dimecres, 16 de novembre del 2022

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLV ): SITGES 2022 (SEGONA PART)

 


HUESERA (Michelle Garza, 2022) Viatge al folclore i estil de vida mexicà amb la història d'una parella que es queden embarassats. El neguit i les pors que sovint provoca la maternitat/paternitat primerenca aquí es barreja amb temes espiritstes i visions estranyes. Es d'aquelles pelis que engeguen amb un bon plantejament però el desenvolupament (erràtic i repetitiu) i desenllaç no estan a l'alçada, un pena... El tema principal és una excusa per a parlar-nos del què volem i del què volem Ser a la Vida. Ho teniu clar, vosaltres? 
(És un dels meus temes recurrents)
Valoració: 6

SHEPHERD (Russel Owen, 2021). El director escocés Russell Owens ha vingut a Sitges ha presentar-nos el seu film. És la història d'un jove amb un dramàtic trauma del seu passat recent i està carregat de culpa, respon a una oferta de feina per a fer de pastor en una illa deserta. Aparentment está sol, però els seus propis fantasmes el visiten. Estan presents conceptes com expiació, redempció, culpabilitat... peró quan descobrim el 'trauma' ens quedem amb la sensació de que 'no ni havia per a tant'. El problema és que tenim massa recent la meravellosa 'El Faro'....
Valoració: 6

A WOUNDED FAWN (Travis Stevens, 2022). Després de produir diversos films, el sr. Travis Stevens ha dirigit el seu primer film. Es tracta d'una revisió de Les Erinies o Les Fúries de la mitologia grega, aquells personatges femenins que castiguen les males accions dels humans... el que comença com un film típic de psycho-killer va derivant cap a un deliri psicodèlic i flipat que cau en lo risible. Si m'haguessin dit que estava veient un film dels '70 del segle passat m'ho haguès cregut.  Si sou capaços de veure-la fins al final veieu els crèdits hi ha una de les morts més patètiques que recorda aquest espectador.... Terrible!!
Valoració: 4

VIEJOS (Raul Cerezo & Fernando González Gómez, 2022). Els directors de 'La Pasajera' Raul Cerezo & Fernando González Gómez tornen a Sitges enguany per a presentar el seu nou i esperat film. 'Viejos' és un film de terror que es vincula, inevitablement, amb 'La abuela' però també amb un 'Quién puede matar a un niño?' en versió senior o, fins i tot, amb un 'Justino'. Ben facturada i amb una progressió de la intensitat de la tensió molt ben calibrada. Amb moments inquietants. Bon film! 

Valoració: 9

ENYS MEN (Mark Jenkin, 2022). Vaaaja, ens ha tocat la artie del Festival!!!. Acabem el dia amb una peça de video-art més que una peli de Sitges. 'Enys Men' és la història (?) d'una dona que viu sola en una illa fent treball de camp amb la flora i la fauna de l'entorn. Veiem de forma repetida un cop i un altre, un dia i un altre, les seves rutines....però dins d'aquesta aparent rutina i sensació que 'no passa res', passen coses. Definitivament, un film desubicat.
Valoració: 4


LA OTRA FORMA (Diego Felipe Guzmán, 2022). Film d"animació que ens arriba de Colòmbia, dirigit per Diego  Felipe Guzmán Ramírez. Cinema d'animació sense diàlegs per a una reflexió sobre l'obligatorietat d'encaixa en un món massa 'quadrat' (mai millor dit). En una ciutat on tot és de línies rectes (i quqn dic tot, vull dir TOT) i la màxima aspiració de les persones que hi habiten és convertir-se en una peça de tetris... un jove s'hi rebela. Peli amb un missatge molt clar per la diversitat i la necessitat de trencar amb els patrons; amb un tipus d'il.lustració original, pròxima a l'obra del mestre Plympton. Malauradament, el plantejament s'acaba ràpid, es torna un pél repetitiva, fent-se llarga... un curt hagués quedat rodó.
Valoració: 7,5

LA TOUR (Tim Hecker, 2022). La nova peli de Guillaume Nicloux, habitual de Sitges amb films com 'The End' o 'El Valle del Amor', enguany ens presenta una fàbula a l'estil de 'El Angel Exterminador' del mestre Buñuel però molt més tètrica, intercultural i malrotllera que aquella. 'La Tour' ens explica la història d'un bloc de pisos d'extrarradi que es envoltat d'una massa negra que no els permet sortir ni veure res del que hi ha més enllà. L'aïllament planteja les dificultat evidents: falta d'aliment, aigua ... i els resident s'agrupen per cultures: marroquins, negres... El conflicte per la supervivència está servit. Dura, angoixant, ben resolta.
Valoració: 7,5

