou (en un clip que vam veure a cal Ciutadà K fa temps).
El 1995 presenta el segon LP: Post, amb èxit similar o superior al primer en tot el món. Treball que porta un missatge simbòlic a la seva Islàndia: “Para mí es como si todas las canciones del álbum dijeran: ‘Mira, así es cómo me va’. Por eso llamé al nuevo disco Post [Correspondencia, en inglés], porque en el fondo siempre compongo las canciones como si fuera una carta a Islandia. Para mí dejar a todos mis parientes, todos mis amigos y todo lo que conocía fue un paso muy importante”. En aquest treball ens regala perles com 'Isobel', 'Hyperballad' o 'It's Oh So Quiet' i comença un gira per tot el món .... El 23/11/1995 reb el Premi a la Millor Cantant Femenina de la MTV Europe. En aquesta època Björk reb denúcies d'altres artistes per haver utilitzat samples en alguns dels seus temes de forma indeguda, però allò més contundent arriba el 19/02/1996 quan Björk colpeja a una periodista de la TV per insistir a parlar amb ells (“Uno lleva mucha presión encima, entonces exploté”)
Per aquesta època té lloc un dels fets més traumàtics relacionats amb la fama: Ricardo López de 21 anys resident a Miami, s'enfada perquè Björk surt amb noi negre i comença a difondre videos declarant que està obsessionat amb ella i prova d'enviar-li un paquet bomba... tota la operació la deixa filmada en 20 vídeos fins al darrer: el noi es suïcida amb un tret al cap. Björk terriblement afectada emigra a Espanya i amb Raimundo Amador grava 'So Broken'.
El 1997 edita Telegram format per remixos de cançons de Post i altres noves.... Juny d'aquell any participa en la segona edició del Tibetan Freedom Concert.


Espanya i ‘Homogenic’
El setembre d'aquell any gravat a Espanya (encara hi vivia) apareix Homogenic... amb el que aconsegueix el disc d'or als EEUU. Aquest treball comença a incloure estils diferents, més eclecticisme “Con Homogenic simplemente decidí que no quería complacer a nadie más salvo a mí misma. Y realmente me conmueve el hecho de que a la gente todavía parece estar interesada”. I, sobretot, més electrònica. Trobem 'Ioga', 'Bachelorette' o 'All is full of love'. Fet des de Islàndia, segons ella el disc té l'estil d'un tecno islandès.
Sobre Homogenic: “Quería que fuera un disco honesto. Yo, aquí, yo misma en casa. Me pregunté si existía algo el tecno islandés y cómo debería sonar. Bueno, en Islandia, todo gira en torno a la naturaleza las 24 horas del día. Terremotos, tormentas de nieve, lluvias, hielo, erupciones volcánicas, géiseres... es muy elemental e incontrolable. Pero, por otro lado, Islandia es increíblemente moderna; todo es de alta tecnología. La proporción de gente con computadora es la más elevada del mundo. Esa contradicción está también en Homogenic. Los ruidos electrónicos son el ritmo, el latido del corazón. Los violines crean una atmósfera antigua, la coloración. Homogenic es Islandia, mi país natal, mi casa”.

Selmasong
El 1999 Lars von Trier li demana que li faci la BSO per al seu nou film: 'Dancer in the Dark' ... posteriorment li demana que en sigui la protagonista, ella ho viu com un nou repte i també perquè ell és molt insistent ... El Festival de Cannes s'emporta el premi a la Millor Pel·lícula i la Palma d'Or a la Millor Actriu. Tot i això, digué que seria la seva última actuació (acabaren a matar amb el Lars... ¡menudo el Lars! ¡massa excèntrics junts!)
El 2000 s'edita Selmasong, el resultat d'aquella BSO del film de von Trier; el 2001 la -preciosa- 'I've Seen It All' fou nominada a l'Oscar Millor Cançó, cantada amb Thom Yorke (sí, Pats, sí el petit Thom).

Vespertine
El 2001 edita Vespertine, un álbum intimista amb cançons acompanyades de cor. En aquest treball hi ha molta més presència de la seva -inconfundible- veu, acompanyada d'arpa, clavicordis i caixes de música.... peces emotives cuidades al màxim com “Hidden Place”, “Cocoon” o “Pagan Poetry” ... amb uns clips a quin més impactant i bell.
Jocs Olímpics i Medulla
En el 2002 treuen el Greatest Hits, amb els seus èxits des de 1993 ... El 4 d'octubre d'aquest any neix el seu segon fill: Isadora. A finals d'aquest any llença Family Tree, una caixa amb 6 CD on es fa palès l'evolució de l'artista des dels seus inicis seleccionades per ella mateixa, les seves cançons preferides.... UNA PEÇA DE COL·LECCIONISTA !!!
El 13 d'agost de 2004 actua en la inauguració dels JJOO d'Atenes 2004, davant de 3.000 milions de telespectadors, interpretant 'Oceania', avançament del nou treball que veurà la llum a finals d'aquest any. “Oceanía” exposa corrents de veus corals que, mitjançant variacions tonals representen el moviments dels peixos: A finals d'agost apareix Medulla, l'esperat nou treball i el més críptic, arriscat i directament extremista de la seva carrera, aconseguint unes performances vocals insòlites ... segons la crítica musical es tracta d'un sabotatge a la música comercial. “Se trata de ir a la esencia de algo. Y con este álbum íntegramente vocal, eso tiene sentido”.

“Me siento increíblemente honrada al habérseme pedido que escribiera una canción y la cantase en los Juegos Olímpicos. La canción está escrita desde el punto de vista del océano que rodea toda la tierra y observa a los humanos para ver cómo les está yendo después de millones de años de evolución. No ve fronteras, diferentes razas o religiones que siempre han estado en el centro de estos juegos”.

‘Drawing Restrai 9’ i ‘Volta’
El 2005, Björk presenta 'Drawing Restraint 9' que és la BSO de la peli experimental de la seva parella actual Matthew Barney, en el que trobem sons de la música tradicional japonesa.
L'any passat ens presentà 'Volta' el seu darrer treball. Contrasta amb Vespertine i Medulla perquè trobem un Björk un mica menys intimista, més colorista (començant pel disseny de la caràtula i les fotos promocionals), eclèctica ... i acompanyada d'Antony (el rei/reina de les col·laboracions) en algunes peces.


Segons la seva companyia de discos, Björk ha venut 50 milions d'álbums...
Björk viu amb la seva actual parella i la seva filla Isadora a la ciutat de Nova York dins d'un vaixell que, a més de casa, és un estudi de gravació... i avui fa 43 anys !!!
Aquí teniu el seu primer clip important: 'Human Behaviour' dirigit per Michel Gondry el 1993.


16 comentaris:

neska polita ha dit...

tot això ho ha escrit vostè de bon matí, ciutadà?

quina cara de pa de quilo que tenia de petita, no? :-)

BON DIA A CAN CIUTADÀ!

Ciutadà K ha dit...

Bon dia, Polita....

no, no... porto 2 dies escrivint-ho... el que passa és que no fa de bon llegir, no??? llàstima!!! el molt que m'ho he currat....

Està clar que el post d'ahir no despertà opinió, eh??? Estic fent un anàlisi sobre els temes que triomfen al blog i el que no...

:)

Carolina ha dit...

M'encanta,m'encanta, m'encanta la Björk! Crec que una de les meves cançons preferides de tots els temps és Pagan Poetry. Aix, i és tan maquíssima, i tan especial, oi? Per cert, que té un cognom molt normal,per ser d'aquestes terres...
Ah, i ja li dic jo que les poesies desperten passotisme... siguin del tipus que siguin :(
Bon dia desde la vila del pingüí!

Ciutadà K ha dit...

Hi, Vikinga en adopció!!! (perquè no vas nèixer aquí, no??? :)

La veritat és que la Björk desperta sentiments molt contraposats: al que no li agrada, la odia; i al que li agrada, li encanta.... celebro que li agradi, jo -'a voz de pronto', perquè m'agraden totes- em quedaria amb Hyperballad... fins i tot, m'agrada Medulla que mira que és raor, eh???

