DESCOBRIM LA PROPOSTA 'CINEMA EN CURS'

Tot i que funciona des de 2005 ens enterem del projecte 'Cinema en curs', un programa de pedagogia del cinema i amb el cinema a escoles i instituts. Va inciar-se a Catalunya però la proposta s'ha anat replicant a Galícia, Madrid, Euskadi, Argentina, Xile i Alemanya.

El projecte té com a objectius fonamentals aproximar el cinema, entès com a art, creació i cultura a la població escolar i, també, desenvolupar projectes de creació cinematogràfica dins d'un context educatiu.

Un dels trets més atractius és que cineastes s'aproximen als centres educatius per a impartir tallers i transmetre aquells objectius pedagògics de què parlàvem. 

Cinema en curs està dirigit per Núria Aidelman i Laia Colell i a la llista de cineastes 'il·lustres' que hi participen hi trobem a Jonás Trueba, Nely Reguera, Pep Garrido o Carla Simón (directora de la molt aplaudida Estiu 1993).

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA39: ESPECIAL SITGES

SITGES #3: AIXO HA ESTAT SITGES 2017!

Aquest any era una edició especial, festa grossa! el Festival arribava als 50 anys i l'efemèride s'ha notat... i molt! s'ha notat en el nombre de convidats (llarga llista), en les activitats especials (no vistes en altres edicions), en el nombre de projeccions i en el nombre de públic. Tot ha estat a lo grande! (que no sempre vol dir millor... :( ).

Per començar, una de les crítiques que fa anys que reb el Festival de Sitges és que es tracta d'un 'festival container', és a dir, que té pocs miraments a l'hora de programar i on hi cap tot; això pot transmetre poc criteri seleccionador i pot fer baixar la qualitat de les propostes. Un festival on es busca més fer rècord amb la venda d'entrades any rera any que oferir una programació excel·lent. Aquesta any hi ha hagut més acreditacions que mai i quan faltaven 4 dies per acabar el Festival ja s'havien venut un 10% més d'entrades que l'any anterior. De fet, l'alcade de Sitges, ha manifestat el neguit per estar arribant al sostre de la capacitat d'una població que està desbordada de visitants els dies de Festival; el senyor patia per una possible mort d'èxit. 

El sitges 2017 ha tingut lloc del 05 al 15 d'octubre, 10 dies de festival en el que les novetats principals han estat: el Premis Samsung Cocoon per a films de Realitat Virtual, més exposicions en diferents espais de Sitges (incloent la retrospectiva inaugurada a la Filmoteca fa uns mesos) i la Gala Cloenda (paral·lela a l'habitual de l'Auditori) amb l'actuació de la Fura dels Baus al passeig marítim i oberta al públic per a celebrar els 50 aniversari del Festival, amb el passeig d'un goril·la gegant.

Com cada any, no va faltar la Sitges Film Hub, el punt de trobada de professionals del sector amb diferents sessions de treball i xerrades.

Però allò definitori del Sitges 2017 ha estat l'enoooorme llista de convidats: Guillermo del Toro, William Friedkin, Santiago Segura, Susan Sarandon, Jaume Balagueró, Robert Englund, Alexander Aja, Johnnie To, Alex de la Iglesia, Dario Argento, Vince Vaughn, Udo Kier, Leticia Dolera, Aura Garrido, Eduard Fernández, Juan Echanove, Alejandra Jimenez, Carlos Bardem, Emma Suárez, Frank Langella, Kiyoshi Kurosawa, Takeshi Miike... Alguns d'ells van rebre premis honorífics, com el dedicat a Vincent Price, que va recollir la seva filla: Victoria Price

Vam poder gaudir de la primera sèrie amb VR 370º: Campfire Creepers, d'Alexander Aja amb Robert Englund.

