LADISLAS STAREWITCH
Ladislas Starewitch. ©Collection
Martin-Starewitch
Pioner i mestre indiscutible de l’animació de titelles, cineasta autodidacte,
antropòleg de formació i entomòleg aficionat, Starewitch, nascut a Moscou el
1882 de família polonesa, va fer més d’un centenar d’obres, a Lituània, a Rússia
i, a partir del 1920, a França.
La seva afició primerenca pel dibuix i la fotografia i la seva fascinació per
la natura, especialment pels insectes, que col·leccionava des de jove, van
confluir en la creació d’una obra única. Els seus primers personatges animats
van ser insectes; va confeccionar titelles pràcticament indistingibles dels
models dissecats i va anar ampliant la fauna, mantenint sempre en els seus
animals una meravellosa i inquietant aparença realista.
Molts dels seus relats s’inspiren en contes i faules tradicionals, però els
més celebrats els va basar en històries pròpies. El seu talent per al ritme
narratiu, la seva inventiva tècnica i la vida que desprenen els seus
personatges, plens de murrieria, fan de cada pel·lícula una obra mestra en què
l’humor absurd de tradició gogoliana se suma a la poesia i a la sàtira
política.
L’èxit de la sèrie d’aventures protagonitzades pel gos Fétiche li va suposar
la trucada de Hollywood, que ell va desatendre per continuar treballant en el
seu petit taller als afores de París amb un equip de producció modestíssim (la
seva dona, Anna Zimmermann, com a assistent, i les seves filles: Irene rere la
càmera, com a coguionista i animadora, i Nina com a actriu en moltes de les
seves pel·lícules), però amb absoluta llibertat.
Tot i el reconeixement que va obtenir tant al Moscou dels anys previs a la
revolució bolxevic com al París de les dècades de 1920 i 1930, va morir en
l’oblit, el 1965. La seva obra es va començar a restaurar als anys noranta. Han
elogiat Starewitch directors como Nick Park, John Lasseter, Tim Burton i Wes
Anderson. Per Jan Švankmajer és «el Méliès de l’animació», i per als germans
Quay, un mestre.
JAN ŠVANKMAJER
Jan Švankmajer. Cortesia d’Athanor Ltd. Film Production
Company
L’artista txec Jan Švankmajer (1934) és
considerat un cineasta únic, potser el més complet i coherent de la seva
generació. La seva obra il·lustra com cap altra la funció terapèutica,
transgressora i resistent que va assumir l’art a l’altra banda del Teló
d’Acer.
En el treball de Jan Švankmajer conflueixen, al
costat de la seva militància surrealista, diverses tradicions culturals de la
seva Praga natal: el teatre de titelles, el teatre de màscares, el teatre de
proximitat del grup Semafor, l’avantguarda audiovisual de Lanterna Magika i fins
l’empremta que va deixar a la ciutat la cort meravellosa de Rodolf II d’Habsburg
al segle xvi. La incomunicació, la burocràcia, el sexe, el metabolisme, les
textures, el menjar, la infància, la por, la descomposició, l’absurd i l’humor
negre són alguns dels temes i motius nuclears de la seva obra.
La seva filmografia arrenca el 1964 i passa per
una aturada forçada de set anys des del 1972, castigat per la censura. En les
dècades dels vuitanta i noranta, gràcies als seus llargmetratges de coproducció
internacional i al reconeixement que va obtenir en festivals d’arreu del món,
Švankmajer es va erigir com la figura més fascinant de l’animació contemporània.
Tot i haver elaborat des de molt aviat un estil reconeixible, Švankmajer no s’ha
deixat de reinventar en la seva obra més recent.
Jan Švankmajer va tenir en la seva dona,
l’artista Eva Švankmajerová (1940-2005), una destacada i singular
col·laboradora. Inscrita també en el grup surrealista txec, Eva va col·laborar
en la direcció d’art d’un gran nombre de les seves pel·lícules i hi va aportar
el seu estil característic, influït per l’art folk. Eva va ser a més l’autora de
nombrosos cartells promocionals de les seves pel·lícules.
ELS GERMANS QUAY
Germans Quay. ©Atelier Konick QbfZ
Cineastes i escenògrafs nascuts als Estats
Units el 1947 i residents al Regne Unit, aquests bessons idèntics, amants dels
objectes oblidats i de les coses diminutes, van arribar al cinema des del dibuix
i el disseny gràfic, perseguint el moviment i la música.
Les seves pel·lícules revelen la influència que
l’escena cultural centreeuropea ha exercit sobre ells, i molt en especial l’obra
d’autors polonesos i txecs, tant grafistes com cineastes i escriptors. Roman
Cieslewicz, Walerian Borowczyk, Bruno Schulz, Franz Kafka, Jan Švankmajer i Jan
Lenica són, juntament amb altres autors, com el suís Robert Walser i l’uruguaià
Felisberto Hernández, alguns dels seus noms de referència.
Distingeixen la seva obra la sofisticació
tècnica, el sentit musical de les seves imatges i la minuciosa posada en escena,
que palesen els seus Dormitorium, diorames utilitzats a les seves
pel·lícules al costat dels inquietants titelles.
Els seus treballs documentals sobre col·leccions
mèdiques revelen també la fascinació que senten per la ciència, la seva
parafernàlia i la relació amb el monstruós. El seu territori és el sinistre i
imprecís llindar que no distingeix el son de la vetlla, la raó de la bogeria l
l’orgànic del mecànic.
La seva pel·lícula
Street of Crocodiles (1986), basada en el conte
homònim de Bruno Schulz, va ser triada per Terry Gilliam com una de les millors
obres d’animació de tots els temps.
Col·laboren habitualment amb compositors i músics i en projectes teatrals, de
dansa i d’òpera.
.jpg)