NOCEBO (Lorcan Finnegan, 2022). El director del film, el sr. Lorcan Finnegan, que ja portà 'Vivarium' a Sitges fa un parell d'anys, ens ha presentat 'Nocebo': una revisitació de 'La mano que mece la cuna' amb Eva Green i Mark Strong de protagonistes. El folclore filipí irromp en una família de classe alta... lluita de classes? Venjança? Maternitats ferides? Traumes del passat? Pot ser qualsevol d'aquestes coses... malauradament, tot i la intensitat de la proposta, li manca originalitat i et deixa amb sensació de 'peli ja vista'.
Valoració: 6

SOCIAL DISTANCING (Gillitte Pik Chi Leung, 2022). Aquesta peli és l'excepció a la norma de que totes les pelis de Corea del Sud programades a Sitges són bones. 'Social distancing' és un poti-poti d'idees: tema covid19, tema esperits, tema youtubers i influencers varios, tems otakus, tema bullying, tema gamificació.... i tota l'estona els protagonistes corrent i treient-se situacions de la màniga sense cap mena de coherència. Al cap de poca estona de comemçar ja cau  en el pou del ridícul del que no sortirà durant tot el metratge.
Valoració: 4

CONDENADOS A VIVR (Joaquín Luís Romero Marchent, 1972). Els Festivals tenen la funció de rescatar-nos coses de l'oblit i revaloritzar-les. 'Condenados a vivir' ('Cut throats nine' el títol en anglès mola) és un film del sr. Joaquin Romero Marchent de 1971 que va posar les bases per  al que després seria l'spaghetti western... abans que arribés el sr. Leone aquí ja hi havia westerns ibèrics filmats a Teruel. El sr. Josetxo Cerdán, director de la Filmoteca Española ens ha presentat aquesta versió restaurada del film. Es tracta d'un film que el sr. Tarantino ha manifestat com a referent per als seus 'Odiosos ocho'. Un western amb rostres hispànics simulant que són nord-americans i amb una joveníssima Emma Cohen. Un clàssic de molt del cinema que vindria després....
Valoració: 7

AS BESTAS (Rodrigo Sorogoyen, 2022). Madre mía, amiguis! El que ha tornat a fer l'amigo Sorogoyen... l'esperada 'As Bestas' és un film d'una maduresa, solidesa, tensió i intensitat tremenda. Film que proposa diferents capes d'anàlisi: masculinitat tòxica, 'tradició vs. modernitat', 'autòctons vs. foranis', 'violència vs. diàleg', 'la vida al món rural'... i, sobretot, una història d'amor honesta i incondiconal. Un film d'assetjament salvatge i angoixant. Un film que ens reafirma al sr. Sorogoyen com un dels millors directors actuals de la península. 
Bravo !! 
(No s'entén molt què fa a la programació del Sitges... però benvinguda sigue)
Valoració: 9

THE ORIGIN
(Andrew Cumming, 2022). Una peli fantàstica ambientada fa 45.000 anys, no és una premissa massa habitual. 'The Origin' ens parla d'un petit clan que busca un lloc on instal.lar-se i viure resguardats de la vida dura prehistòrica però en un bosc hi ha una monstre salvatge... no busca rigor històric, no estem davant d'un 'En busca del fuego', es tracta d'un film entretingut que ens deixa un bon missatge de tolerància i de que la col.lectivitat és una bona estratègia de supervivència.
No está mal!
Valoració: 7

L'ANNÉ DU REQUIN (Ludovic Boukherma & Zoran Boukherma, 2022). Una mena de 'Tiburón' a la francesa i amb una mica més d'humor. Veure com a protagonista a la mateixa que ahir estava en un paper tan dramàtic com el de 'As bestas' dóna evidències de la versatilitat de la sra. Marina Foïs. Aquí és una agent de la gendarmeria a punt de jubilar-se que vol treure de circulació un tauró que s'ha instal.lat a la platja de la turística La pointe. El que comença amb un humor a lo Dupieux o Dumont, amb tocs surreals i molt divertits va desembocant en un dramatisme que canvia el to del film. Una pena perquè cau en el convencionalisme.
Valoració: 6

THE HARBINGER (Andy Milton, 2022). Peli que ens situa en el moment pandèmia als EEUU, el moment àlgid: el del confinament domiciliari. En aquesta situació d'aïllament social ens parlen d'un esperit que se't cola al somnis, es va apoderant de tu fins que perds 'literalment' la identitat, és a dir, la gent t'acaba oblidant i s'encomana quan algú te'n parla... com un virus. Dues amigues de la Universitat es retroben per a donar-se suport, una d'elles ja té el Harbinger a dins. Somnis dins de somnis, l'espectador barreja realitat i ficció... bones idees però acaba sent un film molt convencional. Té algun moment de sustillo.
Valoració: 6

