EL CIUTADA K I CREA A LA CUINA DE JESUS

 

Jesús Ferré és un dels videobloggers de referència a les Terres de l’Ebre i tot un especialista en xarxes socials. El seu programa a la xarxa: La cuina de Jesús fa moooolts anys que funciona i en l’edició del passat desembre, CREA va ser el convidat principal del programa i el Ciutadà K com a portaveu. Vam tractar el què som, el què fem i el què farem. Tot i que el ‘fum, fum, fum’ ja queda lluny fou una bona ocasió per a difondre els projectes de CREA i explicar quins jocs porto al mòbil.

 

Gràcies, Jesús!

 

PREMIS GLOBUS D'OR 2014

L'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood ha entregat els seus premis annuals. Els Globus d'Or donen el tret de sortida  a l'entrega de premis per al cinema estrenat el  2013. No hi ha hagut un gran guanyador, sinó premis molt repartits. Tot i això, per nombre de premis la que més Globus d'Or ha rebut és La gran estafa americana (de David O. Russell i el seu viatge als anys '70) amb 3 premis; en segon lloc, Dallas Buyers Club (de Jean-Marc Vallée -director de la reivindicable C.R.A.Z.Y- i la recreació del personatge real Ron Woodroof i la seva lluita contra la SIDA als anys '80) amb 2 premis... i la resta de guardonats amb 1 premi cadascuna. Com veieu, molt repartits. El premi principal -millor pel·lícula- se l'ha emportat la revisitació de l'escalvitud del director de moda: Steve McQueen amb 12 años de esclavitud. 

 

En quant a la resta de premis reconeixement merescut per a una de les millors pelis de l'any passat: Gravity, i el premi a la millor direcció per a Alfonso Cuarón. Un altre premi per a la imparable Jennifer Lawrence (millor actriu en els Oscar de l'any passat), en aquest cas com a millor actriu secundària de La gran estafa americana. Ens agrada el premi a millor actriu per a Cate Blanchett i el seu convincent treball a Blue Jasmine, acompanyat del premi honorífic Cecil B. DeMille al director d'aquest: Woody Allen. Ens agrada que hagin premiat el guió de la nova delirada de l'inquiet Spike Jonze: Her.

La nova cançó d'U2 -Ordinary Love- per a Mandela, del mito al hombre, Globus d'Or a la milor cançó...



El premis Globus d'Or 2014: 

Millor pel·lícula-drama: 12 años de esclavitud

Millor pel·licula-comèdia o musical: La gran estafa americana

Millor director: Alfonso Cuarón (Gravity)

Millor actor-drama: Matthew McConaughey (a Dallas Buyers Club)

Millor actor-comèdia o musical: Loenardo DiCaprio (El lobo de Wall Street)

Millor actriu-drama: Cate Blanchett (Blue Jasmine)

Millor actriu-comèdia o musical: Amy Adams (La gran estafa americana)

Millor actor secundari: Jared Leto (Dallas Buyers Club)

Millor actriu secundària: Jennifer Lawrence (La gran estafa americana)

Millor pel·lícula animació: Frozen

Millor pel·lícula estrangera: La gran belleza (Itàlia)

Millor guió: Her (d'Spike Jonze)

Millor BSO: Alex Ebert (Cuando todo está perdido)

Millor cançó: Ordinary love, d'U2 per a Mandela, del mito al hombre

Premi Cecil B. DeMille: Woody Allen

SR. WOJCIECH KILAR

(1932-2013)

 

Era tot un veterà de la composició musical per a bandes sonores però el reconeixement popular li arribà l'any 1992 a partir del treball musical per al Dràcula de Coppola.

 

Inclòs dins de la vanguardia polaca durant els '60 del segle XX (juntament amb Henryk Gorecki, per exemple). Va estudiar piano en el seu país d'origen -Polònia- però es traslladà a París l'any 1959, on continuà els seus estudis musicals. La seva primera BSO és, precisament, d'aquell any: Lunatycy (1959). A partir d'aquí continuaria treballant per Kieslowski, Zanussi o Wajda. Va arribar a compondre més 100 BSO.... i el sr. Coppola li oferí el seu debut fora d'Europa a Dràcula. Obrint-se les portes a d'altre autors com Polanski -amb BSO per a La muerte y la doncella (1994), La novena puerta (1999) o El Pianista (2002)- o Jane Campion a Retrato de una dama (1996)... oferint els seus tocs característics: baixos i violoncels potents, peces amb forta càrrega romàntica.

 

Paral·lelament a les BSO (va arribar a escriure'n 160), el sr. Kilar va escriure i publicar peces de música clàssica o la Sinfonía de Septiembre (2003) en memòria de les víctimes de l'atemptat de l'11 de setembre.

 

El 2012 va rebre l'Ordre de l'Àliga Blanca, el reconeixement més valuós del seu país d'origen, Polònia.

La intensitat del Drácula de Kiliar ja està en les millors BSO del 7è art... aquí en teniu un bon medley amb imatges del film.
 

CREIX EL CINEMA EN 5-D

_

Ho ha havíem vist i provat en alguna atracció de fira (amb resultats força cutres, tot s'ha de dir), però sembla que el sistema s'està ampliant, desenvolupant i -el més important- millorant; sembla ser que cada cop hi ha més frabricants de l'anomenat cinema en 5D, ja no es tracta d'aconseguir relleu i profunditat (3D), ni de que hi hagi moviment de butaques coordinat amb les imatges que veiem en la pantalla (4D), sinó que ara a més a més de les anteriors dimensions i afegim una cinquena, és a dir: aigua, vent, olors...

 

Donades les característiques del producte es tracta de cabines petites, amb poques butaques però potser d'aquí un temps s'engrandeix...

 

Ja veig el sr. Peter Jackson rodant la trilogia del Simarilion en 5D (juas juas)

 

 

 

ANTONY / BATTIATO

_

 

Aquest final d'any ens ha portat una alegria musical, perquè té a Antony com a protagonista i perquè ens proposa una col·laboració inesperada: Antony Hegarty + Franco Battiato.  Mai hagués pensat que aquest dos autors arribarien a unir-se per a compartir escenari... la definició d'autors contracorrent els uneix però les seves trajectòries i material musical els allunya... i força!.

 

Aquestes dues personalitats de difícil etiquetatge es van unir dalt d'un escenari a finals d'agost i principis de setembre de l'any que ha acabat a Florència i Verona acompanyats de l'Orquestra Filarmònica Arturo Toscanini. El resultat és un disc -Del suo veloce volo- en directe on peces de Battiato i Antony es combinen, s'entrellacen i dialoguen, acompanyats d'una tercera convidada: Alice. El nom del disc és una versió en italià de Frankenstein (inclòs en l'EP Hope There's Someone de l'Antony). Temes coneguts d'ambdós artistes es succeeixen afegint d'algun tema d'altri, com el As tears go by dels Rolling Stones.

 

Des del seu treball més facilon (ja fa anys) que incloïa Nómadas o Yo quiero verte danzar el sr. Battiato em té el cor robat... artista de coherència inflexible, força intel·lectual indiscutible i forta personalitat.

 

Antony/Battiato és una combinació sorprenent però amb bons resultats que ens ofereix una bona relectura d'ambdós artistes.

Aquí teniu la versió de Frankenstein del sr. Battiato ...