SITGES 2020 #4: AIXO HA ESTAT SITGES 2020

I sí, fa 10 dies acabava el Festival de Sitges 2020, patint fins al final (el darrer cap de setmana es va reactivar mesures restrictives per al sector de l'hostaleria i limitacions en els aforament). Però Sitges ha demostrat que és possible fer un festival internacional del nivell de Sitges i garantint en tot moment les mesures de seguretat (doy fe!) i en una proposta híbrida que segur que ha arribat per quedar-se en les promeres edicions.

Obviament, ha estat un Sitges 'raro': poques persones convidades, escasses activitats paral·leles, sense Zombie Walk, amb menys pelis en la programació, menys sessions i menys aforament... tot i aixo, hem tingut 11 dies de festival podent gaudir del bo i millor del cinema fantàstic del món mundial. 

S'han programat 250 pelis en presencial i 155 on line i s'ha pogut gaudir de la presència de: Nawja Nimri, David Victori, Mario Casas, Juanma Bajo Ulloa, Alex de la Iglesia, Miguel Angel Silvestre, Pepon Nieto, Oriol Tarragó, Manuel de Blas, Paco PLaza, Kike Maíllo ...entre d'altres.

Com a acreditat de premsa hem visionat 31 pelis (que ja us comentaré en els respectius post de Festival de Cinefagia corresponent) però us ressalto, especialment, 4 films dels vistos: Relic, Possessor, 12 hour shift i Last Words; i 3 més dels no vistos: Baby, La nuée i Host, per a que les poseu a les vostres llistes de 'pendents de veure'.

El principals premis:

• Millor Pel·lícula Secció Oficial Fantàstic: Possessor Uncut de Brandon Cronenberg
• Premi Especial jurat: La nuée de Just Philippot
• Millor direcció: Brandon Cronenberg (Possessor Uncut)
• Menció especial direcció: Natalie Erika James (Relic)
• Millor intepretació masculina: protagonistes de Mandibules, Grégoire Ludig & David Marsais
• Millor interpretació femenina: Suliane Brahim (La nuée)
• Gran Premi del públic a la millor pel·lícula: La vampira de Barcelona (Lluís Danés)

Per a la resta de palmarés cliqueu aquí.

Fent un resum de les principals idees del què ha estat Sitges 2020: el Vampirs i els zombies continuen estant de moda, les cases encantandes i les posssessions demoníaques continuent teint tirada; hem vist que els entorns apocalíptics ja no estan tan vigents (no sé per què però trobo que l'any vinent n'estarà ple) i els serial killers clàssics gairebé no hi ha estat present. Les dones també saben fer bon cinema de terror. Les cinema canadenc gaudeix d'una bona salut, moltes i bones produccions la que ens venen d'aquell país. El festival ha apostat pel debuts (ho fa cada any, però) aquest any més que mai, és una bona inversió. Molta presència de vídeos d'agraïment en l'entrega de premis, com és normal.

La recuperació del 'primer' Juanma Bajo Ulloa ens fa una especial il·llusió.

Per acabar us deixo amb un dels moments més emocionants de la Cloenda: el premi al sr. David Lynch. Aquí teniu un vídeo resum per a que veieu perquè és mereixedor del Gran Premi Honorífic i podeu veure les paraules d'agaïment en obrir el paquet del premi corresponent.

I l'any que ve, més! llarga vida a Sitges!