BONES AND ALL (Luca Guadagnino, 2022). La nova peli de Guadagnino és contundent, romàntica i contundent. La peli de Cloenda del Sitges'22 és una road movie, un film vampíric romàntic... i caníbal. Mai havíem vist la sang i la carn tractada amb aquesta sensibilitat i romanticisme. Intensa, pasional, sexi... el "Amáme i Coméme" ens perseguirà durant molt de temps. I si hi surten cançons com Atmosphere de Joy Division o Your silent face de New Order ja és de matrícula d'honor 

Una meravella!!
Valoració: 9,5

YOU WON'T BE ALONE (Goran Stolevski, 2022). Tot i que el film és australià l'acció passa a la Macedònia del segle XIX (el nom del director Goran Stolevski, el delata). Bruixes que busquen captar noves bruixes. Ambient tenebrós i brut i una narració subjectiva que ajuda a la sensació d'incomoditat que desprén el film. El toc folclòric és una valor afegit peró el film té un punt erràtic que li treu efectivitat.. amb aparició breu de Noomi Rapace, actriu imprescindible del cinema recent...
Valoració: 6

CHRISTMANS BLOODY CHRISTMANS (Joe Begos, 2022)Acabem el dia amb la peli més boja, gore i trash que hem vist al Sitges 2022. El títol no porta a confussió, el nou film de Joe Begos és una bogeria de sang i fetges amb un Pare Noel animatronic: una joguina a tamany real creat amb enginyeria militar que es desperta i comença a destrossar gent a lo loca. I ja està. Trepidant, divertida i boja, molt boja! No us estranyeu si l'any que ve la teniu al FangoFest 2023.
Valoració: 5,5

INU-OH (Masaaki Yuasa, 2021). Gaudim del nou film d'un dels mestres de l'animació i premiat en aquest Festival: el sr. Masaaki Yuasa. Amb 'Inu-oh' viatgem al Japó del segle XIV per a conèixer al personatge real Inu-Oh, un artista (poc conegut actualment) 'inventor' del Teatre Noh (també anomenat Nō) que combina cant, drama, dansa i orquestració de 3 o 4 instruments. Fa 600 anys aquest artista va trencar amb el teatre tradicional i, com és habitual al llarg de la Història, fou castigat. El film barreja tradició i folclore (com l'instrument de corda biwa) amb un sentit de l'espectacle més actual, modernitzant temes amb estètica i ritmes contemporanis. Ens mostra al sr. Inu-oh com un rock star...de fet, el vincle amb Queen és més que evident. Un musical anime impecable.
Valoració: 9

DEADSTREAM (Joseph Winter & Vanessa Winter, 2022). Vanessa Winter ens proposen una divertidíssima peli de found-footage protagonitzada pel mateix Joseph. Un youtuber en hores baixes es proposa augmentar seguidors passant una nit a la casa més encantada dels EEUU i recollir proves d'activitat sobrenatural. El film el gaudim des de la infinitat de càmeres que porta i instal.la per tota la casa per a poder fer un bon streaming. Com ja us podeu imaginar el que semblava broma s'acaba convertint en realitat. És impecable i enginyosa la forma de filmar i trepidant fins al final.
Xalera a tope!!
Valoració: 8

SISU (Jalmari Helander, 2022). Acabo la meva setmana a Sitges amb el film guanyador del Festival segons el Jurat, ni que ho hagués fet expressament!. Ja us avanço que es tracta d'un guanyador just. Aquest film finlandés dirigit pel sr. Jalmari Helander (que ja va guanyar el Festival de Sitges amb 'Rare Exports' l'any 2010) ens evidencia que la innovació en el Cinema passa pel creuament de gèneres... i el sr. Helander barreja cinema bèlic amb western en ple territori de Lapònia durant el final de la II Guerra Mundial. Els nazis marxen i topen amb un autòcton que no diu ni una sola paraula durant toooot el film peró que fa moooltes coses. "Sisu" en finès significa força, perseverància, quelcom impossible per a tothom i viable per a la persona en qüestió. Acció, humor, aventura, violència, justícia històrica, empoderament femení, bona BSO, bons efectes especials... i tot ben mesurat i portat. El sr. Gorina ha dit que la podria haver dirigit Tarantino, ¡toma ya!
Un bon final per al meu 'Sitges 2022'
Valoració: 9,5