Ciutadà K hi va anar acreditat de premsa i va poder veure 35 pelis de les que destaco positivament: November, Birgsby, Dave made a maze, The lodgers, A day, What happened to Monday?, Black Hollow Cage, Killing ground Saluyt-7, The Ritual, Les affamées i Errementari...  I negativament: Downrange, Laissez bronzer les cadavres, The maus i Caniba.

Les tendències d'aquest any es concreten en més presència en les direccions femenines, un cert component social en alguns títols i moltes pelis que l'acció es desenvolupa en un bosc (sí, molts boscs aquest any). 

Pel que respecta als principals premis, la millor pel·lícula fou per a Jupiter's Moon de Kornel Munduczo (que, casualitats de la vida, en aquest Festival se li ha entregat el premi Màquina del Temps), així com als millors efectes especials: la història d'un refugiat que, de cop, té la capacitat de levitar... fantàstic amb tocs de cinema social. Revenge, la història d'una venjança d'una dona que ha patit abús sexual, premiada a la millor direcció i direcció novell (Coralie Fargeat). Thelma premi Especial del Jurat i i millor guió. Ghost story, premi a la millor fotografia, per a una història de fantasma amb llençol banc, com els de tota la vida.

La valoració d'aquesta edició del director del Festival (Angel Sala) ha anat en la línia de remarcar el nombre de visitants: 200.000, les 66.000 entrades venudes (a 4 dies d'acabar el festival), l'any passat foren 61.000;  i al fet que el Festival de Sitges dóna una segona oportunitat a films que són menystinguts en altres festivals de cinema com Cannes o Berlin i que aquí, no només són aplaudits sinó que poden arribar a guanyar premis (com succeí l'any passat amb The Neon demon)

I l'any vinent, el Festival de Sitges 2018, tindrà com a leitmotiv els 50 anys de 2001: una odisea en el espacio.

Ja esperem el Sitges 2018 !!!

BAA BAA LAND, LA VERSIO OVINA

Si és que ja no sabem què inventar!. Calm.com és una espai web de meditació i relax (des de la setmana passada també tenen app) els responsables del qual se'ls ha ocorregut fer una versió ovina del La la land. 

Baa Baa Land és un documental protagonitzat per dues ovelles: el Ram Gosling i Emmmmaaaaa Stone, en el que durant 8 hores (sí, sí heu llegit bé: 8 hores!) les veiem pasturant tan contentes per un prat.

Els promotors del documental pretenen avorriment del públic per a que troben, així, la pau interior. Com diu una de les frases promocionals: "no passa res durant 8 hores! gloriós!". Un exemple insuperable de 'slow cinema'.

Delirant, no?

Aquí us deixo el film, íntegre. 8 hores de retrobament interior...

PER NO DISCRIMINAR

Aparentment es tracta d'un vulgar anunci de feina d'una empresa anglesa que busca un encarregat de càtering: "Es necessita persona amable, amb aptituds per preparar sandvitxos frescos, amanides i sopes atraients a un personal que mereix àpats simples però especials. El candidat guanyador serà el responsable d'encarregar-se de tot el que tingui a veure amb l'abastiment i el menjar. Horari: 10 del matí a 2:30 de la tarda, de dilluns a divendres. Dirigiu-vos a Karen Morris. Travel Counsellors, Travel House, Churchgate, Bolton".

Job Centre Plus -l'empresa que per encàrrec de Travel Counsellors ha d'efectuar la selecció d'aspirants i decidir qui es queda finalment amb el lloc de treball- ha ordenat retirar l'anunci. Travel Counsellors ha preguntat per què. L'empresa de selecció de personal els ha dit que demanar que la persona sigui amable suposa una discriminació. Els de Travel Counsellors no entenen en què pot resultar discriminatori demanar que qui ocupi el lloc de treball sigui amable. Discriminatori contra qui? Contra els que no són amables? L'empresa de selecció de personal ha insistit: "Les empreses han de redactar els anuncis de manera pràctica. Volem que els anuncis evitin l'ús de preferències personals per evitar així qualsevol possible discriminació". La notícia demostra que hem donat un nou i espectacular pas en la implantació del surrealisme com a norma de vida.

Els esquerps, per cert, poden estar tranquils: mai com ara no han sigut tan ben tractats laboralment. Deu ser per no discriminar-los que, en tants llocs de treball (inclosos els de cara al públic, que per sensatesa exigirien un mínim d'amabilitat) trobem gent avinagrada. També deu ser per no discriminar que, a Catalunta,  a ningú no se li acut demanar que els dependents entenguin les llengües dels clients, fins al punt que, en alguns casos, sospites que l'anunci d'oferta de feina a partir del qual els van contractar especificava exactament el requisit contrari. Per exemple: "Es busquen caixeres per supermercat. Imprescindible no entendre català". Deu ser per axiò mateix, per no discriminar, que, al self service de la Vall d'Hebron, quan demanes un pinxo morú, l'encarregat el fica al microones! És obvi que hauria sigut una discriminació contra la incompetència contractar algú que sabés que els pinxos moruns es preparen damunt brases o damunt una planxa calenta, no en un microones. Gràcies també al neopuritanisme, aviat ja no serà imprescindible saber mecanografia per optar a un lloc de secretari, ja que aquesta exigència implica discriminació contra els que teclegem amb un sol dit. I espero amb ànsia el dia que, per aconseguir una plaça de conductor d'autobús, no sigui necessari tenir el permís de conduir, jaque aquesta exigència implicaria una discriminació contra els que, de conduir, no en saben. Perquè cap article de cap Constitució no obliga a ningú a saber conduir, a teclejar amb més d'un dit, a saber preparar un pinxo morú o a ser amable; només faltaria això

Quim Monzó (2002). 

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates

CREA A LES XII JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES D'AMPOSTA

Un any més arriben les Jornades de les Lletres Ebrenques a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, una activitat que tenim marcada al calendari amb molt de carinyo. Es tracta de l'edició número 12 i com fa 7 anys CREA hi presentarà el seu nou curt.  

Va començar ahir dimecres amb la presència de l'escriptor Rafel Nadal al Club de lectura de la Biblioteca per a comentar La senyora Stendhal però l'activitat més intensa tindrà lloc des d'avui fins al dissabte. 

Com sempre seran 4 dies ben farcits d'activitats: recitals de poesia, conferències, entrega del Mèrit de les Lletres Ebrenques, actuacions musicals, taules rodones, exposicions, esmorzars literaris, presentació de nous valors literaris... 

Tot i que tota la programació és més que recomanable, us voldria insistir en 2 activitats musicals: 

- "Leonard Cohen. Sons des de la més nua i gèlida foscor" dels germans Joan A. i Jordi Forcadell acompanyat d'altres músics i artistes (Alex Garcia, Oscar Tomas, Josep Jordà, Rafael Haro i Maripau Medina).

- "Lorca, mar de sueños" a càrrec de Lorquianas, dirigides per Fuensanta López i arranjaments musicals d'Agustí Roé. 

Aquest any CREA (David i jo) estarà participant en la taula rodona: "La literatura com a motor cultural" en la que aprofitarem per a estrenar 2 nous curts: 'Hivern' i 'Roba estesa', adaptacions de dos poemes de Eqhes inclosos en el llibre Mot i Mirada.

Els curts han comptat amb la càmera i edició d'Eva Mascarell i les interpretacions/veus de Núria, Abril i Clara.

Us esperem Dissabte a les 12:30 a la Sala d'Adults de la Biblioteca d'Amposta !!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA38

PER MOLTS ANYS, ABRIL !!

FESTIVALS: VENEZIA I DONOSTIA 2017

Ahir començava el Festival de Sitges i el dilluns marxem cap allà amb mooooltes ganes; però, abans, cal tenir en compte la collita dels darreres festivals de cinema que han tingut lloc per aquí i per allà: el Festival de Venèzia i el Festival de Donostia.

Els films guanyadors tant en un Festival com en l'altre han estat un pél atípics, en un cas perquè es premià una film de gènere fantàstic (poc habitual en festivals de cinema): La forma del agua del sr. Guillermo del Toro (que fou la que, precisament, ahir inaugurava el Sitges 2017) var guanyar el Lleó d'Or a Venèzia; i en l'altre, es premià una comèdia (fet poc habitual en un festival de inema) dirigida per un actor: The disaster artist del sr. James Franco s'emportà la Conxa d'Or de Donostia.

VENEZIA 2017:

Per a molts crítics ha estat una de les millors edicions del Festival dels darrers anys, en el que molts dels films que s'hi van poder veure estaran, segur, en les nominacions dels Oscar.

En el Festival de Venèzia (edició 74) s'hi va poder veure el nou film de George Clooney -Suburbicon- que no va acabar de convèncer amb la presència de Julianne Moore. Com també farà Sitges 2017 a Venèzia es féu ressó de les produccions que s'estan realitzant amb VR amb una versió de Gomorra per a aquest sistema de visionat. Robert Redford i Jane Fonda van rebre el seu Lleó d'Or com a homenatge a la seva carrera mentre presentaven el nou film Nosaltres en la nit, després de mil anys d'haver-se unit en el clàssic Descalços pel parc. Davant la poca presència femenina en la direcció dels films a competició, destaca la xinesa Vivian Qu i el seu potent film: Els àngels vesteixen de blanc. Destacable l'opera prima de Xavier Legrand, a Jusqu' a la garde ens tracta de forma encertada una història de violència de gènere.

Annette Bening fou la presidenta del Jurat i els premis principals foren:

- Lleó d'or: La forma del agua de Guillermo del Toro

- Gran Premi del Jurat: Foxtrot de Samuel Maoz

- Millor director: Xavier Legrand a Jusqu' a la garde

- Millor actriu: Charlotte Rampling per Hannah

- Millor actor: Kamel El Basha per L'insulte.

- Millor guió: Martin McDonagh per Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Misuri

- Premi Especial del Jurat: Sweet country de Warwick Thornton

Films ha tenir en compte, doncs: La forma del agua, Hannah, Jusqu' a la garde i Els angles vesteixen de blanc.

DONOSTIA 2017:

L'edició 65 del Festival de Donostia va començar amb la nova del sr. Wim Wenders -Immersion- protagonitzada per l'actriu de moda (i nova Tomb Rider): Alicia Vikander.

Films destacables: El Capitan, un acurat blanc i negre per a la història d'un soldat alemany dessertor que troba un uniforme de capità i es fa passar per ell. Morir, el nou film de Fernando Franco que torna a comptar amb Maria Alvarez com a protagonista (com ha fèu en La herida) amb una història dura d'una dona que cuida el seu marit malalt de càncer. Handia, fàbula basca dels responsables de Loreak sobre la relació de dos germans. Alanis, drama social sobre la vida d'una prostituta a Argentina. Madre!, la delirant proposta de Darren Aronofosky amb Jennifer Lawrence i Javier Bardem que ha dividit totalment a la crítica: se l'odia o se l'admira. On body and soul, la guanyadora del Festival de Berlin, una història d'amor de dues persones poc integrades en un escorxador.

John Malkovich fou el president del Jurat-Competició i Angela Molina la presidenta del Jurat-Horizontes i els premis foren:

- Millor pel·lícula: The Disaster artist de James Franco

- Premi especial del Jurat: Handia d'Aitor Arregi

- Millor direcció: Anahi Berneri per Alanis

- Millor actriu: Sofia Gala Castiglione per Alanis

- Millor actor: Bogdan Dumitrache per Pororoca

- Millor guió: Una especie de familia de Diego Lerman

- Millor fotografia: Florian Ballhaus per El Capitan.

Films ha tenir en compte, doncs: El Capitan, Handia, On body and soul i Morir.

I, ara: CAP A SITGEEES !!!

SITGES 2017 #2: XIFRES ABANS DE COMENÇAR