Judit Monclús - 03/09/2014 - Espectacles - www.surtdecasa.cat
Xavier Miró: "Quan toques alguna cosa més que la simple broma i hi ha rerefons, és una manera diferent de ser crític"
L’èxit fa que el grup de teatre Crea reestreni ‘Homes!’ a la Filha d’Amposta el 6 de setembre
Representació de l'obra 'Homes!'
“L’avantatge de viure amb un home és que no vius penjada del telèfon i mai no has de quedar amb ell”. “Els homes quan ronquen saben que ronquen quan ronquen?”. “Així com sempre et trobes un gilipolles a la teva vida, sempre hi ha, un cop a la vida, un professor que et convida a sopar”. Fa 20 anys, les T de Teatre debatien amb humor i ironia sobre aquestes qüestions des de l’escenari del Mercat de les Flors de Barcelona. Va ser a l’estrena de l’obra 'Homes!', que es va convertir en el seu aval perquè els obrissin les cortines de diferents escenaris a nivell internacional.
Ara, el grup de teatre amateur ebrenc Crea revisa aquesta obra i sembla que l’èxit tampoc se li resisteix. En l’estrena de la seva versió d’'Homes!' el passat 13 d’agost, l’auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta es va quedar petit. És per això que el 6 de setembre repetiran funció. A Surtdecasa hem parlat amb Xavier Miró, un dels protagonistes d’una obra que dóna molt que parlar.
- Sempre es parla del “complex univers femení”. 'Homes!' destapa que l’univers masculí tampoc es tan simple o confirma el tòpic?
En confirma el tòpic, indubtablement. L’obra va a forçar el tòpic i a riure-se’n, i no el salva. De fet, queda molt mal parat. Va, en molta contundència, contra el gènere masculí. L’obra consta de sis parts, de les quals nosaltres n’hem triat quatre per fer-la més senzilla i perquè creiem que són les més divertides, representatives i les que millor marquen l’evolució de l’home.
En confirma el tòpic, indubtablement. L’obra va a forçar el tòpic i a riure-se’n, i no el salva. De fet, queda molt mal parat. Va, en molta contundència, contra el gènere masculí. L’obra consta de sis parts, de les quals nosaltres n’hem triat quatre per fer-la més senzilla i perquè creiem que són les més divertides, representatives i les que millor marquen l’evolució de l’home.
- L’obra traça un itinerari per les diferents “edats” de l’home: la fogositat sexual de l'adolescència, els problemes de la solteria, els diferents estadis de la vida conjugal i la decadència que s’inicia en la maduresa. Quina creieu que marca més el gènere?
La més contundent és la de les relacions de parella home-dona. De fet, les T de Teatre són cinc dones que en aquesta obra feien d’homes. Nosaltres hi hem donat encara més la volta i som homes que fem de dones –peluts, amb barba, faldilla, talons– i, a la vegada, parlem d’homes. Tot el diàleg és molt contundent i molt tòpic: l’home llegint el diari i passant de tot mentre ella es queixa que no la mira, no l’escolta, no li parla, no la toca, etc. Crec que és la més representativa i la que ens porta a la guerra de sexes. La gràcia és la confrontació. Aquests diàlegs tan tradicionals de generacions passades que, per desgràcia encara es repeteixen i van en contra de la generació dels nostres pares, abunden en aquesta obra.
La més contundent és la de les relacions de parella home-dona. De fet, les T de Teatre són cinc dones que en aquesta obra feien d’homes. Nosaltres hi hem donat encara més la volta i som homes que fem de dones –peluts, amb barba, faldilla, talons– i, a la vegada, parlem d’homes. Tot el diàleg és molt contundent i molt tòpic: l’home llegint el diari i passant de tot mentre ella es queixa que no la mira, no l’escolta, no li parla, no la toca, etc. Crec que és la més representativa i la que ens porta a la guerra de sexes. La gràcia és la confrontació. Aquests diàlegs tan tradicionals de generacions passades que, per desgràcia encara es repeteixen i van en contra de la generació dels nostres pares, abunden en aquesta obra.