Ara vaiga a casa seva a parlar de poesia, que m'ha provocat ¡toma ya!

Bon dia!!!

Ciutadà K ha dit...

Heu pogut llegir bé el text??? és veu fatal, no???

Ai, la qualitat del servei que dono em preocupa, eh???
Sí: Vocació de servei

:P

Anònim ha dit...

hola hola, ciutadà!!! vinc a felicitar la björk: PER MOLTS ANYS, SRA. BJÖRK!!!

ja sap, però, que em queda rajar, perquè jo sóc, podríem dir, del 1r grup que esmenta a dalt (tot i que a l'odi potser no arribo, eh?). ara, vull fer una rajamenta con fundamento (el meu propi, clar) i ara la feina em reclama, que diria vostè... ;)

Ciutadà K ha dit...

... la feina és la feina, xicota!

Però, que sàpiga, que esperem amb candeletes la seva 'rajamenta con fundamento': rico, rico com l'Arguiñano...

Ai, com m'agradaria que estigués menys estressada...
:)

Anònim ha dit...

Ho sento ciutada pero entre que el tema no em compleix, soc de les que no puc, i en lo fatal que es llegeix i la pressa que sempre tinc, no ho he pogut acabar!!!!
Es veu fatal, jo li tinc prou confiança per dir-li, però quina currada!!!!
Te la mateixa cara en tots els moments de la seva vida!!!

Ciutadà K ha dit...

... és que no sé què faria sense vosté, Nur!!!!

(ara quan estigui avorrida ja pot llegir la vida de Björk... :P

Anònim ha dit...

hola, bon dia!!! és dissabte i acabo de fer una migdiada moooooooooolt llarga, la necessitava.

i res, venia a rajar, sí. però ara me sap mal trencar el moment mitòman i no ho faré, va.

per cert, veig que ha modificat el disseny del post. a mi m'agradava l'anterior, eh?, tot i que costava de llegir, certament.

vaig a fer ronda de blogs a l'estil polita i tancaré l'ordinador fins dilluns.

BON CAP DE SETMANA!!!

Ciutadà K ha dit...

Sí, aquesta migdiada la necessitava...

VOLEM QUE RAGI!!!! vinga va, què li ha de criticar a la Björk....

Sí, a mi també m'agradava més el disseny inicial... però no es podia llegir... ara que si fes la pregunta de quanta gent s'ho ha llegit TOT, sentiria el soroll del vent...

BONA SETMANA!!!

(aquesta la comença laboralment més alliberada, eh??)

pati di fusa ha dit...

ai, ciutadà, ja em perdonarà que li "contamini" el post de la björk, però no me'n puc estar?:

HA VIST "MIAMI VICE"??? ai, necessito el festival de cinefàgia, eh?

bon dia a can ciutadà (viciós)!!! :P

Anònim ha dit...

Si l'ha vist, se la va gravar i tot, i el dissabte la va posar, n soc testimoni.

pati di fusa ha dit...

jijiji... se la va gravar... :D

Ciutadà K ha dit...

Ei, ei, ei... què passa???

No cal que us defineixi la Cinefàgia, no??? És així, 'devorar cinema': pur, net de prejudicis... si cal, la matxacarem quan acabi!!!

La vaig gravar perquè la feien per la TV i veure-la en diferit... què passa???

Estem parlant d'una peli de Michael Mann, eh??? Visualment imponent... la resta ... caldrà esperar el Festival de Cinfeagia X (no és porno, eh? és 10?? ji,ji,ji)

:P

Bonjour!!!

pati di fusa ha dit...

bueno, jo era fan de la sèrie... com m'agradava el don johnson!!! també tinc un passat.

ai, que molt em temo que es quedarà en un "visualment imponent"... :)

festival, festival!!!
(vale, vale, ja callo, que sé que porta molta faena)