dijous, 27 de setembre del 2012

D'AQUI ALS OSCAR'12 !

 
_
Fa un dies es donaven a conèixer els noms de les pel·lícules que l'Acadèmia de Cinematografia d'Espanya proposarà als Oscar per a optar a la candidatura de millor film de parla no anglesa. La sorpresa és que aquest any no han enviat al Garci (aquest any descansa) al que sí que han triat (un altre cop!) és al Fernando Trueba i el seu darrer treball -encara no estrenat-: El artista y la modelo, un film en blanc i negre amb Aida Folch i Jean Rochefort.
 
Si és que el blanc i negre i l'aire vintage està de moda... l'altre film seleccionat és l'esperadíssima versió de la Blancaneus canyí, torera i folclórica... muda i en blanc i negre, que n'ha fet el sr. Berger amb la Maribel Verdú com a madrastra a Blancanieves (per a mi, tot i no haver-la vist, l'escollida més interessant!!!)
 
La tercera escollida per l'Acadèmia fou Grupo 7 , dirigida per Alberto Rodríguez, que trenca totalment l'aire plantejat en les dues anteriors: thriller políciac d'acció amb el narcotràfic de la Sevilla pre-Expo'92, molt a l'estil The Wire.
 
Quina és la seleccionada ho sabrem avui a les 12:00... tic tac tic tac. Mentres esperem us deixo el tràiler de la proposta més arriscada de l'any!!! 
 
 

dimarts, 25 de setembre del 2012

FESTIVAL DE VENEZIA'12

Fa unes setmanes finalitzava el Festival de Cinema de Venezia 2012 i aquest any ha deixat un regust de religiositat en bona part de la seva programació.
 
El Festival ens ha donat l'alegria de veure com el sr. Kim Ki Duk tornava a la primera línia de festivals gràcies al premi més important d'aquest festival: el Lleó d'Or al millor film. El nou treball del director coreà és Pietá. Sembla que Kim ki duk –explicat per ell mateix- ja no és el que era després de que una de les seves actrius quasibé mor en un dels seus rodatges. El director va caure en una depressió i la va filmar en el seu anterior treball en el que ens despullava l'ànima: Arirang. Aquest fet traumàtic ha provocat un abans i un després en la trajectòria del sr. Ki Duk i a Pietá abandona el romanticisme i la poesia que el caracteritza per a oferir-nos un film dur, colpidor, violent...
 
L'altre film que va marcar el Festival fou The Master del sr. Paul Thomas Anderson (director de Boogie Nights i Magnolia) amb una història (suposadament) inspirada en el fundador de la Cienciologia. Es va emportar el Lleó de Plata al millor director, la Copa Volpi al millors actors ex aequo per a Joaquin Phoenix i Philip Seymour Hoffman.
 
Aires religiosos, també, en el premi del jurat a Paradise: Faith (de Ulrich Seidl); en el nou film de Mira Nair: The Reluctant Fundamentalist; en Fill the Void (de Rama Bursthein); en el primer premi en el Your Film Festival per al català David Victori per La Culpa. Fins i tot el nou film de Spike Lee -Bad 25- en el que s'explica l'enregistrament del disc Bad de Micahel Jackson per a celebrar el 25è aniversari té un aire de santificació del rei del pop.
 
Destacada, també, la nova proposta del sr. Manoel de Oliveira que amb 104 anys signa el seu darrer film O gebo e a sombra amb la sra. Claudia Cardinale; el nou film del sr. Terrence Malick: To the wonder (el sr. Malick està hiperactiu) amb Ben Affleck i Javier Bardem; el nou film del sr. Brian de Palma (que torna a l'univers Hitckcock) Passion i la presència de Rachel McAdamas i Noomi Rapace; la re-tornada de la sra. Winona Ryder (we love, Winona!!!) a The Iceman (d'Ariel Vromen) el film sobre el sr. Kuklinski, pare de família i assassí a sou. Interessant la nova proposta del sr. Olivier Assayas (va guanyar el premi al millor guió) a Après mai sobre els anys de revolta de principis dels '70.
 
Bentornat sr. Kim ki Duk ... l'enyoràvem!!

