dijous, 24 de desembre del 2009
LLITS
dimecres, 23 de desembre del 2009
SR. PAU BERTOMEU: FUM
Si voleu conèixer més obres de l'artista entreu al seu web o en el seu nou local comercial al Passeig del Canal, 7 (d'Amposta).
La sèrie Fum té una forta capacitat evocadora, mires l'aspecte atzaròs (o no tant!) del fum i es dispara la teva imaginació tot buscant formes, relacions, ... Sí, amics i amigues, Pau arribarà molt lluny, no pot ser d'una altra manera !!!...
La Fotografia abstracta significa l’ abstracció de la fotografia. No significa l’ abstracció dels objectes que están en la fotografia, donat que no existeix una fotografia que implique abstracció.
D’entre els gèneres fotogràfics, l’ abstracció és un dels menys freqüents. Potser més practicat per artistes de la imatge I alguns pocs fotògrafs especialitzats. Però avui en dia, gràcies a les moltes possibilitats de la fotografia digital I del posterior processat, cultivar la fotografia abstracta es molt més sencill.
De vegades, trencar les normes, provar noves composicions, enquadres I velocitats d’obturació poden compaginar resultats sorprenents. Però no es suficient abandonar-se a la sort I esperar que el resultat, per fortuna, sigui un resultat interessant. Hi ha que tenir clar que volem transmetre, qualsevol motiu, però es important que sigui una forma d’expressió , de comunicació amb l’espectador.
Com no estem tractant alguna cosa en concret o definible, sinó un concepte, no podem establir unes pautes per lograr-ho, es tracta més be d’experimentar amb una idea, dona igual el mètode I la forma de lograr-ho.
Espero que aquesta divagaciò I aproximació a l’abstracció serveixi, al menys per trobar noves formes de treballar amb la fotografia digital, allunan-nos dels convencionalismes. Un mètode útil per reflexionar sobre la imatge I poder trobar un estil pròpi.
SRA. BRITTANY MURPHY
dimarts, 22 de desembre del 2009
MACBA PER NADAL !!!
Les Festes de Nadal són dates per a 'tancar-se' a casa, ben calentonets/es, envoltats de tots/es els/les que t'estimes (per tots i totes, eh? allà! tancadets/des) i afartar-nos de torrons i polvorons fins a rebentar ... què bonic és el Nadal !!!
Tot i això, si teniu ganes de desenganxar-vos (una estona) de la penya que estimeu i deixar de jalar una estona (bueeeeeno va!!! podeu anar amb un trosset de torró si voleu) us recomano visitar el Macba. Visitar el Macba qualsevol dia de l'any sempre és bona idea però, en aquestes dates, podeu gaudir de dues exposicions que valen molt la pena i estan a punt a punt de fer cloenda: Modernologies. Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme (fins al 17/01) i L'Anarquia del Silenci. John Cage i l'art experimental (fins al 10/01).
L'ANARQUIA DEL SILENCI
SR. ALBERT RAFOLS-CASAMADA
la forma del poema
és un vidre impalpable
recobert de polsim blau
com una pols de núvol
damunt la taula on jeu
com un foc amagat
sota la cendra
tan alta és la llum
que l’ull no l’encalça
el poema té una forma
com un pètal o crit
que esqueixa el silenci
recobert de polsim de veu
en l’hora quieta i clara
com un foc en la neu
clam i tempesta
dilluns, 21 de desembre del 2009
FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XVII )
W (2008)
Valoració Notable
El sr. Tarantino potser encara no ha fet la seva obra mestra, potser no la farà mai, però poquíssims són els directors capaços de despertar tanta expectació en cada nova peli; tant a nivell de crítica com de públic. Sí, el Quentin capta l’atenció de la crítica però també la d’un públic fidel (fan, hauríem de dir) que salta d’alegria en saber que ens arriba una estrena nova. No és cap novetat que el que aquest director pretén és deconstruir, revisitar, postmodernitzar géneres i pel·lícules clàssiques amb un delit boig per a retre’ls homenatge. El seu passat de dependent en un videoclub pesa, i molt!. Aquest cop toca el cinema bèlic i les referències i apunts cinèfils són innumerables, insasumibles diria jo. Tot i alguna escena purament tarantiniana (espectacular el principi o la del soterrani del bar) aquest film potser sigui el més convencional. Allò que s’emporta la palma no són, pero, els bastards del títol (Pitt, per exemple, està d’un sobreactuat que molesta) sinó el fascinant coronel Hans Landa (interpretat per Christoph Waltz, premiat a Cannes per aquest paper), un personatge, un actor, que et deixa amb ganes de més... de molt més!!!
Valoració Notable alt
REC no perseguia cap segona part, però l’èxit de públic ha ‘obligat’ als directors, el tàndem Balagueró-Plaza (els que signaren OT. La película... quines coses, eh?!), a explicar d’on provenia tot plegat i com continuava la festa gore d’aquell pis barcelonés del primer REC. La fòrmula es repeteix: el bloc de pisos en quarentena, noves ‘víctimes’ que hi entren i la càmara en mà (sigui professional o domèstica). La novetat: explicar d’on prové la 'niña Medeiros'. I l’explicació funciona. Tot i no poder gaudir de l’efecte sorpresa del primer REC, aquest cop ens torna a enganxar des del primer moment, i ho fa sense preàmbuls, com si l’acció de la primera fes uns minuts que hagués acabat... i aquesta acaba amb ganes de que continiï... sí! Pateixes! Però el bé que t’ho passes!!...
