dilluns, 2 de gener del 2023

QUAN ET TOCA LA LOTERIA


Fa un parell de mesos, un senyor de Nanning, a la Xina, va guanyar la loteria. Se'n va anar a recollir el xec -de 220 milions de iuans- disfressat d'un d'aquells personatges de les sèries de dibuixos animats asiàtiques. A la Xina és habitual que qui guanya la loteria vagi a recollir el premi disfressat perquè així, com que quan li lliuren el xec li fan fotografies, encabat ningú no el reconeix i d'aquesta manera evita que els coneguts li demanen calés. Però  aquest cas de fa dos mesos va merèixer articles a la premsa xinesa perquè l'home no sol no volia que se n'assabentessin els amics gorrers sinó ni tan sols la seva dona i el seu fill. Va explicar: "No ho he dit a la dona i al fill per por que s'hi repengessin i decidissin, en el futur, no treballar o no treballar gaire".

¿Com s'ho farà d'ara endavant? ¿Amagarà per sempre aquesta fortuna i, perquè no sospitin res, viuran tots (ell inclòs) amb el mateix discret tren de vida de sempre? Si és aquesta l'opció que tria i és conseqüent, ¿de què li haurà servit guanyar aquest premi? ¿O se'l gastarà tot soler d'amagat?

Aquests dies molta gent consulta si el bitllet de la rifa de Nadal d'abans-d'ahir que té li ha tocat. N'hi ha que ho consulten diverses vegades, per por que no s'hi hagin fixat bé i, contràriament al que li ha semblat a la primera web consultada, en una altra descobreix que sí que li ha tocat. Em ve al cap la situació contrària: la de la persona que li toca la loteria i això el desespera. Penso en el protagonista de la novel·la Los millones, de Santiago Lorenzo. La cosa va d'un home que no ha cregut mai en la sort i un dia li toca la primitiva. Un per un verifica els números: 2, 12, 13, 14, 45, 49. Tots encertats! El premi, una millonada. Només hi ha un problema: no pot anar-lo a cobrar  perquè és membre dels Grapo, viu en la clandestinitat i no té DNI. Bon Nadal. 

Quim Monzó a La Vanguardia del 24/12/22