KimKi-duk

dilluns, 24 de setembre del 2012

MOTIUS


Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.

 
Jesús M. Tibau (2009)
Una sortida digna

divendres, 21 de setembre del 2012

SR. JAUME PLENSA A RIO DE JANEIRO

 
Un dels artistes catalans de més transcendència mundial, el sr. Jaume Plensa torna a enlluernar amb la instal·lació d'una de les seves obres. Després de la Crown Fontaine (2004, Xicago), Dream (2009, St. Helens) o Echo (2011, Nova York) l'artista ens torna a impressionar amb un cap gegant d'una jove de 14 anys que, amb els ulls tancats, sembla que emergeixi de l'aigua a la Badia de Guanabara, als peus del Pan de Azúcar a Rio de Janeiro. L'escultura -de resina i pols de marbre- medeix 12 metres d'alçada i porta per títol: 'Olhar em meus sonhos' (Mirar en els meus somnis).
 
"La jove, que es diu Awilda, té els ulls tancats. És un homenatge als habitants de Rio. Ells mantenen una meravellosa relació amb la natura però els falta l'art a l'espai públic", ha declarat Jaume Plensa. 

dijous, 20 de setembre del 2012

SR. NEIL HARBISSON + MOON RIBAS A L'EUFONIC



Fa uns dies us parlava de l'Eufònic, interessant 1a. mostra d'Art Sonor i Visual de les TTEE que ens va oferir músics i artistes de diferents trajectòria però amb el denominador comú de l'experimentació, el risc i la innovació de les seves propostes.
 
Un dels plats forts de la programació fou la presència del Neil Harbisson acompanyat de la Moon Ribas.

El sr. Harbisson (nascut l'any 1982 -de pare irlandès i mare catalana- a Londres però que resideix a Catalunya) pateix des del naixement d'acromatòpsia: veu en blanc i negre. Ha estudiat composició musical experimental i fotografia digital.  Als 20 anys -associant-se amb Adam Montandon, llicenciat en cibernètica- crea i s'instal·la un eyeborg al cap per a poder escoltar els colors, a partir d'aquell moment cada freqüència de so es transforma en un color... les notes es transformen en escales de color. A partir d'aquest punt el sonocromatisme és, per al sr. Harbisson, la seva nova condició, l'acromatòpsia ja no li serveix per a definir-lo perquè ell ja té la forma de percebre els colors mitjançant el so.
 
Harbisson's Sonochromatic Scales.pngAquí podeu veure l'Escala Sonocromática Pura de Harbisson (2005): En el 2007 dins del projecte 'Capital Colours of Europe' va viatjar en autostop per tota Europa trobant els colors que identificaven les principals capitals de 50 països. Per exemple, de Mònac fou el blau i salmó rossat, de Lisboa el groc i el turquesa; d'Andorra el verd fosc i fucsia. Mitjançant el so dels colors de la cara també pot fer retrats, els anoments Sound Portraits.
 
L'any 2004 el govern britànic el va reconèixer com a cyborg i li va permetre aparèixer en la fotografia del seu passaport amb l'eyeborg (les normes no permeten aparèixer en aquestes fotografies amb cap aparell electrònic al cap). Precisament, l'any 2010 el sr. Harbisson i la Moon Ribas van crear la Cyborg Foundation, organització internacional, ubicada a Mataró, que es dedica a ajudar als éssers humans a convertir-se en ciborgs, per a ells, aquest és el següent estadi de l'evolució de la humanitat: integrar en el nostre cos la teconologia.
 
L'experiència del sr. Harbisson l'ha convertit en un conferenciant que ha recorregut tot el món conscienciant sobre transhumanisme, els cyborgs i el sentit del color.
 
El sr. Harbisson ha ofert concerts col·laborant amb d'altres artistes i en el 2008 entra en contacta amb Pau Riba (molt interessat en la qüestió cyborg) i realitzen una gira junts. L'any passat va actuar amb Albert Pla, Pascal Comelada i EnricaCassasses.
 
El seu darrer projecte és l'Avigrama, una estructura de 12 cordes -una per a cada semiton en una octava- situat en el sostre d'una granja; gravant les 24 hores del dia la partitura resultant serà la del contacte de les aus posant-se en elles.
 
De l'extensa col·laboració amb la coreógrafa Moon Ribas n'ha resultat el Premi a la Creació Escènica de l'IMAC Mataró del 2010 per El Sonido del Naranjo.

Com veieu el sr. Harbisson no para: compositor, conferenciant, creador, performance, cyborg activista ... I a la sessió de l'Eufònic del 10/09/12 ens va oferir el resultat de captar amb el seu eyeborg els colors del Delta. Després d'una estada a Balada (en el cor del Delta de l'Ebre) va anar recollint els colors/sons que l'envoltaven (arrossars, gent, bibicletes, ocells...) i els convertí en una peça musical. Aquí us deixo la presentació del projecte i un petit fragment...
 
  )  

dimecres, 19 de setembre del 2012

SR. BERNARDO BONEZZI

(1964-2012)

Durant aquest estiu ha mort EL pare de la movida madrilenya, aquell moviment musicosocialfestiu que sotregà la penínsul·la als anys '80 del segle passat. Moltes foren les figures que donaren forma a aquell moviment però ell creà les bases associant-se amb 2 de les figures més creatives i expansives del moment: Alaska i Almodóvar, i la constel·lació que els envoltava. A ell se li reoconeixia 'etiqueta de 'el Mozart de la movida'.
 
De pare italià i mare barssilenya el sr. Bernardo Bonezzi va nèixer a Madrid. Artista precoç i hiperactiu, als 15 anys va escriure l'èxit Groenlandia en el seu primer grup: Zombies. Amb els que va editar 2 treballs: Extraños juegos (1980) i La muralla china (1981). La seva era una proposta frívola, lleugera... buida, si voleu (per a transcendents ja estaven Radio Futura, per exemple).
 
La seva proposta no va trigar gaire en apropar-se a l'estil del jove Pedro Almodóvar i la seva col·laboració va donar molts fruits: el disc Almodóvar-McNamara (1982)(clímax del petardeo!) i les bandes sonores de Laberinto de Pasiones (1982), ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), Matador (1986), La Ley del Deseo (1987) o Mujeres  al borde de un ataque de nervios (1988)... Però els egos tan marcats d'aquests dos artistes fèu que en el proper film del manxec (¡Átame!) es trenqués -de forma sorollosa- la relació, un trencament previsible per a molta gent.
 
El sr. Bonezzi es va centrar, sobretot, en la composició de bandes sonores per al cinema i la televisió; seves són les sintonies de: La edad de oro (1983, 1985), Farmacia de guardia (1991-1995) o Todos los hombres sois iguales (1996-1998), per exemple.
 
I per al cinema: Todo por la pasta (1990), Morirás en Chafarinas (1995), Boca a boca (1995), Hola, ¿estás sola? (1996), Sin noticias de Dios (2001)... El seu estil era totalment autodidacta, imprevisible, eclèctic (combinava samba en flamenco, incloïa boleros...). Molts cops nominats als Goya el va aconseguir per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995)
 
En els darrers temps, es va apartar de l'espai públic i enfocà la seva feina cap a treballs instrumentals (La Hora del Lobo, La Hora Azul y la Hora del Té) fins que aquest any va publicar un disc 'cantat', d'aire pop: La Esencia de la Ciencia ... tancant el cercle de la seva trajectòria professional, el sr. Bonezzi va editar un nou disc amb cançons creatives, innovadores com en els seus inicis ...
 
La movida està trista ...
(i mira que és difícil d'aconseguir, això!!!)
 

dimarts, 18 de setembre del 2012

PESCANT SERIES DE TV (9): REVOLUTION

 
El sr. J.J. Abrams -el que fou el rei Mides de la ficció televisiva- necessita un èxit contundent com el que aconseguí amb Lost. Després d'aquella sèrie molts han estat els intents d'aconseguir un resultat similar: Seis Grados (2008), Fringe (2008), Undercovers (2010), Person of Interest (2011) o Alcatraz (2012) no han acabat de convèncer al públic; potser Fringe i Person of Interest són les que més s'hi aproximen però la cancel·lació d'un nova temporada -de l'esperadíssima- Alcatraz ha estat un cop dur.
 
Ara, el sr. Abrams ens presenta: Revolution. Un misteri central, moltes escenes d'acció i ritme accelerat per a un producte que busca, bàsicament, entretenir. Ahir es va estrenar als EEUU i demà al canal SyFy.
 
L'arrencada de la sèrie no podia ser més espectacular i amb avions com a protagonistes (tot recordant Lost): els avions cauen del cel... d'un dia per a l'altre, un tall de l'electricitat planetari ens deixa sense ordinadors, mòbils, televisors ... cap dels aparells -que ara semblen tan imprescindibles- estan disponibles i la humanitat fa un pas enrera per a tornar a l'era pre-tecnològica. I la llei del més fort s'imposa, apareixent els senyors de la guerra com a principals dominadors. L'objectiu del producte no és oferir-nos dissertacions filosòfiques ni dubtes existencials... hi haurà incògnites, sí, però adornat amb escenes d'acció enlluernadores, lluites al més estil kung fu i presència d'espases i ballestes.
 
La incògnita principal de la sèrie ja us la podeu imaginar: qui o què ha provocat l'apagada? amb quina finalitat?. El paper principal recau com en d'altres -segell J.J.Abrams- en una dona: la Charlie és l'heroïna de Revolution, ella tindrà la clau per a retornar l'electricitat a la Terra. No cal ni dir que moooolta gent li posarà difícil.
 
Li donem un -nou- vot de confiança al sr. Abrams? Aquí teniu el tràiler:
 

dijous, 13 de setembre del 2012

CREA A LA QUINZENA ARTISTICA'12

CREA (on està el Ciutadà K) fa 3 anys que participa en la Quinzena Artística que es realitza a Sant Carles de la Ràpita organitzada per la secció cultural SCRAC (Sant Carles de la Ràpita Art Contemporani) de l’associació socio-cultural Tornai. Aquest any la cita és del 15 al 30 de setembre; 24 espais d’aquesta població (bars, restaurants, botigues…) oferiran obres artístiques (fotografia, pintura, escultura…) dels diferents artistes participants. En total, 134 exposicions individuals, 8 col·lectives … 256 autors/es.
Aquest any, CREA torna a tenir un lloc en la inauguració que tindrà lloc el dissabte 15 a les 19:00 al Centre Cultural el Maset de Sant Carles de la Ràpita. Hi projectarem Un Cos a la Biblioteca + Desenllaç teatral a la Biblioteca. La inauguració comptarà amb la projecció d’altres curtmetratges, vídeo art, música de Fibla DJ i amenització de Dh Agency & Company.
 Us hi esperem!!



dimecres, 12 de setembre del 2012

ALBUM DEL SR. JON URIARTE


_
Album és la proposta fotogràfica del sr. Jon Uriarte que descobrim a Cultura|s del 08/08/12. El sr. Uriarte és un jove fotògraf del País Basc format a Barcelona i Nova York que ha treballat en moda, publicitat i diversos mitjans de comunicació; ha exposat de forma individual i col·lectiva en sales de Berlin, Nova York, Madrid, Donostia o Barcelona, entreu en el seu web i descobriu altres propostes interessants seves...
 
Album és l'experiment de transformar el propi àlbum familiar de l'artista buidant la seva presència... l'efecte és torbador, fantasmagòric i alhora atractiu i ens porta a la reflexió:  i si jo no hagués existit mai? 

 

































http://www.jonuriarte.es/files/gimgs/11_4-zuri-yo-oveja.jpg

http://www.jonuriarte.es/files/gimgs/11_10fermin.jpg

dijous, 6 de setembre del 2012

EUFONIC, NOVA PROPOSA A LO PATI

_
Encara que el comentari pugui sonar molt poc positiu: a Amposta, alguns cops, passen coses interessants i sorgeixen propostes culturals realment interessants. Aquest és el cas de Lo Pati, el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre que l'any passat va obrir les seves portes i està enllaçant aportacions culturals que valen molt la pena. L'objectiu d'aquest espai són la difusió, formació, producció, col·lecció i arxiu dins de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya i el seu radi d'acció són les comarques del nostre territori: Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta, amb la clara intenció de lligar art i natura. El nostre variat entorn paisatgístic: riu, mar, delta, ports... permet possibilitats infinites de lligar cultura, natura i paisatge. Les línies d'acció que s'han marcat són àmplies i ambicioses: difusió de les arts visuals; formació, pedagogia i intercanvi de coneixements; activitats de recerca i producció a partir de residències d'artistes; documentació, mediateca, arxiu, memòria i fons d'art; pensament contemporani i les connexions entre art i ciència.
 
Lo Pati disposa d'un espai d'exposició de 584m2, oficines, sala d'actes i magatzem compartit amb el Museu de les Terres de l'Ebre (físicament al costat) i una residència per a artistes a Balada. Clicant aquí veureu la seva ubicació.
 
Dins d'aquest 'pati' s'aixopluguen propostes concretes, ja existents, com: BIAM (Biennal d'Art Ciutat d'Amposta des de 1989), Strobe (Festival de Vídeo i Art Digital des de 2005) i se n'afegeixen de noves, com: Art Emergent (impulsant els creadors joves), Aula al Pati (punt de trobada dels professionals de l'educació), Fahr. 1 (Festival d'Art Urbà), REM (Recerca Ebre Memòria, publicació periòdica) , XYZ_Convocatòria (Art, idea i espai públic) i Eufònic (1a. Mostra d'Art Sonor i Visual a les Terres de l'Ebre).
 
Com veieu, un bon grapat de projectes dels que ja  n'anirem parlant... Avui us voldria ressaltar EUFÒNIC. Es tracta de la 1a. Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre.
 
Tindrà lloc del 07 a l'11 de setembre realitzant activitats en diferents espais: Delta de l'Ebre, Amposta i Sant Carles de la Ràpita.
 
La mostra és un espai de producció, formació i divulgació entorn les pràctiques contemporànies vinculades a l'art sonor i visual, ancorada en el paisatge del Delta, oberta i multidiscilpinària. Aquesta diversitat de referències es concreten en concerts, instal·lacions i intervencions audiovisuals als entorns naturals.
 
Us podeu descarregar el programa clicant aquí. A més de Tallers i Conferències les actuacions més destacades són:
 
- El Teatre Magnètic (divendres 07/09-21:30-Lo Pati): Autors de la BSO de Los Pasos Dobles, és un concert perfecte un cop finalitzat el visionat del premiat documental d'Isaki Lacuesta (amb presència del director) que es projectarà a les 19:00.
- Arbol + Alba G. Corral (dissabte 08/09-21:00-Lo Pati): Arbol (el nom de Miguel Marín, ex-membre de Piano Magic i sr. Chinarro) acompanyat de violoncel, guitarra, xilòfon percussió i acompanyament visual de Alba G. Corral, reconeguda creadora visual.
- Raül Fuentes (diumenge 09/09-20:00-Lo Pati): Gravacions de camp fetes arreu del món i també del Delta de l'Ebre.
- Híbrida, Nen i Cavall (diumenge 09/09-21:15-Lo Pati): Projecte misteriós del col·lectiu Hamster Loco, experimentació a tope!.
- Orquestra Ramadera Estocàstica de Martí Ruiz (dilluns 10/09-11:00-Masdenverge): una orquestra de cambra formada per 10 ovelles amb esquelles de diferents tonalitats sonores...
- Neil Harbisson & Moon Ribas (dilluns 10/09-19:30-Lo Pati): Sens dubte és el plat fort de l'Eufònic. El sr. Harbisson té acromatòpsia, veu la vida en blanc i negre i  i està reconegut com al primer cyborg: porta un eyeborg insertat al cervell que li permet distingir colors percebent-los a través d'ones sinusoïdal. Ha transformat el colors del Delta en sons, oferint-nos un autèntic mapa sonor. Ínterpretarà aquests 'colors' en directe acompanyat de la coreògrafa Moon Ribas.
- Balango (dilluns 10/09-21:15-Lo Pati): Els germans Crespo amb 4 discs publicat ofereixen atmòsferes i reflexió.
- Guillamino + Musclada musical amb Pablo Honey DJ (dimarts 11/09-12:00-La Ràpita): Un dels artistes més conegut de Bakrobber ha participat en el Sonar en diverses ocasions, amb estil eclèctic on els ressons sardanístics poden conviure amb el fun o el soul..
 
