El passat 6 de maig el sr. Orson Welles hagués fet 100 anys; i el proper 10 d'octubre farà 30 anys que va morir. Sens dubte, el 2015 és l'any Orson Welles.
El sr. Welles és el responsable -per a molts crítics- de la millor pel·lícula de la història del cinema: Ciudadano Kane, tot i estar realitzada l'any 1941. El sr. Welles tingué un debut prometedor en el món cultural gràcies a l'adaptació radiofònica del llibre d'H.G.Wells: La guerra del mons, sobre la suposada invasió alienígena a la Terra que de tan realista despertà el pànic col·lectiu ens els radio-oients.
De la ràdio i el teatre saltà al cinema i després del segon film: El Cuarto Mandamiento (1942) i de La Dama de Shangai (1947) s'exilià de Hollywood per diversos problemes amb els grans estudis. Llavors arribaren les adpatacions shakesperianes: Macbeth (1948) i Othelo (1952). També vingué a Espanya i Catalunya cercant localitzacions per als seus films: Mr. Arkadin (1955) o -la inacabada- Don Quijote (1957). A Catalunya filmà fragments de Mr. Arkadin en una casa de S'Agaró i allà va conèixer al sr. Josep Pla; a la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va filmar part de Campanades a Mitjanit i es va allotjar a Berga, capgirant totalment la vida del poble. Després vinguren obres mestres com Sed de mal (1958) o el Proceso (1962).
El sr. Welles era un nòmada i un mercenari del cinema, participava en films d'arreu del món per a poder tirar endavant els seus projectes. Escriptor, articulista, mag, periodista... era un tot terreny!. Era un artista inacabable que ha deixat diversos films sense finalitzar: The Deep (1967), The other side of the wind (començat el 1970)
La importància del sr. Welles, la seva empremta en el món del cinema es troba en:
- la composició en profunditat, ser capaç de connectar figures en diferents plans d'acció.
- cert barroquisme en la posada en escena
- presses d'angle baix, és a dir posar la càmera en una zona baixa que permetia veure els sostres i la magnitud dels personatges
- plans llargs
- càmera en moviment
- ús creatiu del so i de metàfores visuals.
Molts directors actuals han reconegut el seu deute amb el mestre Welles, com Tarantino a Pulp Fiction, la fragmentació de la història té molt de Welles; com la batalla de Braveheart de Mel Gibson, deutora de Campanades a Mitjanit...
El 2015 estarà ple d'homenatges a la figura i obra d'Orson Welles, com en el passat Festival de Màlaga, també en la Filmoteca de Catalunya, projecció especial a Cardona de Campanades a Mitjanit, obra de teatre amb Josep Maria Pou i Carles Canut: Feliç Aniversari, Mr. Welles! (al teatre Romea) i diversos llibres al voltant de la seva obra.
2 comentaris:
A mi personalment Ciudadano Kane la vaig trobar avorrida, però jo no soc crític de cine, només un simple espectador.
Ja veig que els seus punts forts són jugar amb la imatge. Oh! Jo soc més amant del contingut que no pas del continent.
PD: "el sr. Orson Welles hagués fet 10 anys" wtf xD
Ostres, no se li escapa ni una, eh?
gràcies! esmenat!
a mi m'atrau més el continent...
Publica un comentari a l'entrada