Aquest diumenge finalitza una de les exposicions més interessants -cinematogràficament parlant- que s'han realitzat a Barcelona. Es tracta de Metamorfosis, visions fantàstiques de Starewitch, Svankmajer i els germans Quay al CCCB. En ella s'hi recull l'obra de 3 artistas imprescindibles del cinema d'animació: Ladislas Starewitch (1882-1965, polonés), Jan Svankmajer (1934, txec) i els germans Quay (1947, EEUU). Per primer cop en aquest país una exposició els rendeix l'homenatge que calia.
Es tracta de tres creadors independents però que ha estat un gran encert unir-los en una mateixa exposició ja que tots ells comparteixen aspectes com: un univers excèntric en el que hi conviuen la innocència, la crueltat, la màgia i la bogeria. Unes atmòsferes fosques, tenebroses i poètiques.
El cinema de tots ells és un cinema de resistència, de narratives poc racionals, fins i tot, amb aires d'anti-sistema i l'animació els permet aquella flexibilitat absoluta que necessiten. L'exposició ens planteja una clarificació de tots els referents que resideixen en l'obra d'aquestes artistes: els contes de fades, el món dels somnis, la ciencia pre-il·lustrada o l'il·lusionisme, per exemple.
LADISLAS STAREWITHC - Mestre en l'animació amb titelles i autodidacte, el seu interés per l'entomologia fou que molts dels seus personatges fossin insectes. Els seus relats agafen faules i contes populars però també narracions pròpies. Malgrat cert reconeixement que va obtenir als anys '20 i '30 del segle passat, va morir l'any 1965, en l'oblit. L'han reivindicat autors com Nick Park, John Lasseter, Tim Burton o Wes Anderson. Per al sr. Svankmajer és el "Mélies de l'animació", per als germans Quay, un mestre.
JAN SVANKMAJER - La seva obra no només abraça l'animació, és tot un autor irreverent, transgressor i resistent des de l'altra banda del Teló d'Acer. Apropiant-se de la tradició cultural de la seva ciutat natal: Praga; amb titelles, màscares o el teatre negre ell ho porta a un terreny surrealista on el sexe, la burocracia, la por, la incomunicació, l'absurd, l'humor negre, el menjar o la infancia són temàtiques recurrents.
ELS GERMANS QUAY - Són bessons i van nèixer als EEUU però viuen al Regne Unit des de fa més de 30 anys. Van arribar al cinema des del dibuix i el disseny gràfic. Són amants dels objects oblidats i les coses diminutes. Les seves obres están clarament influenciades pel ventall cultural centreeuropea, sobretot d'autors txecs i polonesos (Kafka, Borowczyk, Schulz...). La seva és una estètica preciosista i plena de detalls on la presencia de la música és fonamental i on els ressons de la dansa i l'opera són ben presents. La seva Street of Crocodiles (1986) ha estat considerada pel mestre Terry Gilliam com una de les millos obres d'animació de tots els temps.
L'exposició, a més de projectar treballs dels 3 artistes escollits també permet passejar pels objectes i titelles que han donat forma als seus universos particulars.
Si no l'heu vist ... correu que diumenge tanca portes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada