PREMIS GAUDI 2018

Les dues pel·lícules que s'enfrontaven pels principals premis -entre ells, el de la millor pel·lícula catalana de l'any- eren Estiu 1993 i Incerta Glòria. Debutant vs. veterania. La primera amb 14 nominacions i la segona amb 16. En un tercer teníem a La libreria amb 12 seguida de Tierra Firme amb 11.

En una gala presentada pel sr. David Verdaguer (nominat com a millor actor principal per Tierra Firme i secundari per Estiu 1993). Una de les novetats dels premis d'enguany és el Premi del Públic que premià La llamada. 

Fou una gala inevitablement marcada pels fets polítics, és el primer cop que en els Premis Gaudi no hi hagué la presència del President de la Generalitat ni el Conseller de Cultura, perquè són a l'exili. :(   . Butaques absents amb llaços grocs i comentaris reivindicatius pel vexatori tracte rebut contra el poble català de diferents participants a la gala, especialment, per part de la sra. Passola, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català.

Premi d'honor a la sra. Mercedes Sampietro en una gala marcada per l'escassa representació femenina en la producció audiovisual.

Estiu 1993, aconseguí 5 premis importants: millor film, millor direcció i millor guió per a la sra. Carla Simón; a més de millor actriu secundària (Bruna Cusí) i millor muntatge. Un film valent, basat en la història real de la directora que mereixia un reconeixement per la temàtica i l'alenada d'aire fresc en l'aspecte formal. Una film d'actors i, sobretot, de petites actrius. 

(Curiós que les dues pel·lícules guanyadores en les dues darreres edicions dels premis Gaudí hagin estat les encarregades d'inaugurar les dues primeres edicions de mónFILMAT... bon ull en la programació!.)

Incerta glòria aconseguí 8 premis, entre ells: millor actriu (Núria Prims), millor actor secundari (Oriol Pla); la resta, premis tècnis. Film, aquest, històric i menys arriscat; sensació de film 'ja vist' i més accessible del que ens té acostumats el seu director, un sr. Villaronga capaç de perles com Tras el cristal o El mar.

Tierra firme, millor pel·lícula en llengua no catalana a més de millor actor protagonista.

Destacable el premi a Dunkerke com a millor film europeu.

Premis:

Millor film: Estiu 1993, escrit i dirigit per Carla Simón

Millor direcció: Carla Simón per Estiu 1993

Millor guió: Carla Simón per Estiu 1993

Millor protagonista masculí: David Verdaguer per Tierra firme

Millor protagonista femenina: Núria Prims per Incerta glòria

Millor actriu secundària: Bruna Cusí per Estiu 1993

Millor actor secundari: Oriol Pla per Incerta glòria

Premi especial del públic al millor film: La llamada, escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo

Millor film d’animació: Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas, dirigit per Enrique Gato i David Alonso i escrit per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau

Millor direcció de producció: Aleix Castellón per Incerta glòria

Millor film europeu: Dunkirk (Dunkerque), escrit i dirigit per Christopher Nolan. Regne Unit

Millor curtmetratge: Los desheredados, escrit i dirigit per Laura Ferrés

Millor film documental: La Chana, escrit i dirigit per Lucija Stojevic

Millor film en llengua no catalana: Tierra firme, dirigit per Carlos Marques-Marcet, escrit per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish

Millor direcció artística: Llorenç Miquel per La librería

Millor música original: Alfonso Vilallonga per La librería

Millor film per a televisió: La llum d’Elna, dirigit per Sílvia Quer i escrit per Margarita Melgar

Millor so: Xavier Mas, Fernando Novillo i Ricard Galceran per Incerta glòria

Millor vestuari: Mercè Paloma per Incerta glòria

Millor maquillatge i perruqueria: Alma Casal per Incerta glòria

Millors efectes visuals: Manuel López Egea i Bernat Aragonés per Incerta glòria

Millor muntatge: Ana Pfaff i Dídac Palau per Estiu 1993

Millor fotografia: Josep M. Civit per Incerta glòria