- Tot i que amb una visió àcida del món dels homes en convivència amb el de les dones, consideres que l’obra treu a la llum el caràcter masclista de la societat?
Molt! De fet, hem eliminat algun fragment, com el que parlava de la pederàstia, perquè ara mateix el considerem massa fort i potser el 1994 era un tema soterrat o no hi havia tants casos com els que han sortit recentment a la llum. Nosaltres ens hem decantat per altres aspectes, com parlar de l’alopècia, que també explica una història una mica controvertida i, fins i tot, violenta.
Molt! De fet, hem eliminat algun fragment, com el que parlava de la pederàstia, perquè ara mateix el considerem massa fort i potser el 1994 era un tema soterrat o no hi havia tants casos com els que han sortit recentment a la llum. Nosaltres ens hem decantat per altres aspectes, com parlar de l’alopècia, que també explica una història una mica controvertida i, fins i tot, violenta.
- Si es manté la vigència d’aquesta obra, estrenada per primer cop el 1994, vol dir que la crítica que fa no ha ajudat a superar estereotips?
Evidentment, no. Sí que hi ha fragments que potser ara els hem vist fora de lloc, però els que representem són molt evidents. Si encara té vigència i nosaltres ens hi hem interessat és per alguna cosa. No la fem amb voluntat de trencar llances a favor de res ni de fer pedagogia, però hem intentat agafar una obra que no fos el típic vodevil ni la típica comèdia perquè, sense desmerèixer ningú, a la zona ja tenim molta tirada a fer teatre més costumista i de riure fàcil. És una obra còmica amb una part de reflexió ja que, per desgràcia, hi ha molts aspectes que hi apareixen que no estan superats.
Evidentment, no. Sí que hi ha fragments que potser ara els hem vist fora de lloc, però els que representem són molt evidents. Si encara té vigència i nosaltres ens hi hem interessat és per alguna cosa. No la fem amb voluntat de trencar llances a favor de res ni de fer pedagogia, però hem intentat agafar una obra que no fos el típic vodevil ni la típica comèdia perquè, sense desmerèixer ningú, a la zona ja tenim molta tirada a fer teatre més costumista i de riure fàcil. És una obra còmica amb una part de reflexió ja que, per desgràcia, hi ha molts aspectes que hi apareixen que no estan superats.
- La societat en què vivim està massa carregada de complexes o de convencions que s’oposen a la naturalitat de les coses, com ara la de parlar de temes com els que tracta aquesta obra?
Sí. Per exemple, la referència estètica d’avui en dia és veure la calvície en l’home com una cosa dolenta, per desgràcia. Ara la solució és l’estètica rapada per solucionar el problema. Darrere hi ha el fet de quedar-se calb que, estèticament, està mal vist i que a segons qui, li pot afectar l’autoestima.
Sí. Per exemple, la referència estètica d’avui en dia és veure la calvície en l’home com una cosa dolenta, per desgràcia. Ara la solució és l’estètica rapada per solucionar el problema. Darrere hi ha el fet de quedar-se calb que, estèticament, està mal vist i que a segons qui, li pot afectar l’autoestima.
- Amb humor i exemples de quotidianitat, les veritats passen més bé?
Evidentment, és molt més fàcil. Quan toques alguna cosa més que la simple broma i hi ha rerefons, és una manera diferent de ser crític. El fragment que comentava de l’alopècia és molt dur. La gent riu però la manera en què està escrit i representat és molt dura i potser faria que ens deprimíssim. El riure, la ironia i l’autoironia, com el fet aquest de disfressar-nos de dones, ajuden molt. Com a homes, també ens en fotem de nosaltres mateixos, tot i que també hi ha estereotips masculins que, lògicament, no ens fan gràcia.
Evidentment, és molt més fàcil. Quan toques alguna cosa més que la simple broma i hi ha rerefons, és una manera diferent de ser crític. El fragment que comentava de l’alopècia és molt dur. La gent riu però la manera en què està escrit i representat és molt dura i potser faria que ens deprimíssim. El riure, la ironia i l’autoironia, com el fet aquest de disfressar-nos de dones, ajuden molt. Com a homes, també ens en fotem de nosaltres mateixos, tot i que també hi ha estereotips masculins que, lògicament, no ens fan gràcia.
- Combregueu amb la manera en què se us descriu?
Totalment. Mentre l’assajàvem, ho comentàvem. Per desgràcia, veus que el teu gènere es troba situat en aquesta tessitura i continua sent així.
Totalment. Mentre l’assajàvem, ho comentàvem. Per desgràcia, veus que el teu gènere es troba situat en aquesta tessitura i continua sent així.
- Vau escenificar diferents fragments d’aquesta obra abans d’optar per representar-la sencera. Què us va atreure del seu argument per apostar per ella?
Nosaltres, des del 2010, ens dedicàvem a la realització de curtmetratges. Llavors, del grup, n’hi havia que havíem fet teatre amateur i vam decidir preparar-ne una. Ens agrada la comèdia i vam recordar 'Homes!', que l’havíem vist uns anys enrere i com que ens va convèncer, vam optar per representar-la.
Nosaltres, des del 2010, ens dedicàvem a la realització de curtmetratges. Llavors, del grup, n’hi havia que havíem fet teatre amateur i vam decidir preparar-ne una. Ens agrada la comèdia i vam recordar 'Homes!', que l’havíem vist uns anys enrere i com que ens va convèncer, vam optar per representar-la.
- 'Homes!' va marcar un punt d’inflexió en la carrera de les T de Teatre. Vosaltres repetiu després de la reeixida estrena del 13 d’agost. Quines sensacions teniu?
Estem de subidón. Crec que és la paraula adequada. Portàvem dos anys preparant-la i assajant-la. Tant la part audiovisual de Crea, com la de teatre, les tirem endavant per passar-ho bé. Cap de nosaltres s’hi dedica de manera professional. Per tant, que arribis a estrenar-la i que vegis l’auditori de la Filha ple com no s’ha vist mai i amb gent que s’ha quedat al carrer perquè no hi ha lloc, és al·lucinant. Si la gent té ganes de veure-la, s’ha de tornar a fer. Ens consta que hi ha gent que repetirà, al marge de familiars i amics. Estem encantats.
Estem de subidón. Crec que és la paraula adequada. Portàvem dos anys preparant-la i assajant-la. Tant la part audiovisual de Crea, com la de teatre, les tirem endavant per passar-ho bé. Cap de nosaltres s’hi dedica de manera professional. Per tant, que arribis a estrenar-la i que vegis l’auditori de la Filha ple com no s’ha vist mai i amb gent que s’ha quedat al carrer perquè no hi ha lloc, és al·lucinant. Si la gent té ganes de veure-la, s’ha de tornar a fer. Ens consta que hi ha gent que repetirà, al marge de familiars i amics. Estem encantats.
- Quins són els reptes de futur del Grup Crea a partir d’ara?
Abans de representar 'Homes!' ja teníem pensat preparar-ne una de nova. Estem fent lectures i parlant. No ens plantegem fer-ne una per any, no et puc dir dates. Estem mirant gèneres i decidint cap a on ho enfoquem, però segur que en farem una altra.
--Abans de representar 'Homes!' ja teníem pensat preparar-ne una de nova. Estem fent lectures i parlant. No ens plantegem fer-ne una per any, no et puc dir dates. Estem mirant gèneres i decidint cap a on ho enfoquem, però segur que en farem una altra.
'Homes!', amb Crea Teatre
Dissabte 6 de setembre, 22h
La Unió Filharmònica - Amposta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada