La 72ena. edició del Festival de Cannes tingué lloc del 14 al 25 de maig amb Alejandro González Iñárritu com a President del Jurat i tenia la presència de 3 films de per aquí: Liberté (Albert Serra), Dolor y Gloria (Pedro Almodóvar) i el curt Je te tiens (Sergio Caballero). Per a molts, aquest any era l'ocasió perfecta per a que el sr. Almodóvar s'emportés la Palma d'Or que fa tants anys que se li resisteix (però no pogué ser).
En el Festival de Cannes d'aquest any tingue lloc el Fantastic 7, el que 7 festivals del món es donen a conèixer per a trobar finançament, allà hi eren: El Caire, Guadalajara (Mèxic), Macau, Bucheon (Corea), Texas, Toronto i Sitges... el nostre Festival de Sitges que tenia com a padrí a Juan Antonio Bayona i demanaven ajuda per a Baby, lo nou de Juanma Bajo Ulloa.
En la programació hi hagué un nombre considerable de films de caire polític, bona evidència d'això és el film guanyador: Parasite, un híbrid entre la guerra de classes, el drama familiar i el cinema d'acció per a parlar-nos de la tensió entre oprimits i opressors. El Gran Premi del Jurat fou per Atlantique una co-producció franco-senegalesa que comença parlant de la joventut africana per a finalitzar entrant en el terreny de les possessions diabòliques.
Molts crítics no han entès el menyspreu en els premis de l'encertada segona pel·li del director de La Bruja, Robert Eggers; The Lighthouse fou considerada excel·lent per a molts i moltes. La crítica va quedar dividida amb el Rocketman de Dexter Fletcher amb un Taron Egerton fent d'Elton John. Parlant de decepcions, el sr. Xavier Dolan en fou una, la seva Mathias et Maxime no va convèncer, queda lluny aquell 2009 en el que la seva Jo vaig matar a la meva mare es va emportar el premi a l'Oper Prima i va ser declarat com el nou enfant terrible del cinema. Una de les estrelles del festival fou Sylvester Stallone que acompanyat de Paz Vega presentaven Rambo V: last blood i va declarar que tenia idees per a una nova de Rocky.
En el Festival de Cannes també hi té cabuda l'escàndol com les reaccions que van despertar el nou film d'Abdellatif Kechiche -Mektoub, my love: intermezzo- en les que durant 3 hores i mitja culs de dones inunden la pantalla afegint un cunnilingus de 20 minuts com a escena culminant del film... a tot plegat s'afegeixen els insults que el director dirigí a un periodista durant la roda de premsa quan aquest li preguntà sobre una denúncia d'abusos sexuals que pesa damunt del director. Un altre escàndol és el rumor que corria pel festival de que l'ultra cristià Alejandro González Iñárritu mai premiaria una proposta com la d'Almodóvar. En el moment de saber-se qui seria el President Jurat molts ja van encertar que no s'emportaria el premi gros.
Collita interessant:
- It must be heaven d'Elia Sulleiman en la que un cineasta palestí emprén un viatge a París i Nova York, el film combina humor i fantasia.
- Sorry we missed you de Ken Loach, en la que el treball precari es combina amb una història de família.
- Hidden life de Terrence Malick, el biopic d'un màtir de l'època nazi de gairebé 3 hores durada del 'per a molts' perdut Malick.
- Erase una vez en Hollywood de Quentin Tarantino, l'esperada nova proposta del sr. Tarantino dedicada als records de la seva infantesa i a la ciutat de Los Angeles.
- Litigante de Franco Lolli, un retrat sobre el món de la família inspirat i vibrant.
Premis Cannes 2019:
- Secció Oficial Competició
Millor Pel·lícula: Parasite de Bong Joon-ho
Millor Direcció: Jean-Pierre i Luc Dardenne per Young Ahmed
Millor Actor: Antonio Banderas per Dolor y Gloria
Millor Actriu: Emily Beecham per Little Joe
Millor Guió: Céline Sicamma per Portrait of a Lady on Fire
Premi Jurat (ex-aequo): Les misérables de Ladj Ly i Bacurau de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles
Gran Premi del Jurat: Atlantique de Mati Diop
Menció Especial: Elia Suleiman per It Must Be Heaven
Millor Curtmetratge: The Distance Between Us and The Sky de Vasilis Kekatos
-Un cetain regard
Millor Pel·lícula: A vida invisivel de Eurícide Gusmao de Karim Aïnouz
Millor Direcció: Kantemir Balagov per Beanpole
Millor Interpretació: Chiara Mastronianni per Chambre 212
Premi Jurat: O que arde d'Oliver Laxe
Premi Especiaal del Jurat: Liberté d'Albert Serra
Premi 'Coup de Coeur' del Jurat (ex-aequo): La femme de mon frère de Monia Chokri i The Climb de Michael Angelo Covino
-Altres Premis
Càmera d'Or: César Díaz per Nuestra madres (Guatemala)
Premi FIPRESCI de Secció Oficial: It must Be Heaven d'Elia Suleiman
Premi FIPRESCI d'Un certain regard: Beanpole de Kantemir Balagov
Premi FIPRESCI de Quinzena de Realitzadors: The Lighthouse de Robert Eggers
Palma d'Or a la trajectòria per a Alain Delon
Metròpolis (1927) la molt reivindicable pel·lícula del mestre Fritz Lang, és una d'aquels films que es presta a ser musicat, ho fèu el sr. Giorgio Moroder (amb la presència destacada de Queen en la llista de grups). A casa nostra, tenim els casos de Manel Camp musicant The crows (1928) de King Vidor; Carles Cases amb el Gabinet del doctor Caligari (1920) de Robert Wiene o Jordi Sabaté musicant Nosferatu (1922) de Murnau.