Ens veiem a l'Eufònic !!!
 
 

dimecres, 5 de setembre del 2012

DESCOBRINT A LA SRA. CARMINHO


_
A l’edat de 6 anys la Carmo Rebelo de Andrade va saber que seria cantant ... Filla de la fadista Teresa Siqueira, d’ella va aprendre l’art del fado i es convertí en Carminho.

Als 12 anys va debutar al Coliseo de Lisboa... la potència de la seva veu contrastava amb la fragilitat del seu cos de nena.... 15 anys després, Carminho ja té 27 anys, 2 LPs a l’esquena i el reconeixement del públic de ser la continuadora de la cançó popular del país veí.

Per a cantar fado –segons Carminho- “se tiene que nacer fadista. Desde nina tienes que escuchar y aprender. Y no solo música, también la forma de vivir de los fadistas. Porque el fado es una forma de vida y se aprende de los mayores, de su experiència”. Coherent amb aquesta paraules en el 2005 la cantant es va carregar la motxilla a l’espatlla i va marxar a recórrer Portugal durant un any... de l’experiència en sortí el seu primer treball: Fado (2007), més clar no ho podia deixar: Carminho ha arribat per a mantenir encesa la flama del fadista.

Aquest 2012 ha tret el seu segon treball: Alma, en la que s’ha atrevit a obrir el seu estil a d’altres que no siguin fado: aires aperturistes –tímids- per a un treball que sona més fado que mai... guitarres i ritmes de saudade que t’acaronen l’ànima... gaudiu-la! A mi, el fado, em té el cor robat ...
 
Vídeo de Escrevi teu Nome No Vento de Carminho.
 

dimarts, 4 de setembre del 2012

SR. CARLO RAMBALDI


(1925-2012)
 
Fa uns dies moria un dels metres dels efectes especials més veterans: el sr. Carlo Rambaldi, als 86 anys. Ell fou responsable de que personatges clàssics de la ciència ficció tinguessin l'aspecte que van tenir, com: E.T o Alien.
 
El sr. Rambaldi va nèixer a  Vigarano Mainarda (Itàlia) i es va graduar en escenografia a l'Acadèmia de Belles Arts de Bologna. Va debutar en el cinema el 1957 en el film Sigfrido de Giacomo Gentilomo tot construint un drac. A Itàlia vingueren participacions en films com Le amanti del mostro (1974), Blood for Dracula (1974) o Profondo Rosso (1975) sempre dins del gènere fantàstic o de terror on els seus efectes especials podien lluir... però serà creuant l'Atlàntic on trobà el reconeixement mundial.
 
El 1976 s'instal·la a Los Ángeles i construí el King Kong amb el aconseguí el primer Oscar. Un any després col·laboraria per primer cop amb Steven Spielberg a Encuentros en la tercera fase. Despés ens oferiria una de les creaciones més representatives: Alien (1979), reconegut amb un nou Oscar. L'any 1982 amb l'extraterrestre afable més conegut al món s'emportà el seu tercer Oscar per la creació d'E.T.
 
El sr. Rambaldi va anar aconseguint premis en diferents festivals del món i va participar en films rellevants com: King Kong 2 (1986), Miedo Azul (1985), Dune (1984) o Conan, el destructuro (1984). Un dels seus darrers treballs fou per al film del seu fill Vittorio Rambaldi: Rage-furia primitiva (1988).
 
La seva era una feina artesana que amb l'arribada de l'era digital es va extingint. Els seus eren mostres reals, que es movien, que respiraven... que els podies tocar i et podien tocar.
 

dilluns, 3 de setembre del 2012

EL COLLARET

_
Li va regalar un collaret a la jove minyona andalusa. Ella va servir el dinar amb el collaret posat. La dona va fixar-se immediatament en aquella novetat cridanera en el coll de la Consuelo, i va endevinar qui li havia regalat aquella bijuteria. Ella feia dos anys que portava un regal molt més valuós al canell, però ell ni se n'havia adonat.
 
Josep Igual (2010)
Fugida en cercles