Valoració: Notable
SI LA COSA FUNCIONA (2009)
Valoració: Notable Alt
SURVEILLANCE (2008)
PARANORMAL ACTIVITY (2007)
LLUVIA DE ALBONDIGAS (2009)
divendres, 18 de desembre del 2009
LOSTMANIA (2): NOMS
JOHN LOCKE: John Locke (1632-1704) fou un filòsof i escriptor anglès. Desenvolupà idees polítiques, econòmiques, socials i religioses ... fou un senyor molt polivalent i amb recursos. Una de les seves grans teories fou la de la 'tábula rasa' i la concepció de que en nèixer tenim la ment en blanc i l'anem 'emplenant'... Aquest filòsof era un clar defensor de l'empirisme i de que el coneixement només ve de la relació entre els fets, centrant-se en el com i no en el per què... ¿en tot plegat no veieu al calb més calb de Lost i els seus intents desesperats per a entendre què passa a l'illa?? Una de les diferències és que el filòsof analitzà de forma racionalista i el de Lost ens parla d'actes de fe o del destí. El sr. John Locke (el filòsof), el 1666, va conèixer al Primer Comte de Shaftsbury, anoment Anthony Cooper ...
KATE AUSTEN: L'heroïna de Lost porta el nom d'una de les dones escriptores més il·lustre: Jane Austen i les seves històries sobre dones fortes i emancipades (o que intenten ser-ho!)... molt pròxim al caràcter de la Katie, no?.
·
PENELOPE WIDMORE: La clara referència de la srta. Windmore és la Penélope que espera a Ítaca a que torni el seu Ulises... l'heroi que perdent-se en el mar tardà anys i anys en arribar a casa... com el pobre Desmond, que anant a fer una volta en món amb vaixell i es va perdre ...
JAMES 'SAWYER' FORD: És el personatge més 'canalla', sarcàstic i atractiu de Lost, en el seu cas, les referències ens arriben de dues bandes. Primer, i més clar, del personatge de Mark Twain: Tom Sawyer, el simpàtic, però 'liante', timador i entremaliat coprotagonista de les aventures de Huckleberry Finn, però que cau simpàtic ... com el Sawyer de Lost. I després, el seu nom real, James Ford, fa referència a un pirata de riu d'Illinois de finals del segle XIX... un pesonatge ambigu, amb una clara vessant fosca dissimulada, capaç de realitzar actes d'una violència innimaginada.
DANIELLE ROUSSEAU: La francesa que troben vivint a l'illa, sola, és un homenatge a Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), filòsof francès, conegut per l'expressió 'l'home és bo per naturalesa' i defensor del bon salvatge... un cop la vam conèixer, ¿no és aquesta la imatge que ens transmeté la 'salvatge i desesperada mare', Danielle Rousseau, a Lost?
ETHAN ROM: Un de los Otros que rapta a Claire un dies abans de tenir el fill, és una anagrama de 'Othr Man' ('un altre home').
BENJAMIN LINUS: El nom de Benjamin fa referència al 'fill petit d'una família'; de fet, i gràcies a la seva assassina intervenció s'ha quedat com al 'petit' de tot la saga Dharma, el benjamí de la seva -extinta- societat. El seu cognom, Linus, fa referència a Linus Carl Pauling, químic dels EEUU guanyador del premi Nobel... precisament, el petit Ben va liquidar a los 'otros' de forma química... El 'simpàtic' de Ben, quan va simular l'accident amb globus, i es trobà amb els supervivents va dir que es deia Henry Gale, aquest és el nom del tiet de Dorothy de 'El mago de Oz'.
JULIETTE BURKE: El cognom Burke fa referència a Edmund Burke (1729-1797), estudiós d'obres clàssiques i teòric d'allò sublim i bell; es mostrà crític amb tot allò imposat i detractor de la revolució francesa... punts de contacte amb la Juliette és que és investigadora, busca sempre el bé i dedica el seu treball a curar malalties i valorar la cultura, recordem que pertanyia a un club del llibre; a ella tampoc no li va allò imposat, s'enfronta en vàries ocassions als mètodes de Ben.
BOONE CARLYLE: El seu nom ve de Thomas Carlyle (1795-1881), filòsof, matemàtic i historiador que defensava que per a entendre la història s'ha de 'seguir' el pensament de grans herois, com John Locke ...precisament, com Boone que segueix a Locke.
dijous, 17 de desembre del 2009
VIDA 3: 'EL BALCO VERMELL' (Quim Monzó gai)
(Text de Quim Monzó i foto de Pedro Madueño
publicat a Culturas de La Vanguardia el 09/12/09)
CUANDO MIS LABIOS LA TOCARON...
dimecres, 16 de desembre del 2009
VIDA 2: 'CLAROR AL BOSC DE L'HIVERN' (Quim Monzó super-pare)
ELS FANFARLO
·